Notícies d'Alacant i província

dijous, 18 abril 2024

La Universitat d'Alacant, seu de la darrera edició del lliurament dels Premis PRECREA

Antoni Tordera; Marina Segarra, Vicent Alonso, Ana María Archilés i María Teresa Beguiristain recullen els guardons que reconeixen el talent creatiu a les categories d'Arts Escèniques; Disseny i Creativitat Tecnològica; Creació Literària; Música i Arts Plàstiques i Visuals, respectivament

La Universitat d'Alacant ha estat la seu de l'acte de lliurament de la tercera edició dels Premis PRECREA, uns guardons que donen les cinc universitats públiques valencianes per reconèixer i posar en valor el talent creatiu.

L´acte s´ha celebrat al saló d´actes de la Facultat d´Educació i ha estat presidit per la rectora de la UA, Amparo Navarro, acompanyada per les conselleres d´Universitats, Josefina Bueno, i de Cultura, Raquel Tamarit, així com de les responsables dels vicerectorats de Cultura de les cinc universitats organitzadores.

Correspon a cada universitat atorgar el premi en una de les cinc categories que integren els premis PRECREA. 

D'esta manera, les universitats han decidit concedir els seus reconeixements a la creativitat en esta tercera edició: Antoni Tordera, que ha rebut el Premi Carles Santos d'Arts Escèniques, atorgat per la Universitat de València; Marina Segarra, Premi José M.ª Yturralde de Disseny i Creativitat Tecnològica, atorgat per la Universitat Politècnica de València; Vicent Alonso i Catalina, Premi Isabel-Clara Simó de Creació Literària, atorgat per la Universitat d'Alacant; Ana María Archilés, Premi Matilde Salvador de Música, atorgat per la Universitat Jaume I de Castelló; i María Teresa Beguiristain, Premi Juana Francés d'Arts Plàstiques i Visuals, atorgat per la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Amb estes Premis a la Creació PRECREA, les cinc universitats públiques valencianes reconeixen «la meritòria tasca, la qualitat de les obris i la seua significació a l'excel·lència i la innovació de la vida cultural i artística valenciana» en les cinc categories establertes.

Les persones guardonades han rebut l'escultura Palatina amb què s'identifiquen estes premis, realitzada pels escultors i investigadors María José Zanón Cuenca i Juan Francisco Martínez Gómez d'Albacete, ambdós doctors en Belles Arts i professors de l'àrea d'Escultura de la Facultat de Belles Arts d'Altea del Departament d'Art de la Universitat Miguel Hernández.

La peça recrea una columna jònica, símbol de la cultura com a pilar fonamental de la nostra societat, que recorda els temples dedicats a deesses com Atenea, divinitat de la civilització, les arts i les ciències.

Este guardó escultòric conceptualitzat en forma de motlle ha estat realitzat mitjançant la tècnica tradicional de fosa en sorra d'alumini blavós, que remet a la potencialitat de les universitats públiques per contribuir a la transmissió del coneixement i la conformació d'un teixit cultural amb la societat.

La cerimònia s'ha iniciat i clausurat amb l'actuació del Quintet de Vents Maestoso Brass Ensemble de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat d'Alacant, que n'ha interpretat diverses peces de Bach, Bizet i Mozart.

els premiats 

En esta edició, el Premi Carles Santos d'Arts Escèniques, concedit per la Universitat de València, és per a Antoni Tordera, catedràtic de Teoria i Història de les Pràctiques Escèniques al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.

Amb una avalada trajectòria com a autor i director, ha realitzat l'adaptació, dramatúrgia i direcció escènica de nombrosos muntatges teatrals i musicals amb què ha recorregut els festivals nacionals i internacionals més destacats, entre ells, el Festival de Tardor de Madrid, Festival de Teatre Clàssic d'Almagro o Palau de la Música a València.

Ha estat director artístic del Centre Dramàtic de la Generalitat de València, del Festival Medieval d'Elx i del Projecte Escena Erasmus. A la seua faceta d'investigador teatral ha realitzat edicions crítiques de Calderón de la Barca, Miguel Mihura i Ortega i Gasset, entre d'altres. També és autor d'assajos sobri teatre publicats a Alemanya, Espanya, Itàlia, Anglaterra, Bèlgica i Canadà.

