El cas de 'la Rajada' ha estat un dels que més indignació ha sembrat a la societat en els últims anys. Acostumats al fet que la justícia, per lenta, deixa de ser justícia, ara resulta que a més no deixa de ser patriarcal i no és més que el vil reflex de com en uns escenaris s'omplen uns la boca durant el dia per parlar del trencament del sostre de vidre perquè en caure la nit tot es puga reduir a un 'Col·labora o mor'.
La sentència ha estat exemplar reflex que la lluita per la igualtat està molt lluny del nostre optimisme, està molt lluny d'abandonar vells rols i per descomptat està molt lluny de portar de la mà a la justícia, que representada com a dona també ha estat violada (O abusada segons els jutges). Tot a al final queda en una llibertat sota fiança de 6.000, una xifra més no simbòlica per a tot el que s'ha fet.
Les dones i homes de país tenim la necessitat de formar part activa en un canvi que necessitem per avançar. Tant per les dones que han mort i han estat portades dels telenotícies, però sobritot per les que viuen i pateixen les ferides en silenci perquè saben que a al final per un togat la culpa va ser d'ella.
Que el silenci no ens converteixi en còmplices.