La Unió Llauradora constata que gran part del raïm de vinificació que els agricultors estan descarregant a les tremuges dels cellers de la Comunitat Valenciana es lliura amb preus per sota dels costos de producció.
A la Comunitat Valenciana les cotitzacions són inferiors a les percebudes fa més de 25 anys, entre 0,20 i 0,25 euros/kg de raïm, per sota dels costos actuals de producció.
LA UNIÓ destaca així que els preus del raïm no remunten, a pesar de una reducció de la collita d'entorn del 40 0 50 % a la Comunitat Valenciana i del 20 % al conjunt de l'Estat i amb xifres de producció de vi previsibles a les zones productores espanyoles sobri els 35 milions d'hectòlitres.
Entre les causes d'estes xifres, s'assenyala que la verema d'este any és afectada per una sequera brutal, amb increments en els costos de producció que ronden el 30% respecte de la campanya passada. En este sentit, des de l'organització es destaca que el problema de l'escassa collita podria anar en augment si durant esta tardor no plou prou, cosa que pot provocar la mort de les vinyes i el consegüent abandonament d'explotacions per part d'uns viticultors que no compten amb relleu generacional.
En este context, amb una oferta a la baixa, amb previsions de producció a la resta de la UE moderades o en descens (França, 44 M/hl, Itàlia 43 M/hl), el sector productor contempla la falta de visió de futur del sector cellerer posant en risc la continuïtat d'un bon nombre d'explotacions vitícoles a moltes de les zones productives.
LA UNIÓ considera que l'abús de la posició de domini dels grans grups cellerers està acabant amb la viabilitat econòmica de les explotacions davant el desistiment de funcions de l'administració que ha de vetllar pels interessos de centenars de milers de viticultors.
Així mateix, assenyala que és el mateix Ministeri el que està sent còmplice d'esta situació ja que la Llei de la Cadena alimentària diu que el MAPA ha de publicar els criteris sobri els diferents factors que intervenen en la determinació del cost de producció dels productes agraris, pesquers i alimentaris.
El termini que té per publicar-los depèn de la completa entrada en vigor de la Llei que, al seu torn, depèn de quan entren en funcionament certs mecanismes de la Llei (al final, la data límit perquè es publiquen estes criteris és el 30 de desembre del 2023).
“El Ministeri no ha d'esperar que toqui el xiulet del final del partit per publicar estes criteris”, comenten des de LA UNIÓ. “La nostra organització ja es va dirigir a Agricultura per demanar celeritat i esta va afirmar que complirien la llei i que de totes maneres ja hi havia molts elements per determinar els costos de producció. Bé, aleshores, que la façan complir” assenyala el vicesecretari general de l'organització, Luis Javier Navarro.
Tot i esta situació, el sector vitivinícola valencià no ha tingut ajudes ni per la sequera ni pel conflicte bèl·lic a Ucraïna com sí que han tingut altres produccions. L'organització considera que la superfície de vinya compleix un paper fonamental a la Comunitat Valenciana, ja que a més de representar uns ingressos econòmics per a les nostres zones d'interior, contribueix a mantindre la població i ja porta diverses convocatòries d'ajudes sense que els seus productors puguen accedir a les mateixes.
En este sentit, ha reclamat al conseller d'Agricultura, José Luis Aguirre, que habiliti ajudes per a un dels sectors més afectats per la sequera i la guerra a Ucraïna com és el raïm de vinificació, tal com permet la normativa estatal de lOrdre APA/871/2023, de 20 de juliol. Luis Javier Navarro indica que és de justícia rebre ajudes perquè “la situació ha provocat una pèrdua de competitivitat de les nostres explotacions i, per tant, de la renda de les persones viticultores”.
