Notícies d'Alacant i província

dimecres, 27 setembre 2023

Un estudi de la UA adverteix de l'alarmant pèrdua d'insectes dels boscos mediterranis

Dia Mundial del Medi Ambient: Els insectes saproxílics que habiten als buits dels arbres són més vulnerables que fa una dècada.

Les comunitats d'insectes dels boscos mediterranis estan patint una pèrdua alarmant d'espècies i interaccions com a conseqüència del canvi global, adverteix un estudi de l'Institut de Recerca CIBIO (Centre Iberoamericà de la Biodiversitat) de la Universitat d'Alacant (UA).

- Publicitat -

El treball, publicat a la revista Insects, analitza la variació a llarg termini en els patrons de diversitat i d'interaccions de les comunitats d'escarabats saproxílics (lligats a la fusta) que habiten els buits arbòries del Parc Nacional de Cabañeros (Ciudad Real i Toledo).

Els resultats adverteixen que estes comunitats són hui més vulnerables que fa 11 anys enrere, particularment les dels boscos riparis (boscos lligats a la ribera d'un riu. «Esta situació fins i tot podria empitjorar en potencials escenaris futurs en cas que disminueixi la idoneïtat dels hàbitats o microhàbitats», destaca Estefania Micó, professora de Zoologia i directora d?este treball.

- Publicitat -

«Dels nostres resultats es pot extraure que esta comunitat d'insectes experimenta un dràstic declivi al llarg del temps i que este canvi podria ser degut a canvis d'origen antropogènic, sent el canvi climàtic o l'efecte de la deposició de contaminants alguns dels factors que actualment estudiem com els més plausibles. Per exemple, la temperatura mitjana anual a l?àrea d?estudi va augmentar 1,5ºC entre el 2007 i el 2021», assegura la investigadora de la UA.

L'equip de treball ha analitzat la variació interanual entre el 2009-2010 i el 2021-2022, en els patrons de diversitat i d'interaccions ecològiques de les comunitats d'escarabats saproxilics que habiten les cases de tres principals tipus de bosc mediterrani presents al Parc Nacional de Cabanyers: el bosc de roure melojo (Quercus pyrenaica), el bosc ripari de freixe (Fraxinus angustifolia) i els alzinars o deveses (Quercus ilex). A més, han simulat escenaris potencials d'extinció basats en una pèrdua en la idoneïtat dels buits.

En general, segons la investigadora del CIBIO, "actualment trobem comunitats d'escarabats saproxílics amb menys diversitat d'espècies i amb patrons d'interacció menys especialitzats, cosa que està íntimament relacionada amb una menor estabilitat o resiliència davant les pertorbacions".

Els insectes saproxilics participen en nombroses funcions ecosistèmiques, sent fonamental el seu paper en la degradació de la fusta morta i la conseqüent reincorporació dels nutrients al sòl. A més, moltes espècies són importants pol·linitzadors. "Alhora, les espècies depredadores que viuen associades a la fusta morta exerceixen una important funció reguladora d'altres espècies d'insectes que poden actuar com a plagues potencials als boscos, com certs xilòfags transmissors de malalties", explica Estefanía Micó.

L'Institut de la Biodiversitat de la UA fa anys que realitza investigacions sobri els insectes saproxilics, és a dir, que depenen de la fusta morta i la descomponen, i que habiten als buits d'espècies arbòries del bosc mediterrani. «Estes buits es formen tant per causes naturals com, per exemple, la caiguda d?un llamp, com per la mà de l?home, com les podes. Actuen com a dipòsit natural de restes orgàniques i de gran diversitat d?espècies, no només insectes», indica l?experta.

En concret, el CIBIO basa el seu treball en l'ús de la metodologia de xarxes ecològiques, que són de gran utilitat per millorar els plans de maneig i conservació dels nostres boscos. «En este treball demostrem que la metodologia de xarxes ecològiques és vàlida per inferir la vulnerabilitat de les comunitats saproxíliques dels buits en diferents escenaris i escales temporals. La metodologia innovadora de xarxes és adequada per avaluar este i altres sistemes d'estudi, i resulta de gran utilitat per predir i anticipar-se a canvis futurs, permetent millorar plans de maneig i de conservació de la biodiversitat forestal», insisteix la investigadora de la UA.

Este treball s'emmarca en el projecte Resposta de la comunitat saproxílica als canvis ambientals en boscos mediterranis: afrontant l'amenaça del declivi dels insectes (SAPRODECLIVE), del Ministeri de Ciència i Innovació.