L'alcalde de Sant Joan, el socialista Jaume Albero, i un dels seus regidors, el de Serveis Socials, Juan Ramón Martín, d'Esquerra Unida, han deixat escrit que els membres de el Partit Popular de Sant Joan no tenim vergonya.
Per què estes dos llenguts personatges de la política santjoanera han proferit semblant exabrupte cap als populars? Breu i concís: per defensar els interessos de Sant Joan i els seus veïns. Una mica més en detall: per promoure la convocatòria d'un ple extraordinari per a sol·licitar l'aclariment de diversos fets, tots de notòria gravetat. Uns menyscaben la dignitat de l'Ajuntament com a institució; altres tenen com a conseqüència una minva de les arques municipals; i, els més delicats, poden haver suposat una vulneració dels drets de treballadors municipals i d'usuaris dels Serveis Socials.
En este ple extraordinari, celebrat el passat divendres 22 de juny, el Partit Popular va sol·licitar la reprovació de dos regidors, protagonistes d'un lamentable i reprotxable comportament.
Un d'ells, el de Serveis Socials, va insultar a una funcionària, exercint sobri ella una violència verbal intolerable. L'alcalde va passar de puntetes sobri la qüestió, al·ludint a el penediment del protagonista ia la generositat «induïda» de la treballadora municipal. Ni la petició pública de perdó de el regidor, ni la generositat de la funcionària insultada, eliminen l'acció de el regidor i la seua responsabilitat.
L'altre regidor, el de Règim Interior i Contractació, és responsable directe de la pèrdua de 700.000 € en subvencions, un perjudici patrimonial per a les arques municipals que posa a les clares la seua incapacitat de gestió a el front de les seues àrees de gestió.
Sent això greu, ho és encara més l'acusació abocada sobri el seu company de govern: afirma conèixer des de fa setmanes, per tant de manera còmplice, l'enregistrament i publicitat, per part de el regidor de Serveis Socials, de converses telefòniques i presencials, al exercici de les seues responsabilitats municipals. Esta forma de procedir, si fos certa, pot ser constitutiva de delicte. De no ser-ho, el que podria incórrer en un delicte de calúmnies és qui acusa en fals.
També li atribueix faltes de respecte continuades als treballadors municipals, i el commina a canviar la seua actitud cap als usuaris de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Joan.
Tot allò exposat fins ací no és una invenció escalfadora de cap ment recargolada: són fets que han estat exposats públicament pels mateixos protagonistes, amb llum i tacígrafs. No hi ha lloc a cap tergiversació. Es tracta de comportaments tan lesius per als veïns de la nostra localitat, que haurien de tindre la dignitat de dimitir ipso facto. Però, en darrera instància, l'alcalde és l'últim responsable. Estes regidors s'integren al seu equip de govern i va delegar-hi les competències que no són capaces de desenvolupar amb diligència i respecte.
Arribats a este punt, em resulta inevitable formular dos preguntes:
- Com i qui salvaguarda els drets de les persones que s'han entrevistat, personalment o telefònicament, amb el regidor de Serveis Socials?
- Si les acusacions de Manel Giner sobri Juan Ramón Martín no són certes, per què el
Martín no ha emprès les accions oportunes per defensar la seua honorabilitat?
Les explicacions ofertes al ple per l'alcalde, i pels protagonistes d'estes fets, van ser risibles i insatisfactòries: per Albero, es tracta d'una simple diferència de parers dels seus regidors; són coses que es diuen en moments de acalorament. ¿L'acusació d'haver comès un presumpte fet il·lícit és una simple diferència de punts de vista, que no mereix ser investigada immediatament?
El regidor Giner va aprofitar el ple per pronunciar un míting a major glòria de la seua pròpia persona i de la seua gestió a l'capdavant de l'àrea de Règim Interior i Contractació. A l'marge d'esta gratuïta lloa de si mateix, res va explicar sobri la pèrdua de 700.000 € en subvencions, per motius dels que no hauria de vanagloriar-se, com, per exemple, la presentació de sol·licituds fora de termini, o la minoració dels imports rebuts per falta de justificació, amb la conseqüent obligació de tornar els diners no justificat.
I el regidor Martín, què dir d'ell? Ha trobat a Facebook l'eina pintiparada per donar curs a la seua incontinència verbal, sembrant de faules seus escrits. Més li valdria aclarir qualsevol tipo de dubte sobri la seua gestió a l'front dels Serveis Socials de Sant Joan. Ha estat acusat de fets gravíssims per un company de l'equip de govern. Li recordo la cita d'el savi refranyer: «qui calla, atorga".
No es va produir la reprovació dels regidors Martín i Giner: el vot en contra de PSOE, IU i Decideixo, i l'abstenció de Compromís, Ciudadanos i de el regidor no adscrit, Ignacio Gisbert, ho van fer impossible. El que equival a donar cobertura política als fets descrits.
Tornem a el principi d'este article: qui no té vergonya?
