Han vist passar diferents equips de Govern local però cansats de bones paraules i reunions estèrils han fet un pas endavant per a buscar als tribunals una protecció legal. La seua meta és obligar l'Ajuntament a prendre mesures davant dels desbordaments del sistema de sanejament d'aigües residuals urbanes que pateixen els veïns dels barris de Gran Via Sud i Sant Gabriel; i que es tradueix com escombraries que desborden del clavegueram quan plou i que nega els carrers.
El passat 25 de gener van interposar un recurs contra l'informe de resposta de l'Ajuntament a la seua sol·licitud formal realitzada el maig de 2021. En esta petició al Consistori urgeixen mesures davant dels desbordaments del clavegueram i respecte als punts d'alleujament que acaben a la platja de Sant Gabriel i el litoral costaner fins i tot la cala de Calabarda i que segons estimen han deteriorat l'ecosistema marí amb el pas dels anys.
El problema és que Alacant no compta amb una xarxa per a l'aigua pluvial i una altra depurativa per a les aigües residuals, explica Sol García, presidenta de l' Associació de Veïns Gran Via Sud-Port ¨Avanza¨. A més, la depuradora del Racó de Lleó que presta servei a 300.000 ciutadans d'Alacant, Sant Vicent i cinc polígons industrials de les ciutats és obsoleta i no en pot assumir el volum. Es va construir fa 60 anys, aclareix.
Quan plou les estacions de bombament de l'àrea es col·lapsen, especialment l'EBAR de Sant Gabriel. Les tapes de les clavegueres arriben a saltar deixant una reguera als carrers de residus sòlids fecals, productes d'higiene íntima, mascaretes, animals morts a més dels propis patògens de virus, assenyala. Estes abocaments es produeixen en zones de trànsit de vianants a tres centres escolars, els CEIP El Palmerar i Sant Gabriel i l'IES Mare Nostrum. En concret als carrers Perú, Panamà, que arriben fins al Passeig Joan Fuster, i el carrer del Verger.
Els veïns ho tenen clar. La solució passa per crear dos xarxes diferenciades, una per a la conducció d'aigües pluvials i una altra de residuals. O com a alternativa crear una càmera de retenció a les estacions de bombament que impulsin les aigües pluvials a la depuradora. Sostenen que hi ha solucions tècniques ¨però no hi ha voluntat de fer-ho¨.
A més, l'Ajuntament ha reconegut que hi ha sis punts d'alleujament sense autorització. Estes punts d'alleujament són anomenats així per la corporació local i qualificats com a abocaments pels veïns, ja que addueixen que són aigües no tractades. Pel que sembla, este és el motiu pel qual la Generalitat ja no els ha atorgat el pertinent permís. Són aigües que acaben arribant al mar.
Els veïns recorden l'Ajuntament a l'informe que ara ha arribat al Contenciós que el 2015 Aigües Municipalitzades d'Alacant, ara AMAEM, ja va sol·licitar finançament municipal per reparar l'EBAR de Sant Gabriel i el 2017 va insistir en la seua urgència. Al desembre de 2019 es va signar un conveni entre l'Ajuntament d'Alacant i la Conselleria de Transició Ecològica (a través d'Aigües d'Alacant i l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana -EPSAR-) per finançar el desdoblament de l'EBAR. Este és un conveni amb caducitat de quatre anys i els veïns denuncien que hui no hi ha avanç.
Les associacions veïnals de Gran Via Sud i Sant Gabriel estan esperant a més la frases del Contenciós-Administratiu sobri la prohibició del bany a l'anomenada platja de Sant Gabriel. L'Ajuntament no reconeix la zona com a platja i la prohibició es va produir a l'agost del 2020 per argument de carència de serveis, recorden a l'entitat veïnal. Entre ells, dificultats daccés per a la neteja i també qüestions de seguretat.
