Un regidor un dia va i dimiteix o renuncia a les delegacions que li havia atorgat el senyor alcalde. Ho fa lliurement pels motius i les raons que consideri. Se'l respecta i si, finalment, es consumeix la renúncia, se n'atorguen les delegacions a un altre o altres regidors i assumpte resolt. Passa cada dia. Espanya té 8131 ajuntaments.
On és el problema?
Doncs el problema és que al ací i ara! de l'actual equip de govern, si un dels seus integrants presenta lliure i oficialment la seua renúncia se li accepta, es tramita i se li dóna el curs procedent. Sense més.
Però a l'ací ia l'abans d'ara!, és a dir de l'alcaldessa anterior, se li retiraven unilateralment i de forma arbitrària i consecutiva les delegacions als seus socis de govern passant olímpicament dels acords signats davant de Notari i s'acabava expulsant-los del Govern local.
Això és el que feia el partit polític Compromís que fent perdut clamorosament les eleccions, amb només quatre regidors del total de 17 que componen la Corporació Municipal, havia accedit a l'alcaldia amb els vots dels regidors que després anava laminant.
Esta és la gran diferència.
I el problema per a Compromís i els seus afins que des que van haver de ser desallotjats del govern es dediquen a aixecar polseguera, i ficar soroll. Però ”de forment ni un gra”.
Només soroll amplificat i corejat pels seus portaveus i algun mitjà incondicional…
Però que sembla que no estaven ni se'ls esperava quan aquella alcaldessa accidental feia allò que els feia, allò que els feia, als seus socis de govern.
A estes defensors a ultrança del “com més pitjor millor”, els vull dir que tranquils. Els ciutadans ho valoraran tot d'ací a aproximadament un any. A les urnes.
Cal preguntar-se a què ve l'alegria i la joia. de Compromís davant la simple renúncia voluntària d'un regidor a les delegacions.
Tanta alegria i enrenou per què?
Tant si el senyor Alejandro Llobell, persona molt vàlida, manté la seua decisió o opta per reconsiderar-la, estem davant d'un fet de transcendència política molt limitada i de conseqüències escasses.
Per més que la senyora exalcaldessa digui que no intentarà recuperar el govern.
És clar que no!
No poden ni per legalitat ni per aritmètica. Insulten a la intel·ligència estes insinuacions, perquè pressuposen un nivell d'ignorància col·lectiva que no es dóna a la realitat.
El que he dit: tranquil·litat. D'Apocalipsi res. Encara.