El Premi José M.ª Yturralde de Disseny i Creativitat Tecnològica, concedit per la Universitat Politècnica de València, ha recaigut en Marina Segarra, pionera en Comunicació Audiovisual en el vessant docent i en la trajectòria professional.

Com a docent ha exercit durant 35 anys a la Universitat Politècnica de València en assignatures, totes elles, de nova implantació. Llicenciada en Història de l´Art per la Universitat de València; professora de Dibuix per l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, llicenciada en Belles Arts i doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.

Va ser pionera en la introducció de la formació en còmic a Belles Arts; a la introducció del vídeo, els ordinadors gràfics i altres tècniques com el clau cromàtica. Ha estat creadora i impulsora d'assignatures noves d'indagació en mètodes d'aprenentatge actiu, en la implantació del nou pla d'estudis i de la llicenciatura extingida de Comunicació Audiovisual de la UPV.

El Premi Isabel-Clara Simó de Creació Literària, concedit per la Universitat d'Alacant, ha distingit Vicent Alonso i Catalina, un intel·lectual molt complet en què convergeixen el saber humanista, el compromís cívic i l'aportació creativa. Llicenciat en Filosofia i doctor en Filologia Catalana, ha exercit de professor de Filosofia a diversos centres de Batxillerat i, des de l'any 1988, com a docent al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Va ser un dels fundadors de les revistes literàries Daina y Caràcters. L'any 1983 va iniciar la seua obra poètica amb la publicació de Vel de claredats (1983) fins arribar a Han fugit els merles de març (2021) que és el seu darrer llibre de poesia.

En este temps ha publicat mitja dotzena de poemaris, amb gran impacte de crítica i molts dels quals han estat traduïts a diversos idiomes. L'obra de Vicent Alonso i Catalina ha destacat a diversos camps: docència, creació, traducció, dinamització cultural, assaig i crítica literària.

El Premi Matilde Salvador de Música, concedit per la Universitat Jaume I, ha estat per Ana Maria Arxilès. Intèrpret i professora, va començar els seus estudis musicals de guitarra als sis anys i als 11 va ingressar al Conservatori Mestre Tàrrega de Castelló.

Va completar els estudis superiors al conservatori Joacín Rodrigo de València amb matrícula d'honor. Paral·lelament es va diplomar en Relacions Laborals a la Universitat Jaume I de Castelló i després va cursar el Màster en Investigació Musical, a la Universitat Internacional Valenciana (VIU).

Posteriorment ha estat alumna oficial del Konservatorium der Stadt Basel (Basilea-Suïssa) i després de tres anys d'estudis amb el gran mestre de guitarra l'italià Oscar Ghiglia, va obtindre el títol amb excel·lent. L'any 2000 entra a l'Acadèmia Musicale Chigiana di Siena (Itàlia).

Ana María Archilés va començar les seues actuacions amb nou anys i, durant tres dècades, ha continuat amb les seues interpretacions tant com a solista, com a qualitat d'integrant de diversos grups de música de cambra i orquestres. Ha actuat a Portugal, Espanya, Costa Rica, el Japó, Itàlia i la Xina. Ha enregistrat el CD «Homenatges» i, actualment compagina el seu vessant de concertista amb la docència al Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega de Castelló de la Plana.

El Premi Juana Francès d'Arts Plàstiques i Visuals, concedit per la Universitat Miguel Hernández, ha distingit Maria Teresa Beguiristain, pel seu treball i compromís amb les pràctiques artístiques de dones a la Comunitat Valenciana.

Beguiristain és filòsofa, crítica d'art i comissària d'art. Llicenciada en Filosofia i Filologia Anglesa, doctora en Filosofia, va ser professora i investigadora de la Universitat de València-Estudi General. El compromís polític amb el moviment feminista i la connexió amb les escenes de l'art contemporani internacional la situen com una peça clau per entendre la història de l'art contemporani, especialment el produït per dones.

Va ser directora de l´Associació Valenciana de Crítics d´Art i vicepresidenta de l´Associació Internacional de Crítics d´Art. La seua tasca com a traductora va ajudar a difondre el pensament estètic dels grans filòsofs del segle XVIII. És membre fundador d'Ediciones Mahali, un projecte editorial que publica llibres relacionats amb les arts escèniques en general i la dansa en particular, així com monogràfics d'art, històries de la dansa i quaderns i guies pedagògiques.