El Tribunal Suprem ha elevat la condemna a 5 anys i 11 mesos de presó al sergent de la Legió Saül Antonio Guil per la mort del legionari Alejandro Jiménez Cruz el març de 2019 d'un tret efectuat pel suboficial, durant un exercici amb foc reial a l'agost (Alacant).
La Sala del Militar rebutja el recurs del sergent i estima aquells de la Fiscalia i l'acusació particular, per això condemna també el capità responsable de la seguretat de l'exercici a un any de presó per un delicte de desobediència, i el tinent encarregat del pilot del sergent a 3 anys de presó per delictes de desobediència i contra l'eficàcia del servei. Així mateix, el Suprem eleva la indemnització als pares a 250.000 euros.
prèviament, la sentència del Tribunal Militar Territorial Segon havia absolt el capità i el tinent i condemnat al sergent que va fer el tret a 3 anys i 10 mesos de presó pels delictes d?abús d?autoritat i contra l?eficàcia del servei.
Els fets van tindre lloc durant l'exercici d'una companyia de la Legió al camp d'Agost (Alacant). El sergent estava dret i més endarrerit que els components del seu escamot, des d'on va fer almenys set trets, al capdavant i per sobri de les posicions que ocupaven els membres de l'escaire.
No obstant això, un dels trets va aconseguir un legionari, que estava amb el genoll a terra, amb el seu fusell orientat cap a terra, i va morir.
El Suprem eleva la pena del suboficial per ser més “adequada i proporcionada a la greu imprudència de la conducta observada pel sergent (…) en realitzar trets fora dels blancs fixats i per sobri de les posicions ocupades per alguns dels participants al mateix”.
A més, condemna el tinent per la seua “manifesta tolerància” davant de “la simple conveniència del seu subordinat, el sergent, de no donar per acabat l'exercici i permetre tant la seua pròrroga com que s'efectuaren trets, generant un perill jurídicament desaprovat”.
I també perquè tant ell com el capità, a pesar de conèixer les ordres de la Policia Judicial perquè no s'entrés al lloc dels fets i així efectuar l'endemà una inspecció ocular, no les van acatar i el capità va enviar una reconstrucció d'allò succeït al camp de tir abans que arribés la Guàrdia Civil, quan la seua obligació era respectar i impedir l'accés ordenat.
La resolució del Suprem compta amb el vot particular del president de la Sala, Jacobo Barja de Quiroga, que considera que els fets atribuïts al sergent van haver de ser qualificats com a homicidi dolós i no imprudent, ja que “coneixia el perill concret que va generar en la seua acció”, per la qual cosa hauria actuat amb dol.
