Les grades dels camps de futbol base estan cada vegada més plenes de progenitors que criden i insulten. Pares i mares que s'obliden del vessant educatiu de l'esport, que els que juguen són xiquets i que a estes edats el futbol és diversió i aprenentatge.
Així ho explica Ángel Jiménez, un dels responsables d'un projecte de l'Ajuntament de Màlaga per acabar amb la violència al futbol i convertir els clubs en un exemple de comportament on els insults i la violència no tinguen cabuda.
“La importància de la victòria en el resultat del partit és desmesurada i es fa servir el que siga per aconseguir-la. I a costa del que siga, de les emocions del vostre fill, de la felicitat del vostre fill i dels altres, del respecte a l'àrbitre. Si cal, es fan trampes, fins i tot des de petits se'ls anima a això i se'ls aplaudeix. Com que tot s'hi val, trepitgem qui siga”, lamenta.
àngel Andrés Jiménez, conegut com l'àrbitre de la pau, compte les experiències que ha viscut des de dins de camp: "He vist la violència des de totes les seues cares, des insults fins a amenaces i desitjos de mort". Per això, va prendre la decisió que en el moment en què hi hagués més insults es retiraria de l'arbitratge.
En la seua segona etapa com a àrbitre, el 2007, davant de qualsevol situació de tensió va establir el seu propi protocol: primer parlar amb el delegat, després de trucar a la Policia i finalment retirar-se de la pista de joc.
La seua visió de l'esport base és clara. Consisteix en transmetre valors d'honestedat i esportivitat als xavals. "Crec en el VAR: Veure, animar i respectar", diu sobri l'ambient que hauria d'haver en estes partits. “Vull que els nens m'ajudin quan m'equivoco perquè crec que és així com ha de ser la vida. Si creixes amb visió de respecte és més fàcil construir el futur”, diu.
plataforma 090
José Urbà és tècnic de l'Ajuntament de Màlaga. Explica que van decidir crear a la plataforma com a resposta a la preocupació d'alguns pares que veien com els seus fills no jugaven en un ambient sa. El seu objectiu és formar clubs responsables. Van crear un sistema d'ambaixadors i els van formar perquè estudiessin el que veien en els camps.
Els ambaixadors es coordinen amb els clubs perquè estes al final siguen autònoms i hi estiguen implicats. Que creïn un codi ètic i que entre tots s'aconsegueixi eradicar la violència dels camps dels xiquets. “No som un òrgan sancionador, sinó com a mediadors”, explica Urbà sobri la funció de la plataforma.
Així funciona la plataforma
Per este motiu, des de l'Ajuntament de Màlaga van decidir crear fa 2 anys una plataforma en la qual clubs, pares i mares, àrbitres i esportistes treballen junts per conscienciar, crear un ambient segur i eradicar la violència en el futbol base dels camps municipals de la ciutat.
Segons expliquen a la web de la plataforma, el 90% de l'esport no professional a Espanya està associat al futbol. Expliquen que encara que la violència en els camps professionals decreix, augmenten els incidents a les grades dels camps infantils.
El nom de la plataforma (090) fa referència a l'objectiu de la mateixa: 0 violència a 90 minuts. Això ho pretenen aconseguir emparats sota el marco de la legislació, però també amb la formació i per això compten amb la col·laboració de Policia o psicòlegs especialitzats en conscienciar.
A més de estiguas bases, els altres pilars de el projecte són l'anàlisi per identificar quins factors generen conflicte, la difusió per implicar tota la societat i el treball de camp destinat a actuar en els diferents camps amb assessorament professional.
La importància dels exemples
Tant Àngel com José insisteixen que és molt important l'exemple que els xavals veuen a casa. Tots dos coincideixen que en els partits complicats en les categories inferiors el focus està a la grada.
"El cas més habitual és el de pares que es fan hooligans dʻeste equip", explica Urbano. “Per educar un nen cal una tribu i els pares tenen molta importància en este procés”, afegeix Jiménez fent referència a un proverbi africà.
“Hi ha casos en què els nens no estan gaudint del joc”, és una afirmació en què concedeixen tots dos. De fet, José Urbano ressalta el cas de nens que es veuen molt pressionats pel que passa a la grada i que passen de rendir molt bé als entrenaments a no saber què fer al camp. “No cal insultar perquè un xiquet percebi tensió al camp, molts pares simplement donen instruccions i nosaltres intentem fer-los veure que, en realitat, no han ajudat l'equip”, sentencia.
Encara que de moment asseguren que tenen poc impacte, insisteixen que programes així, d'estendre, poden contribuir a pal·liar qualsevol violència en l'esport base per a construir un futur millor en tots els àmbits.
