El Grup de Simulació, Modelització i Assaig d'Estructures (GRESMES) De la Universitat d'Alacant, Dirigit pel catedràtic d'Enginyeria civil, Salvador Ivorra, ha desenvolupat una metodologia per avaluar el dany en edificis històrics, basada en nombrosos treballs d'investigadors de tot el món. Els experts han validat els resultats amb les dades obtingudes de l'exposició de Palau d'Altamira d'Elx, edifici històric catalogat com a Bé d'Interès Cultural (BIC), i la resta de construccions patrimonials del seu entorn a les mascletaes que es llancen durant les fiestes patronals d'agost, constatant que sí es produeixen danys.
A Elx estes trets pirotècnics amb càrregues explosives es concentren durant els dies de celebració dels seus fiestes patronals, a l'agost, en l'entorn del Palau d'Altamira, el Museu Arqueològic i la muralla, centre històric de la ciutat.
La publicació fa tres anys (2018) de les conclusions a l' estudi dinàmic d'estructura, Realitzat dos anys abans (2016) per GRESMES sobri l'alacantí monument històric de la font dels Estels, obra de l'artista Daniel Bañuls (1930), estudi en el qual van demostrar que la font i l'estructura de l'estació de el TRAM, situada just sota, pateixen danys a causa de l'excés en els nivells de vibració (acceleració) generats per les mascletaes que es llancen en este lloc, i on van comprovar - així mateix - que estes excedeixen els límits recomanats en diferents estàndards internacionals i espanyol, va portar a l'Ajuntament d'Elx a encarregar un estudi similar.
En esta ocasió els membres de l' Departament d'Enginyeria Civil de la UA han desenvolupat una metodologia per avaluar el dany en edificis històrics, basada en nombrosos treballs d'investigadors de tot el món. Els experts han validat els resultats amb les dades obtingudes de l'exposició de Palau d'Altamira d'Elx, edifici històric catalogat com a Bé d'Interès Cultural (BIC), i la resta de construccions patrimonials del seu entorn a les mascletaes que es llancen durant les fiestes patronals d'agost, constatant que sí es produeixen danys.
Els resultats obtinguts de l'estudi i la metodologia dissenyada per al seu mesurament i anàlisi estan publicats en l'article "Effect of pyrotechnical effects on heritage constructions: The Altamira Palace in Elx, Spain"A la revista científica indexada International Journal of Architectural Heritage.
Fases i metodologia dissenyada
Per a l'obtenció d'estes resultats i conclusions, els investigadors van col·locar sensors, anomenats acceleròmetres sísmics, en diversos punts del Palau d'Altamira, el Museu Arqueològic i en un drap de la muralla que hi ha en esta mateixa plaça. Els edificis històrics es troben al centre de la ciutat, a prop de les places on tenen lloc les celebracions. A més, cal tindre en compte que la Basílica de Santa Maria està molt a prop de la zona. Els mesuraments es van realitzar durant les mascletaes de dos dies consecutius a la festivitat de l'15 d'agost de 2019. Durant els sis o set minuts que sol durar la mascletà els acceleròmetres sísmics van recollir els valors. A més, per obtindre resultats més precisos, els experts de la UA van canviar de lloc els sensors i instal·lar un dia a la zona dels merlets i el segon dia a la zona de sòl.
Previ a l'anàlisi dels valors detectats, els investigadors van realitzar un treball de recopilació de bibliografia existent, normativa internacional, tant europea com espanyola, que fa referència als efectes sobri les construccions de vibracions en el seu entorn; bibliografia relacionada amb els efectes de l'trànsit al Coliseu romà; i sobri l'efecte de les voladures en pedreres als Estats Units, per conèixer com es transmeten les vibracions per terra.
Els resultats conclouen que s'observa l'existència de quatre fases al llarg de la durada de la mascletà: Una fase inicial caracteritzada per la voladura de focs aeris; el cos o fase principal de l' mascletà, on se succeeix una majoria de detonacions a baixa freqüència a nivell de sòl i combinades amb alguns focs aeris; una tercera fase, amb gran concentració de focs a mitja alçada (rang groc a Figura 5) que provoca un impacte fort en molt poc temps. Este és l'anomenat "terratrèmol". I la fase final, que combina focs aeris amb algunes explosions de sòl de fort impacte.
Salvador Ivorra, catedràtic d'Enginyeria civil i director del grup de recerca, explica que "estes fases se succeeixen de manera molt repetitiva en les mascletaes". A la imatge h de la figura 8, el mesurament de l'acceleròmetre mostra l'intens i fort impacte que rep la muralla de tàpia. La imatge i de la figura 6 indica el punt de la muralla de tàpia on van col·locar el sensor.
Amb estes resultats obtinguts els investigadors han dissenyat una metodologia d'estudi de l'efecte de les mascletaes als edificis històrics. Els científics han elaborat una taula que determina els tres llindars límits, produïts per les vibracions, que no cal sobripassar per al cas dels edificis industrials, els residencials i les construccions patrimonials. Esta taula de llindars límit està basada en la bibliografia i les normatives recopilades i estudiades, tant nacional com internacional. D'entre totes les normatives estudiades sobri els nivells de límits de vibració, els investigadors s'han quedat amb l'alemanya “per ser una mica més restrictiva que l'espanyola”, assegura Ivorra.
El catedràtic explica que són les “freqüències més baixes les que estan generant que se sobripassin els llindars. Això succeeix al tremolor de terra. Tenim una zona de durada petita però amb nivells d'acceleració molt superiors a qualsevol altre”.
A la vista de l'anàlisi i els resultats obtinguts els investigadors fan dos recomanacions: en primer lloc, "no fer mascletaes tradicionals en els entorns dels edificis històrics i de zones protegides. I, en segon lloc, si es van a dur a terme, redefinir la mascletà reduint la zona de l' 'terratrèmol' ", indica Salvador Ivorra Chorro, catedràtic d'Enginyeria civil.
L'expert afegeix que "això mateix és també extrapolable als edificis residencials".
Els investigadors de la UA van fer fa dos anys esta recomanació a l'Ajuntament d'Elx. L'Ajuntament va fer públic l'informe en 2019.
