La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional de la Universitat d'Alacant, ha presentat els resultats de les activitats de recerca realitzades durant el 2021 en què aborden temes relacionats amb l'accés i l'ús dels diferents serveis digitals a persones majors de 54 anys i que proposa la formació contínua, la simplificació dels processos en línia i les campanyes de sensibilització i comunicació com a eines per reduir la bretxa digital generacional.
Des de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional, que dirigeix la professora de la Universitat d'Alacant, Natalia Papí, s'ha considerat “prioritari escoltar de primera mà la realitat de la població“. Per això, s'ha procedit a donar la paraula a la població major de 54 anys resident a la Comunitat Valenciana a través d'una enquesta telefònica realitzada a 1.800 persones (600 de cada província), que s'ha complementat amb 67 entrevistes semiestructurades i amb un recopilatori dels projectes i accions realitzats per administracions públiques i organitzacions no governamentals de la Comunitat.
A grans trets, la població major de 54 anys que ha participat a l'enquesta té un nivell d'estudis mitjans, seguit d'estudis primaris, que concentra un nombre més gran de dones. La majoria són jubilats i el 68% de la població no té una ocupació remunerada que impliqui un ús d'ordinadors.
Quant als resultats reflectits a l'enquesta, “s'observa que el 84% de la població major de 54 anys a la Comunitat Valenciana afirma disposar d'accés a internet a l'habitatge i el 72%, a més, respon haver utilitzat internet en els darrers mesos, que es correspon amb la definició d'usuaris. De la població usuària, la gran majoria té una mitjana de freqüència d'ús d'almenys cinc cops per setmana. A més, hi ha un 16% de persones que no ha fet servir mai internet (un 14% homes i un 18% dones)”, ha explicat Papí.
Els serveis més utilitzats per a més grans de 54 anys són els de missatgeria instantània tal com WhatsApp o Telegram, cosa que apunta a un ús dels dispositius de caràcter comunicatiu, referit a contactes informals amb amics i familiars; mentre que els més instrumentals respecte a les empreses o ladministració són menys freqüents.
Per edats, el grup més jove, de 55 a 64 anys, després de la missatgeria, utilitza els serveis de correu electrònic i la banca online. El grup de 65 a 75 utilitza la banca en línia en segon lloc, i el grup major de 75 anys utilitza les videotrucades en segon lloc després de la missatgeria.
El mòbil és el dispositiu més emprat amb un 93% d'usuaris, seguit del Ordinador (52%) i tauletes (44%). Si s'atenen els motius que expliquen la falta d'ús d'internet destaquen la falta d'alfabetització digital (nomenat per un 70% dels que no l'utilitzen), acceptabilitat (32%), la falta de percepció de la necessitat (22%) o la inseguretat econòmica (10%). A més, sobriix el temor a l'engany i la desconfiança especialment als serveis de banca electrònica. Totes estes causes afecten especialment la població més gran de 74 anys.
Els nivells de competències digitals són molt similars entre homes i dones, encara que mentre les dones tindrien una posició relativa una mica millor en la dimensió de comunicació, els homes la tindrien en la resolució de problemes tècnics.
Finalment, de les entrevistes se'n desprèn que les persones que eren usuàries d'internet van veure augmentada la seua activitat a la fase de confinament, però a poc a poc tornen als nivells de connexió anteriors, coincidint amb l'evolució favorable de la pandèmia. A l'altre extrem, les persones que estaven desconnectades del món digital no van adoptar realment les tecnologies a les seues vides i només aquelles que tenien algun maneig anterior van poder ampliar els usos per comunicar-se; per això la pandèmia ha fet canviar molt poc les habilitats digitals de la gent gran, en contrast amb l'increment de la digitalització dels processos o tràmits.
Esta digitalització més gran dels serveis i les administracions ha anat acompanyada d'un increment de la innovació tècnica, cosa que ha pogut ampliar la bretxa digital entre la població de més edat, que demana formació i actualització contínua per poder enfrontar-se a l'escalada imparable de la tecnologia per poder accedir a productes empresarials o serveis quotidians dins de la pròpia administració.
A l'empara de les dades efectuades per l'enquesta es detecta la necessitat de continuar impulsant accions que contribueixin a reduir la bretxa digital entre la població de la Comunitat Valenciana. Per això, la Càtedra de la UA proposa implementar accions atenent tres àmbits d'aplicació: l'administració, les empreses i la població. Des del punt de vista, les administracions han de proposar vies per façalitar els procediments, assegurar la protecció dels usuaris, així com incentivar programes formatius. També considera que les empreses també haurien d'apostar per oferir serveis presencials i simplificar els processos en línia, mentre que la població necessita vies per a la formació contínua i la comunicació.
La directora general per la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, ha explicat que des de la Conselleria si segueix fent front a les barreres digitals oferint a cada grup de població allò que necessita per façalitar i millorar la seua vida. “Les tecnologies són i han de continuar sent el mitjà perquè cada grup de població accedeixi a allò que permeti viure millor. Per això, apostem per l'alfabetització digital i mediàtica, per promoure l'aprenentatge entre iguals i evolucionar la visió del risc davant l'ús de les TIC cap a l'empoderament a través del seu ús”, ha afirmat Muñoz per afegir que “unir esforços, col·laborar i empoderar-nos a través de l'accés i el coneixement de la tecnologia són algunes de les claus per aconseguir augmentar una participació significativa de la societat al món digital”.
