Investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx i de l'Hospital Nacional de Paraplègics (HNP), centre pertanyent al Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM), han dut a terme des del 2019 un projecte en què s'han desenvolupat interfícies cerebrals per controlar un exosquelet robòtic que ajudi a caminar persones amb problemes en la seua marxa com a conseqüència d'una lesió medul·lar incompleta.
La presentació d'este projecte ha tingut lloc este matí al gimnàs de l'HNP, ubicat a Toledo, i durant esta s'ha realitzat una demostració amb un pacient de lHospital.
En este projecte, el director del qual és el catedràtic de la UMH José María Azorín, s'ha desenvolupat una interfície que registra l'activitat cerebral de la persona mitjançant elèctrodes no invasius i processa esta informació per determinar si la persona està imaginant que camina. A l'estudi hi han participat també investigadors de la Universitat Politècnica de Cartagena i de l'Hospital Universitari Central d'Astúries.
Segons l'equip investigador participant en este projecte, quan es detecta que la persona està pensant a caminar, s'envia una ordre a l'exoesquelet perquè es mogui i, així, li permet caminar.
Davant d'altres alternatives per controlar este tipus de dispositius robòtics com, per exemple, utilitzar comandaments que han de ser accionats per la pròpia persona, el control de l'exoesquelet, únicament a partir de l'activitat cerebral, imita el que passa de manera natural en el procés de caminar, alhora que implica una major atenció de la persona a la marxa, cosa que pot afavorir el procés de rehabilitació .
Durant la fase de desenvolupament de la interfície cerebral, realitzada pel Brain-Machine Interface Systems Lab de la UMH, es van dur a terme proves amb diferents subjectes sans que van verificar que les persones eren capaces de controlar l'exoesquelet mitjançant la relaxació i imaginació de la marxa.
Després, s'han fet proves amb diversos pacients amb lesió medul·lar incompleta de l'HNP, en col·laboració amb el cap del Servei de Rehabilitació, Ángel Gil. Als exàmens realitzats s'ha pogut verificar la efectivitat de la interfície cerebral desenvolupada i com la motivació dels pacients és fonamental per aconseguir una modulació de la seua activitat neuronal i, per tant, un eficaç control de l'exosquelet robòtic. Este dispositiu, amb una taxa dèxit molt per sobri de la mitjana, va aconseguir activar-se a voluntat en funció de la imaginació de la marxa de la persona.
Este projecte, recentment culminat, ha permès demostrar la possibilitat que persones amb lesió medul·lar incompleta siguen capaces d'utilitzar la seua activitat cerebral per controlar un exosquelet robòtic que l'ajudi a caminar. Queden com a passos futurs dur a terme proves clíniques per avaluar l'aplicació d'este desenvolupament com a eina de rehabilitació.
El projecte WALK – 'Control d'exosquelets de membre inferior mitjançant interfícies cervell-màquina per assistir persones amb problemes de marxa' (RTI2018-096677-B-I00), ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, l'Agència Estatal de Recerca i per FEDER 'Una manera de fer Europa'.
