Ja amb xifres calculades utilitzant dades relacionades amb la variable delta del covid-19, el llindar de la immunitat de ramat s'establiria en un 90% de població vacunada.
Si s'apliquen els càlculs a la variable òmicron, més contagiosa, la xifra assoliria el 95%, una dada que, tenint en compte la població que no es pot vacunar o no, resultaria inassolible.
estes són les conclusions a què ha arribat l'estudi titulat Advertiments sobri el llindar d'immunitat del ramat COVID-19: el cas d'Espanya, que ha estat publicat a la revista Informes científics signat per un equip interdisciplinar d'investigadors dels departaments de Matemàtica Aplicada i de Ecologia i del Institut Multidisciplinar d'Estudi del Medi (IMEM) Ramón Margalef de la Universitat d'Alacant.
A l'equip investigador, liderat per David García, professor del departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat d'Alacant, hi participen també Cèsar Bordehore, del departament d'Ecologia i de l'IMEM Ramon Margalef; Eva S. Fonfría, de l'IMEM Ramón Margalef, i Isabel Vigo, també de Matemàtica Aplicada.
Segons la publicació, l'estudi inclou una anàlisi detallada del llindar d'immunitat de ramat de la variant ancestral del cóvid-19, que era la dominant al principi de la pandèmia, des de diferents enfocaments i quantifica la influència de tres factors clau com són la font i la qualitat de les dades, levolució de la infectivitat en l'oratge i la metodologia per estimar la R0, que és un valor essencial en estes càlculs perquè estableix quantes persones contagiaria, de mitjana, un infectat al principi de la pandèmia, és a dir, quan no es prenen mesures de prevenció, no es realitza un ús preventiu de mascaretes ni tampoc la població està advertida de lexistència duna malaltia contagiosa que fes modificar el seu comportament.
Sobri l'anàlisi detallada de la HIT (llindar d'immunitat de ramat, per les sigles en anglès Herd Immunity Threshold), l'estudi permet estimar indirectament un nou valor de R0 amb les variants dominants actuals, com són la delta (quan es va realitzar l'estudi) i l'òmicron (segons estimacions de l'equip investigador posteriors a la publicació de l'estudi), cosa que produeix un augment significatiu del percentatge.
En el mateix sentit, la investigació revela que un factor molt influent per a l'estimació de la HIT és la metodologia per estimar R0, que pot produir diferències entre 20 i 30 punts percentuals per al mateix conjunt de dades a les quals s'aplica un model dinàmic de càlcul. Davant d'esta situació, l'estudi «pren el valor més alt, l'anomenada cota superior, per al llindar de la immunitat de ramat, per aconseguir la fidelitat més gran en els càlculs de pronòstic», detalla García.
En el cas analitzat, les dades de contagis utilitzades pels investigadors de la UA han estat estimades mitjançant una metodologia retrospectiva anomenada REMEDID (per les sigles en anglès de Retrospective Methodology to Estimate Daily Infections from Deaths). Esta metodologia, també publicada pels investigadors de la UA en un article científic anterior a la mateixa Informes científics, és capaç d'estimar les infeccions diàries a partir del nombre de morts, una xifra que ajuda a analitzar i comprendre la dinàmica de la pandèmia ia avaluar a diferents escales espacials i temporals l'eficiència de les mesures adoptades perquè permet el càlcul de sèries temporals de infeccions diàries a partir de sèries temporals de morts diàries.
Sobri els resultats que dóna l'estudi, l'investigador David García explica que «la immunitat de ramat estava al 70%, segons s'establia comunament per fonts oficials des del principi de la pandèmia i quan es va iniciar la vacunació, però amb les noves variants hem estimat que la immunitat de ramat estaria sobri el 95% amb la variant òmicron».
«Este percentatge del 95% -prossegueix García- és una xifra inassolible perquè hi ha persones que no es poden vacunar i persones que no volen vacunar-se, i cal afegir que les vacunes no eviten la transmissió del virus, com s'ha comprovat este Nadal, en què la població ja està altament vacunada i, tot i així, ha estat l'onada més forta, encara que amb conseqüències menors gràcies a esta protecció de les vacunes».
En este nou escenari «es requereix un percentatge més alt de vacunats per assolir la immunitat de ramat i s'ha demostrat l'eficàcia de les vacunes per reduir dràsticament la mortalitat, per la qual cosa és més necessari que mai que tota la població que puga, es vacuni», insisteix el investigador de la UA.
El cas Espanya
Algunes de les dades de més rellevància s'extreuen quan els càlculs de l'estudi se situen a les particularitats de la pandèmia a Espanya. Els resultats presentats són vàlids per a una població barrejada aleatòriament amb una dinàmica de propagació semblant a la d'Espanya en conjunt. No obstant això, fins i tot les regions espanyoles mostren dinàmiques diferents entre si, cosa que pot donar lloc a valors de HIT específics per a cada regió.
Davant d'això, «cal tindre en compte, a més, que cap de les tres vacunes administrades a Espanya és capaç de prevenir completament la transmissió del virus, per la qual cosa, fins i tot amb un 90% de la població vacunada, probablement no s'arribarà al HIT», comenta García, a la qual cosa afegeix que «no obstant això, és cert que el risc d?infecció es redueix significativament per a les persones vacunades, cosa que redueix directament el R0».
A més, en cas d'infecció, «també es redueix la transmissió del virus, fet que suposa que, encara que la transmissió no s'impedeixi completament amb les vacunes, com més gran siga la proporció de població vacunada, menor serà el llindar d'immunitat de ramat», incideix investigador de la UA.
Pel que fa a la distribució de la pandèmia per regions, García comenta que «en qualsevol cas, encara que s'arribi a la HIT, no serà la panacea. Si s'assoleix la immunitat de ramat a la majoria dels llocs d'un país, però hi ha algunes regions específiques o subgrups de població en una regió amb un percentatge d'individus immunes per sota del HIT, serà possible que es produeixquen brots locals a estes regions o subgrups», fet que matisa, en referència a la variant original del virus, que «si la variant ancestral no hagués estat substituïda, la taxa decreixent d'infeccions després d'assolir un HIT del 70% encara podia produir un 25,9% d'infeccions no menyspreables, és a dir, 12,2 milions d'infeccions a Espanya».
Finalment, l'investigador conclou que «les autoritats sanitàries haurien de garantir estrictament una gestió adaptativa i proactiva de la nova situació una vegada aconseguida una teòrica immunitat del ramat».
