A molt primerenca edat vaig començar a sentir admiració per aquelles persones que dedicaven la seua vida a professions vocacionals. Policies, bombers, militars, mestres, metges, artistes requereixen d'una gran dosi d'aptitud i disposició en les seues tasques diàries. Però hi ha una ocupació de vegades més silenciada, menys visible i, sense cap mena de dubte, no tan reconeguda, que planteja una abnegada i indestructible lliurament a la societat, a tots els ciutadans en general, però especialment a aquells més vulnerables que necessiten suport, orientació i assistència.
Este col·lectiu, i permeteu-me la llicència de parlar a partir d'ara en femení, atès que el noranta per cent de les persones que exerceixen esta professió a la nostra província són dones, té un perfil molt definit. Són incansables. Perfeccionistes en el seu treball. Constants, tenaços, resolutives. Donen el millor de si mateixes en cadascuna de les seues rutines i esgarrapen hores a l'rellotge, perquè la seua dedicació és incondicional. Completament vocacional.
S'han convertit amb els anys en agents de canvi i de l'estabilitat social, en intervencionistes a la recerca d'un món més just, igualitari, equilibrat i desenvolupat. En promotores d'accions integradores. En analistes dels processos transformadors, estructurals i generals, i en planificadores de tècniques d'adaptació i convergència cap a ells.
Parle de les treballadores socials, el cor i l'argamassa que uneix tota l'activitat que desenvolupen els departaments de polítiques socials dels nostres ajuntaments, els diferents col·lectius i associacions de la nostra província, les ONG locals o comarcals i també organismes com Creu Roja o Càritas, així com centenars d'entitats privades. Sense elles, sense les treballadores socials, tota l'acció que emana d'administracions i organitzacions no tindria l'efecte balsàmic i regenerador que provoca en milers de ciutadans.
Són autèntiques heroïnes, encara que elles considerin, i fan bé, que els veritables herois són les persones a les que ajuden, cadascuna amb la seua problemàtica, la seua història, les seues ganes d'avançar, la voluntat de superació.
Durant el passat mes de març he tingut l'enorme fortuna de poder reunir-me amb desenes d'associacions de la nostra província la raó de ser es centra en procurar el benestar de diferents col·lectius i es millora la qualitat de vida. L'Agenda Social que hem posat en marxa des de la Diputació d'Alacant m'ha permès conèixer amb proximitat la realitat que ens envolta, però també m'ha acostat el encomiable tasca que duen a terme les treballadores i els treballadors socials en la defensa, cura i atenció dels usuaris, afavorint el seu desenvolupament, transformació i enfortiment, tant a nivell individual com col·lectiu.
En esta pandèmia hem comprès com d'important és la unitat de grup, la solidaritat i la cohesió entre administracions. Hem entès que la por i la incertesa ens paralitzen, però que junts som capaços de superar qualsevol obstacle. La província d'Alacant és una societat col·laborativa que teixeix llaços emocionals difícils de trencar, que tendeix ponts d'altruisme amb una base ferma i imperible, que obri els seus braços a l'proïsme per alleujar la seua càrrega o el seu dolor. Els éssers humans no som lògics, sinó psicològics. No actuem sota el prisma de la racionalitat, sinó de l'emotivitat, dels impulsos afectius, d'allò que és invisible als ulls però que ens connecta de manera irremeiable amb una altra persona.
Les treballadores socials són estes figures que representen la força de la inclinació, l'empatia i la sensibilitat, que busquen no només l'harmonia en les relacions humanes i la seua consolidació, sinó també la interactuació des de la responsabilitat, la simbiosi i la ponderació.
M'agradaria, en este punt, destacar l'important treball que desenvolupa la Diputació d'Alacant en matèria social, a través dels departaments de Serveis Socials i Igualtat, Voluntariat i Cooperació, Doctor Esquerdo i Institut de la Família i Llar Provincial. Este any, amb un pressupost pròxim als 37 milions d'euros, no només financem els serveis socials d'atenció primària d'ajuntaments i mancomunitats, sinó que fomentem programes propis que arriben al àmbit municipal i el de el teixit associatiu provincial. El meu agraïment als diputats responsables de estiguas àrees, els quals, a el front d'un nodrit grup de tècnics, contribueixen a desenvolupar polítiques inclusives i de cooperativitat ciutadana.
Visibilitzar i reconèixer esta professió és una obligació que tenim els que ostentem càrrecs públics. Amb l'arribada de l'Covid-19 a les nostres vides hem assimilat l'importants i imprescindibles que són certes professions per a la humanitat. I entre elles destaca la de treballadora social. Perquè esta crisi no és només sanitària, també ho és social. Perquè esta crisi ens ha obligat a cuidar la nostra salut física, però també la mental.
Els devem este homenatge. Els devem este aplaudiment col·lectiu, però, sobritot, els devem el fet de seguir fent visible el seu treball i apuntalant els seus fonaments laborals, perquè no estan soles, tenen tot el suport dels ciutadans i el suport de la Diputació d'Alacant. El canvi social està en marxa i el piloten les treballadores socials, però esta transformació ens implica i incumbeix a tots.
Us agraeixo el vostre incommensurable esforç. La província d'Alacant se sent molt orgullosa de vosaltres.
Gràcies!
