El 8 de març és, sens dubte, una data clau en la reivindicació de l'efectivitat dels drets de les dones i en l'aposta per la reflexió sobri les situacions de discriminació que se succeeixen arreu del món. Exigir els canvis que siguen necessaris de cara a aconseguir la igualtat efectiva i plena de dones i homes és el leiv motiv d'esta data que, per altra banda, fem extensiva els 365 dies de l'any, mitjançant l'adopció de mesures tendents a la ruptura de les barreres i els obstacles que la constrenyen.
Com a representant d'Igualtat de la Diputació d'Alacant, puc afirmar que s'estan fent passos importants en l'afermament de les polítiques d'igualtat de gènere a nivell provincial, però no és menys cert que segueix havent-hi assignatures pendents que no podem obviar. La realitat ens mostra encara unes bretxes de gènere importants. La precarietat de la contractació laboral de les dones, que continuen majoritàriament assumint els contractes a temps parcial, la bretxa digital de gènere, la segregació ocupacional horitzontal i vertical, la presència escassa de dones en estudis de l'àmbit de les ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM), la bretxa salarial, la infrarepresentació de les dones en determinats sectors i llocs de decisió, l'encara escassa coresponsabilitat en l'assumpció de les cures o la violència de gènere, màxim exponent de la desigualtat, continuen estant presents a la nostra societat .
Amb la implementació de les polítiques d‟igualtat de gènere a nivell provincial i local pretenem una veritable transformació social. Revertir esta realitat desigual és el nostre principal objectiu i hi som. En seguir apostant per la conscienciació i la sensibilització fent veure que en la construcció d'esta societat igualitària que pretenem no hi pot haver bans, ni fissures, ni interessos particulars. Que l'efectivitat dels drets de les dones està minvada i menyscabada és una realitat. Així queda constatat per tots els organismes internacionals, nacionals i autonòmics. Així ho avalen els estudis i la investigació científica. I així ho explicita tot el nostre marco normatiu, que atorga a les administracions públiques, les eines legals necessàries per implementar tot tipus de mesures i accions per acabar amb les pràctiques discriminatòries.
I ho hem de fer, com diu la campanya de la Diputació d'este any, de manera conjunta. ANEM A UNA és més que un eslògan. És un propòsit. Perquè davant de les desigualtats i discriminacions que ens afecten les dones no ens podem posar de perfil. Hem de prendre-hi part.
I, com no pot ser altrament, tenint en compte les competències de la institució provincial, ho hem de fer mitjançant la col·laboració i la cooperació amb els Ajuntaments. Tal com vam aprovar dimecres 6 de març passat al Ple de la Diputació d'Alacant, la igualtat de gènere necessita el compromís de la societat en conjunt per avançar en la construcció d'un municipalisme igualitari. Això suposa continuar treballant, colze a colze i dia a dia amb els 141 municipis de la nostra província en la definició i la implementació d'unes polítiques públiques d'acord amb la nostra realitat i amb el focus posat en l'eradicació de qualsevol tipus de desigualtat per raó de sexe.
A més, i de manera personal, este 8 de març, vull agrair l'esforç i el treball de totes aquelles dones que, al llarg de la Història, han fet possible que hui una servidora puga estar escrivint estes paraules en qualitat de representant política . La participació de les dones a la vida política és condició indispensable per parlar de “societat democràtica” i crec que és oportú recordar que temps enrere esta situació hauria estat impensable. I això ha estat gràcies a la feina de moltes antecessores. Així que este 8M és per a totes.
