Els anomenats “pacients no demorables” amb malalties víriques respiratòries, principalment grip, covid i altres afeccions, que acudeixen als centres de salut han incrementat esta quota d'atencions sense cita, que s'ha triplicat en les darreres tres setmanes. Així ho indiquen les xifres, però sobritot la sobricàrrega de treball dels metges de Atención Primària.
Com explica el Dr. Victor Espuig, metge en un consultori auxiliar d'Algemesí, i responsable de comunicació de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, (SoVaMFiC) s'han unit dos factors: per una banda, la incidència dels diferents virus i de l'altra que això coincideix amb les setmanes de Nadal en què les lliurances o vacances redueixen el personal a la meitat.
El Dr. Espuig recorda que hi ha “una bateria de virus gran” i que això suposa que el gruix dels pacients que acudeixen estes dies i són no demorables, “és a dir que cal afegir-los a les visites ja agendades”, que a més ara assumeixen també pacients d'altres companys, “són de patologia vírica”.
Esta circumstància implica, entre altres coses, que independentment del virus causant “i sempre que no siguen pacients de risc”, el tractament sol ser el mateix “atès que saber de quin virus es tracta no aporta una informació rellevant ni canvia el tractament que ja es dóna que el que es tracta és la simptomatologia”, explica.
Com a exemple del que suposa al dia a dia la saturació de les consultes d'una Atenció Primària, “des de fa molt de temps ja col·lapsada”, recorda, el Dr. Espuig apunta que les últimes setmanes “fora de les cites ja previstes, els pacients que requereixen atenció immediata per estes quadres, si de normal es divideixen entre els metges i mèdiques d'un centre, ara el nombre d'atencions requerides “es triplica, i el nombre de metges es redueix a la meitat”.
“Així que si normalment ens distribuïm entre set, la trentena de pacients addicionals als que cal atendre, ara estes passen a més de 80 i nosaltres som la meitat de gent treballant”, afegeix
Un possible alleujament: La Gestió Compartida de la Demanda
Just en este punt, i en preguntar-li pel col·lapse per l'escalada viral a què en els últims dies s'han referit tant sindicats com membres polítics a l'oposició del govern, el portaveu de SoVaMFiC apunta que si s'apliqués la cridada Gestió compartida de la Demanda, això podria suposar cert alleugeriment en la pressió assistencial dels professionals mèdics.
Esta figura organitzativa, a què es va referir la Directora d'Atenció Primària, Eva Suárez, en una trobada amb el sector mèdic, suposaria que la gestió de la demanda l'absorbés un equip on es trobessin tant els metges com el personal d'infermeria i d'administració i serveis.
A manera pràctica i en situacions com esta, el Dr. Espuig explica que encara que el personal d'infermeria “no pot prescriure però si pot recomanar sense necessitat de valoració pel personal mèdic”, potser en un moment en què les simptomatologies conseqüència dels virus que es veuen, són les que es tracten, i ho fan en la majoria dels casos “amb repòs i paracetamol que es ven sense recepta mèdica i no té un cost excessiu per al pacient”, esta alternativa podria ser útil.
Un model que, per altra banda, ja ha generat series discrepàncies entre diferents col·lectius tant sanitaris com afins en termes de funcionament.
Però al marge de com es podrien modificar els funcionaments en un futur, més o menys llunyà, de moment, les previsions més immediates són que la corba d'afeccions per virus respiratoris encara segueixi unes quantes setmanes, i amb ella, en conseqüència, esta sobricàrrega en un servei que pateix de forma crònica unes faltances que s'agreugen cada cop més.
Quant a les raons que tradicionalment han apuntat a falta de personal, ia l'obsolet del seu funcionament, en este cas, el representant de SoVaMFiC, adverteix que no es tracta de falta d'especialistes en Atenció Primària sinó de falta d'atractiu en les condicions de feina.
En este panorama, assenyala les quatre vies de fuga per les quals opten els qui s'han especialitzat en Medicina Familiar i Comunitària: “fugir dels centres d'atenció primària cap al medi hospitalari, repetir el MIR en una altra especialitat, optar per la medicina privada o marxar a altres països amb millors condicions laborals”.
