Treballar per viure

El dia que no escrigui seré lliure

2341
Viure Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

Bertold Brecht va dir en una ocasió que "costava més esforç ser dolent que bo". Potser per això, ser dolent, s'ha convertit en l'ocupació més ben pagat. També és de Brecht esta frase memorable: "Els pobris s'alliberaran el dia de Sant Mai". Corrosiva sentència de l'poeta alemany, fins ara encertada ... i que m'agradaria, que un dia s'equivoqués i el cridéssim Sant Sempre.

El treball és una transfusió inútil que l'oratge inocula a les nostres venes, alguns es lliuren d'este vampir pertinaç, els produeix una mena d'al·lèrgia, que es passa amb la cervesa: a qui no li agrada la bona vida mullada amb llúpol.

Els jubilats estan a el sol o la pluja, manifestant-estes dies per unes demandes considerades pròximes al just. Estes avis i àvies van treballar dur durant la llarga postguerra i van construir els fonaments que van aconseguir un futur viable, anhelat i democràtic per a les generacions posteriors. La "pujada" salarial de l'0'25% és una burla, una mofa i un remoquete, per estiguas persones que van fer tant pel desenvolupament social i econòmic del nostre país: Què ha passat amb els diners que rajava desbordat pels rius econòmics des dels "feliços" huitanta a el dos mil? Per què no es va pagar llavors el deute nacional a Europa, consentint que ascendix a més d'un bilió d'euros, que ja no podem pagar ni els interessos? ¿Quin futur tenen les persones en edat de treballar, sense una feina estable i assegurat, oa l'atur permanent? Sobri van a cotitzar demà? Sobri van a cotitzar hui ...?

Les idees més senzilles són les que mai volen dur a terme "els nostres representants", Simplement perquè no costen diners, o és molt barat, per això prefereixen fer les coses més difícils i més "cares" perquè sobrivingui la ruïna econòmica i amb ella la "crisi" permanent, perfecta excusa per als governs per tal que la "pobrisa" produïda es mantingui, i així poder "justificar" que no hi ha pasta per a la plebs anciana, ni per apujar els salaris escorreguts a l'màxim, ni per solucionar el futur, que no tenen, dels nostres joves ... però sí que hi ha diners per a la policia, faltaria més: l'ombra és sempre negra, encara que li donis deu capes de colors.

Treballar és cruel, i molt més si ho fas sense vocació, per mera supervivència 10 hores al dia, i amb un sou que et fa tan infeliç com l'ofici a què t'obliga la teva dignitat com a ésser humà. Necessitem una clau per obrir la porta a un nou món, perquè el món que tenim de polítics xàfecs és dolent de solemnitat; este és el principal problema: uns polítics a l'servei dels rics i molt rics i en contra de les reivindicacions dels pobris i molt pobris. Tot un arsenal d'impediments i dics, posats en contra de qualsevol moviment popular dels ciutadans i ciutadanes que intentin portar a la pràctica el seu malestar, manifestant-se en massa pels carrers públiques tractant d'aconseguir unes vides dignes. Ja n'hi ha prou de polítiques confuses, les nostres, les del carrer, són clares i diàfanes! Ens falta, unificar totes les demandes en una de sola.