La revista Nature s'ha fet ressò en el seu últim número dels resultats de la feina feta per l'equip liderat per José Luis Ortiz, de l' Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA), sobri ocultacions d'estrelles per part d'objectes de sistema solar en el qual participa el professor de la Universitat d'Alacant, Adriano Camp Bagatin, de el departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal i de l'Institut Universitari de Física aplicada a les Ciències ia la Tecnologia de la Escola Politècnica Superior.
El treball realitzat pels investigadors ha permès descobrir la presència d'un anell al voltant de planeta nan Haumea, l'astre més desconegut dels quatre planetes nans que es troben en els confins de el sistema solar, més allà de l'òrbita de Neptú, en un cinturó d'objectes compostos de gel i roques entre els quals destaquen quatre planetes nans: Plutó, Eris, Makemake i Haumea.
Els objectes transneptunians resulten molt difícils d'estudiar a causa de la seua brillantor baixa i de les enormes distàncies que ens separen. Un mètode molt eficaç però complex és estudiar les ocultacions estel·lars, que consisteixen en l'observació del pas d'estes objectes per davant de les estrelles de fons (una mena de petit eclipsi). Este mètode permet determinar les seues característiques físiques principals (mida, forma, densitat) i ha estat també emprat amb els planetes nans Eris i Makemake amb excel·lents resultats.
“Vam predir que Haumea passaria davant d'una estrella el 21 de gener del 2017, i dotze telescopis de deu observatoris europeus van observar el fenomen –assenyala José Luis Ortiz, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) que encapçala la investigació. Gràcies a este desplegament de mitjans hem pogut reconstruir amb molta precisió la forma i la mida del planeta nan Haumea, amb el sorprenent resultat que és força més gran i menys reflectant del que es pensava. També és molt menys dens del que es creia amb anterioritat i això soluciona algunes incògnites que estaven pendents de resoldre per a este objecte”.
Haumea és un objecte curiós: gira al voltant del Sol en una òrbita el·líptica que triga 248 anys a completar (actualment es troba a unes cinquanta vegades la distància entre la Terra i el Sol de nosaltres), i la seua velocitat de rotació és de 3.9 hores, molt més rademane que qualsevol altre cos de més de cent quilòmetres de tot el sistema solar. Esta velocitat va provocar a l'origen que Haumea tingui una forma el·lipsoïdal similar a una pilota de rugbi. Gràcies a les dades acabades de publicar, es coneix que Haumea fa uns 2.320 quilòmetres al costat més llarg, quasi igual que Plutó, però que no té una atmosfera global similar a la de Plutó.
EL PRIMER OBJECTE transneptunià AMB ANELL
“Una de les troballes més interessants i inesperades ha estat el descobriment d'un anell al voltant de Haumea. Fins fa només uns anys només coneixíem l'existència d'anells al voltant dels planetes gegants i, fa molt poc temps, el nostre equip també va descobrir que dos petits cossos situats entre Júpiter i Neptú, pertanyents a la família d'objectes anomenats centaures, tenen anells densos, cosa que va ser una gran sorpresa. Ara hem descobert que cossos encara més llunyans que els centaures, més grans i amb característiques generals molt diferents, també poden tindre anells”, destaca Pablo Santos-Sanz, també membre de l'equip de l'IAA-CSIC.
Segons les dades obtingudes de l'ocultació, l'anell es troba en el pla equatorial de la planeta nan, a l'igual que el seu satèl·lit més gran, Hi'iaka, i mostra una ressonància 3: 1 pel que fa a la rotació d'Haumea, el que significa que les partícules gelades que componen l'anell completen un gir al voltant de l'planeta en l'oratge en què este trencada tres vegades.
"Hi ha diverses explicacions possibles per a la formació de l'anell, per exemple s'hauria pogut originar després d'una col·lisió amb un altre objecte, o per l'alliberament de part del material superficial a causa de la ràpida rotació de Haumea", apunta Ortiz (IAA-CSIC). Es tracta de la primera troballa d'un anell al voltant d'un objecte transneptunià, i mostra que la presència d'anells podria ser molt més comuna del que es creia, tant al nostre Sistema Solar com a altres sistemes planetaris.
