El Ministeri d'Universitats ha publicat este mes els resultats del estudi sobri "La salut mental a l'estudiantat de les universitats espanyoles", en què ha participat la Universitat d'Alacant i que té com a finalitat diagnosticar la salut mental dels alumnes i estimular polítiques que beneficiïn el seu benestar.
La salut mental dels joves universitàries s'ha convertit en un tema de preocupació creixent. En els darrers anys s'han identificat nivells baixos de benestar emocional d'alguns sectors de la població, especialment agreujats pels efectes de la pandèmia de la COVID-19, que plantegen implicacions preocupants des del punt de vista de la Salut Pública.
En tot este procés consultiu i danàlisi la Universitat d'Alacant ha destacat per la seua participació elevada. L'enquesta, dividida en dos fases, la van contestar un total de 4.739 estudiants de la UA, cosa que la situa entre les tres universitats espanyoles amb més implicació
"És important assenyalar que es tracta d´un estudi cribratge, no és diagnòstic, i que cal fer una anàlisi en profunditat", assenyala Miguel Richart, el delegat de la rectora per a la Unitat de Psicologia i Resiliència de la Universitat d'Alacant.
Així, els Resultats d'este estudi en què van participar els i les estudiants de forma voluntària “estan manant una alerta vermella, un senyal que hi ha problemes”, assegura Richart, amb dades com que el 50% dels alumnes han percebut la necessitat de suport psicològic per problemes de salut mental recents durant el quadrimestre passat i que ha consultat alguna vegada amb algun professional sanitari per un problema de salut mental. A més, l'estudi ha revelat que la prevalença de ansietat moderada o greu és d'aproximadament un de cada dos estudiants i que un de cada cinc ha tingut pensaments suïcides durant les dos setmanes prèvies a l'enquesta.
Cal destacar que, a les dos fases de l'estudi, les estudiants de sexe femení van presentar de forma significativa un percentatge més gran de símptomes depressius, ansietat i insomni clínic o greu i un percentatge menor de consum de risc dalcohol, comparades amb els estudiants de sexe masculí.
Així mateix, l'estudi inclou propostes de millora del benestar emocional de l'estudiantat i la necessitat que les universitats disposin de serveis de prevenció i orientació psicopedagògica i de foment del benestar als campus. “En este sentit la Universitat d'Alacant va iniciar des del mes d'octubre passat un programa pilot d'atenció psicològica en què han estat treballant dos psicòlegs i dos psicòlogues”, assenyala Miguel Richart, que anuncia que a partir del curs pròxim es consolidarà este servei, que estarà ubicat al Servei de Prevenció i Promoció de la salut sota la direcció del seu director, Miguel Ángel Sarabia, i el mateix Richart.
El delegat de la rectora informa que, a més, este servei es complementarà amb altres recursos, com l'organització d'activitats formatives i culturals destinades a millorar el benestar com a tallers, musicoteràpia, autocura o meditació, i que també està previst ampliar-lo en un futur pròxim amb consultes 'online'.
l'enquesta
El març de 2022, el Ministeri d'Universitats i el Ministeri de Sanitat, a través de la Direcció General de Salut Pública, van establir un grup de treball intern, en què han participat representants de CRUE Universitats Espanyoles i del CEUNE, amb l'objectiu de realitzar un diagnòstic detallat sobri la situació de la salut mental estudiantat universitari a Espanya. Un estudi que neix per tal de tindre una foto exhaustiva d'este col·lectiu, en col·laboració amb el Centre de Salut Biomèdica a la Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i la cooperativa Aplica.
S'han realitzat dos anàlisis, una de caràcter quantitatiu i una altra qualitativa. D'una banda, l'anàlisi quantitativa té com a finalitat descriure la prevalença dels problemes de salut mental en l'estudiantat de les universitats públiques i privades espanyoles, per poder disposar de dades globals reals de la situació hui dia. Per això, s'han realitzat dos enquestes a nivell nacional en dos períodes diferents del calendari acadèmic. La fase I es va realitzar del 2 de novembre al 14 de desembre 2022, mentre que la fase II es va dur a terme del 12 abril al 22 de maig 2023. En estes dos enquestes, s'hi han inclòs variables d'interès relacionades amb els estudis, raons subjectives per al malestar, etc.), a través de la implementació de qüestionaris per al cribratge de símptomes d'ansietat i depressió, abús d'alcohol i altres substàncies, pensaments i conductes suïcides, entre d'altres.
D'altra banda, l'estudi qualitatiu ha tingut com a objectiu identificar els recursos que contribueixen a millorar les capacitats de l'estudiantat per tindre bona salut i benestar, a més de mostrar les barreres que limiten estes capacitats i les estratègies de millora del benestar emocional a l'estudiantat universitari.
