La Sala del Social de l'Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat tres sentències en què eximeix la Generalitat d'indemnitzar per danys morals els professionals sanitaris per la falta de material i equips de protecció davant de la Covid-19 entre els mesos de març i juny de 2020 perquè va adoptar una sèrie de mesures per minimitzar els riscos i les conseqüències sobri els treballadors del sector.
La Sala aplica a les resolucions el pronunciament del seu Ple (la totalitat de magistrats que la integren) i estima els recursos de suplicació interposats per la Conselleria de Sanitat contra les sentències dictades per dos jutjats socials Alacant, Benidorm i València.
Els magistrats de l'Alt Tribunal valencià consideren que no va existir un "incompliment culpable" de l'Administració en la seua obligació de garantir la prevenció de riscos laborals i la seguretat a la feina.
“Encara que és cert que en els primers moments de la pandèmia hi va haver una escassetat d'EPI (equips de protecció individual) també ho és que des d'aquells moments inicials es va desplegar una indubtable activitat preventiva (…), que si bé va resultar insuficient, va haver de molt veure-hi la imprevisibilitat de la situació per les seues alarmants dimensions i la rapidesa amb què es va propagar el virus”, necessiten.
Entre estes mesures destaquen la reducció al màxim de l'assistència presencial als centres sanitaris, la suspensió d'intervencions quirúrgiques, ingressos o proves diagnòstiques programades, les primeres autoritzacions per adquirir material sanitari per import de 1.043.020 euros o l'elaboració d'una guia d'actuació davant de la Covid-19 per a professionals sanitaris i sociosanitaris.
El Tribunal descarta per tant que l'Administració autonòmica, “a pesar de la excepcional excepcionalitat de la situació provocada per la pandèmia”, adoptés “una actitud passiva”. "No podem concloure que es produís una situació d'inacció ni de falta de resposta davant d'estes esdeveniments", resumeix.
“És indiscutible que la pandèmia va provocar patiment i dolor per a tota la població i, per descomptat, particularment per als professionals de la sanitat, però com hem assenyalat ni es pot exigir una responsabilitat objectiva, menys encara en estes circumstàncies extraordinàries, ni l'actuació de la Administració equival a un incompliment culpable de l'obligació que l'incubia”, adverteixen els magistrats.
A més, la Sala recorda que les demandes les van plantejar en termes genèrics el sindicat demandant i no ha quedat provat “el dany sofert per cadascun dels professionals sanitaris ni el nexe causal que ha de concórrer entre el dany i l'incompliment que s'imputa a l'Administració ”.
En este sentit, puntualitza que no s'ha detallat si els demandants van assistir a casos sospitosos o confirmats de coronavirus, si van estar en contacte estret amb estes malalts ni quina va ser l'activitat presencial o assistencial de cadascun. tampoc no concorren els requisits per reconèixer-los una indemnització per danys i perjudicis.
Les sentències dictades ara pel TSJ poden ser objecte de recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.
