Divendres atípic de ple municipal en Torrevieja, que toca tots els últims dijous del mes, així que el cos té la sensació d'estar en un, permetin-me la llicència literària, "jueveviernes" impossible. Potser per això va estar Ple una miqueta desmanegat, on l'alcalde va tornar a explicar la seua veritat, que res té a veure amb la realitat o se li sembla molt poc, una cosa semblant a la dita periodístic que no deixis que la veritat et tombi XNUMX bon titular aplicat a la política local.
Però el món de paper cuixé i xauxa que el govern municipal pretén convèncer que s'està construint, és una variant més de l'infantil conte de la lletera que per més que ho expliquis sempre acaba igual. Certament s'han posat en mode campanya electoral, si és que en estes últims sis anys ha deixat d'estar-ho un sol dia.
Potser per això, este "Jueveviernes" ens va portar un debat quasi solvent, també peculiar, on els portaveus i regidors que van intervenir ho van fer defensant les seues posicions amb el decòrum degut que exigeix intervenir en el ple, a excepció d'algun membre del govern municipal que no deixava de parlar pel bajini quan intervenien els portaveus de l'oposició. Hi ha qui entén la feina de la política amb la de no rebre cap pega a la seua gestió i així, és clar, no arribem gaire lluny. I molt menys amb l'actitud de groller de fira que algun regidor ve demostrant ple rere ple. No està feta la política per a qui escriuen les intervencions.
Va dir l'alcalde una dita de Torrevella, mes pap que un mata galls dindi, en relació a una intervenció d'un portaveu de l'oposició. Moltes vegades al llarg de la plena em va venir el de més pap que un mata galls dindi per definir mentalment les intervencions d'Eduardo Dolón. Encara que, no vull esmenar a l'alcalde com a posseïdor de l'acerb de Torrevieja, el seu dit no va ser més que la fusió de dos en un: més pap que una balena i més barra que un mata galls dindis. Però això no deixa de ser una una picada d'ullet a les nostres àvies ia la infància de fetes i dites sense més intenció que el de abandonar-me a la nostàlgia de l'ahir de bales i un, dos, tres, a l'amagatall anglès, sense moure les mans ni els peus.
He de dir que l'alcalde és un bon orador i en cada ple escenifica molt bé la seua particular xou de Truman, seu íntim soliloqui de Hamlet, amb menys filosofies que en l'original, davant la càmera amiga de TVT, on els anys de taules i sous públics se li noten. Crec que hauria d'atendre més els interessos de la ciutat abans que als del seu partit, tant local, provincial, autonòmic i nacional.
La primera regla que tot polític hauria, hauríem d'acceptar, és que a vegades, no poques vegades, els interessos de cada un de nosaltres plantejats de manera individual no coincideix amb els interessos col·lectius. Arcà indesxifrable que molts no han arribat a aprendre al nostre tancat món polític, encara que alguns pontifiquin com a tertulians a ràdios i televisió, retirats a mitges de la política, però no de l'embolic i l'avarícia.
Rodolfo Carmona. Regidor socialista de l'Ajuntament de Torrevieja.
