Un equip de recerca de l'Institut de Recerca, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d'Elx (IDiBE) de la Universitat Miguel Hernández (UMH) estan desenvolupant un model de pell humana inervat mitjançant impressió 3D per entendre mecanismes causants de diverses patologies que afecten el sistema nerviós sensorial i els símptomes del qual es manifesten a la pell.
La investigadora de l'IDiBE Àsia Fernández assenyala que, fins ara, s'ha fet servir pell obtinguda per bioimpressió per al tractament de grans cremades, però no s'ha inclòs fins ara en sistema sensorial. El que s'intenta en este projecte és connectar els dos sistemes, la pell i el sistema nerviós, per ajudar a entendre els mecanismes moleculars responsables de patologies sensorials.
La catedràtica de l'Àrea de Biologia Molecular i Cel·lular de la UMH Àsia Fernández explica que en este projecte intenten “unir el sistema nerviós-sensorial; és a dir, connectar i inervar esta pell per tal de donar a la pell capacitat sensorial. És un model que podria ser molt útil no només per comprendre els mecanismes moleculars de patologies dermatològiques, sinó també per estudiar la toxicitat de determinats compostos, de fàrmacs, fins i tot de cosmètics, per veure que no produeixen irritació ni alteren la pell”.
Des del punt de vista de patologies a la pell com puga ser psoriasi o pruïja, esta investigació ajudarà a descobrir nous fàrmacs que puguen ser útils. L'equip de l'IDiBE de la UMH ha comprovat que estes fenòmens tenen lloc amb la intervenció de la sensibilització de la pell del sistema nerviós perifèric.
Actualment, s'està duent a terme l'extracció de cèl·lules de la pell mitjançant mostres humanes, obtingudes de cirurgies que permeten obtindre quantitats suficients per poder obtindre pell impresa. El repte és inerver esta pell amb neurones sensorials humanes obtingudes a través de la transdiferenciació de fibroblasts, un tipus cel·lular present a la pell.
L'obtenció de pell mitjançant impressió 3D permet reduir l'ús d'animals i crear un sistema similar a l'humà. Segons explica Àsia Fernández, "els resultats obtinguts amb este sistema d´estudi serien més fàcilment traslladables a la clínica, i reduiria l´alta taxa de fracàs que trobem quan intentem extrapolar els resultats obtinguts en animals al´ésser humà".
