L'Oceanogràfic de València, l'Aquari de Sevilla i l'Ajuntament de Torrevieja han alliberat hui, a la platja de la Mata de Torrevieja, A sis joves tortugues, els ous, al costat d'altres 82, van ser dipositats a Sueca, fa més d'un any, en un dels quatre únics nius que han estat documentats en 200 anys a les costes valencianes (un d'ells precisament en el mateix lloc en què ha tingut lloc l'acte). La jornada ha tingut lloc dins el programa de conservació de tortugues marines que l'Ajuntament de Torrevieja desenvolupa des de fa més de 10 anys, en col·laboració amb la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la Universitat de València i el propi Oceanogràfic de València.
Els escolars de CEIP Ciutat de la Mar, han posat noms als animals prèviament i els han desitjat tota mena de bones ventures a l'endinsar a la mar, de manera que el seu cicle de posta, eclosió i creixement de estes criatures s'ha tancat gràcies a la col·laboració de ciutadans ia la intervenció de tècnics, en una experiència extraordinàriament reeixida. Les tortugues, que van néixer amb 18 grams de pes i 4 centímetres de longitud, pesen ara 1,5 quilos i mesuren 18 centímetres.
L'alcalde de Torrevieja, José Manuel Dolón, va comentar que “s'ha fet un gran esforç perquè estes sis exemplars de tortuga marina pogueren ser tornades al mar. Ha estat tot un èxit i representa la feina enorme de més d'un any”. Dolón va assegurar que "és molt important el fet que els escolars participin d'esta solta i comencin a assumir des de petits que la conservació dels oceans és un compromís de tots" i ha recalcat la feina del municipi alacantí amb el medi ambient.
En la seua intervenció ha agraït la “gran implicació” dels diferents sectors essencials per conservar el mar i el “fràgil equilibri mediambiental” en què vivim. En este sentit ha tingut paraules d'agraïment per a la Policia Local, la Guàrdia Civil, Protecció Civil, el Servei Provincial de Costes, els tècnics dels diferents departaments municipals, els pescadors, els clubs i les marines de la localitat i ha animat els professors i als xiquets a continuar amb el treball de conscienciació.
La presidenta de la Fundació Oceanogràfic, Celia Calabuig, va expressar la seua satisfacció perquè s'haja complert i va dir que “tenim molts animals per mostrar i busquem que els nostres visitants gaudeixin d'una experiència inoblidable. Som l?aquari més gran d?Europa, però també volem portar un missatge conservacionista i de respecte pels oceans”.
“Celebro – ha dit Celia Calabuig- que hi haja tants nens i nenes hui ací, perquè vosaltres heu de portar fins al futur el respecte pel nostre planeta. Vosaltres heu de ser els vigilants que s'aturin i desapareguin gravíssimes realitats com la contaminació per plàstic dels nostres mars, que amenaça i perjudica totes les espècies marines, incloses estes tortugues”.
Per part seua, la portaveu de l'Aquari de Sevilla, Susana Montero, ha explicat al nombrós públic congregat que “la conservació de les tortugues marines està en mans de tots, no només dels aquaris. Tenim l'obligació d'ajudar el medi marí des de la nostra vida quotidiana amb petites accions i bones pràctiques mediambientals.” Montero va agrair "la participació del projecte en conjunt amb la Conselleria de Medi Ambient i l'Oceanogràfic de València, ja que permet unificar forces i fer extensible la tasca de divulgació i conscienciació més allà d´Andalusia".
Des de la Regidoria de Medi Ambient, que dirigeix Fanny Serrano, han realitzat les gestions amb tots els organismes implicats per aconseguir que la deixa anar d'esta tortugues s'haja pogut produir en una platja de Torrevieja en què fa dos estius també es va produir una posta d'ous .
La ciutat de Torrevieja és modèlica quant a l'aplicació dels protocols per a la recuperació de tortugues marines ferides oa les campanyes estivals de detecció de nius, que sempre han d'iniciar-se mitjançant cridada al 112. La Confraria de Pescadors, els 3 clubs nàutics de la ciutat, empreses lligades al turisme nàutic, Protecció Civil i molts particulars estan implicats en estes accions, el resultat final de les quals és poder tornar al mar, totalment recuperades, a les amenaçades tortugues marines. De fet, a la jornada d'hui i convidats per l'Ajuntament de Torrevieja, Han estat presents Christine i Patrick, la parella francesa que l'agost passat van rescatar un exemplar de tortuga babaua que encara està recuperant-se a l'Oceanogràfic.
Sis escolars han portat cartolines amb el nom de cada tortuga i van llegir dos desitjos per a cadascuna. Posteriorment, els més de dos-cents nens participants, que ja comptaven amb la polsera de la Fundació Oceanogràfic “Alerta tortugues” i altre material educatiu de l'Aquari de Sevilla, van poder veure de prop i tocar les tortugues en un acte d'animació en què va col·laborar la mascota, Chelo, de Sevilla.
Un programa d'alimentació i preparació
La sort va voler que uns banyistes de la platja de les Palmeres descobrissin al juliol de l'any passat a una tortuga babaua desovant, i que avisessin el 112 amb el que van poder rebre instruccions de com tindre cura del niu fins que van arribar els tècnics de la Xarxa de Varaments , una entitat composta per la Conselleria Infraestructura, Territori i Medi Ambient, la Universitat de València i l'Oceanogràfic, que van decidir traslladar els ous a una platja menys concorreguda, al Saler de València, on finalment van eclosionar la majoria i van poder arribar fins a la riba de forma natural.
D'estes ous, 16 van ser recuperats, seguint el programa "head starting", en el qual també participen la Conselleria de Medi Ambient, Universitat de València i Universitat Politècnica, per a ser estudiats en els aquaris de Sevilla i València i en tot este temps, després d'eclosionar més ràpidament, els animals han estat alimentats i cuidats de manera especial i han servit per conèixer detalls de la seua fisiologia i comportament.
La finalitat d'este programa ha estat aconseguir que els nounats assoleixin la mida, pes i habilitats suficients de natació, busseig i alimentació per augmentar les possibilitats de supervivència en mar obert, evitant a més a gran part dels depredadors.
Per a això, durant els últims mesos de el projecte se'ls ha proveït d'aliment el més semblant a què es trobaran en el mar, com meduses i altres invertebrats, complementant la seua dieta diària basada en gelatina d'algues, peix i cefalòpodes, per potenciar així el seu instint de caça.
