Antonio Estañ, secretari general de Podem i síndic del grup parlamentari a les Corts, ha valorat molt positivament la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana d'avalar la retirada de la Creu dels Caiguts de Callosa de Segura i permetre continuar amb els treballs de desmantellament en compliment de la Llei de Memòria Històrica.
“Després de mesos de mediacions i de sentències favorables ja és hora que es compleixi la llei i s'avanci en el respecte als drets humans. La creu de Callosa és un lloc de trobada i homenatge de feixistes que són una amenaça per a la nostra democràcia. Respectem profundament la fe de les persones i defensem la seua llibertat d'expressar-la, però lamentablement la creu de Callosa no és només una creu, perquè si fos així podria haver-se substituït, tal com va proposar l'ajuntament, per una altra creu cristiana decidida per la gent . És el símbol equivocat al lloc equivocat i l'única eixida democràtica és retirar-la tal com s'ha fet”, ha afirmat.
La diputada de Podem per Alacant a les Corts Valencianes, Llum Quiñonero, ha volgut mostrar també la seua satisfacció: “ens felicitem de la decisió. No és una sorpresa, però conforta que el TSJ haja dictaminat que la retirada de la creu s'atén la llei, en ser un monument que simbolitza l'homenatge als que van defensar el cop militar contra el govern el 1936,” ha afirmat la parlamentària, “tot i tantes resistències, la democràcia s'obri pas. Només l'aplicació de la llei ens ajudarà a defensar la memòria de qui durant dècades van ser negats, sense drets i sense llibertats.”
Quiñonero ha endurit el seu discurs en valorar l'actitud del rector de Sant Martí, Juan Bautista Samper, que ha defensat públicament el manteniment de la creu a la seua ubicació “tradicional” emparant-se en el dret a la propietat privada tot i estar erigida en una plaça pública a l'exterior de la seua església.
“El capellà rector de Callosa hauria d'explicar com i perquè durant tants mesos ha encapçalat un sector de l'extrema dreta que a Callosa s'oposa a acceptar la condemna a la dictadura i l'aplicació de la llei estatal de Memòria Històrica i de la llei valenciana de Memòria Democràtica”, ha dit la diputada estada, que ha recordat els intents reiterats del sacerdot d'impedir la retirada d'un monument en què romanien elements d'exaltació col·lectiva de la Guerra Civil prohibits, com un pedestal dedicat a José Antonio Primo de Rivera i dos plaques amb les llegendes: “Les Falanges Juvenils de Franco de Lugo” i “Als Herois Falangistes de Callosa de Segura 1936-1937.”
"La Falange representa la imatge de la pitjor Espanya, aquella que es va aixecar contra la democràcia i va imposar el pensament únic", ha recordat Quiñonero, "creiem que l'actitud de l'Església ha de deixar enrere el suport que va fer a la dictadura franquista i defensar la pau i la convivència. Tot i això, en el cas del rector i dels dirigents locals del PP encara que diuen fer-ho els seus fets demostren el contrari.”
"Cal destacar que el Partit Popular va interposar recurs contra l'aplicació de la llei de Memòria Històrica," ha recalcat la diputada de Podem, "el mateix PP que recolza monuments que exalcen la dictadura s'asseu a la banqueta per corrupció i té quasi un miler d'imputats que han delinquit des de les files. Hi ha un profund ensenyament en tot això.”
Antonio Estañ ha conclòs: “que al nostre país no es produeixi un rebuig visceral a tot allò que representa esta barbàrie és un fracàs de la democràcia. I si este rebuig radical i transversal a qualsevol commemoració de la dictadura franquista no s'ha produït és perquè encara tenim partits polítics que estan manifestament en contra del compliment de la Llei de Memòria Històrica i legitimen d'esta manera relats que minimitzen les terribles conseqüències de la dictadura franquista. No es tracta de mirar al passat ni obrir ferides, sinó de tancar-les per poder mirar el futur amb dignitat i encert.”
