fbpx

'Todos Los Santos' i Halloween: una convivència de rituals que arrela a la Comunitat Valenciana

Rituals pagans i tradicions religioses s'entremesclen des de fa uns anys, principalment segons edats i influències socioculturals

La importació de tradicions com el de Halloween, amb tot l'imaginari terrorífic que implica juntament amb els costums més arrelats a la cultura religiosa d'honrar els difunts al dia de 'Tot Sants' amb la visita al cementiri, conviuen cada cop més a la Comunitat Valenciana.

Per tant, al costat de les vendes de flors oa la recerca de disfresses, cada any, la societat s'adapta més a esta pluralitat l'elecció de la qual ve moltes vegades marcada pel costum de cada família i la tradició però també l'edat de cadascú.

I és que mentre molts dels més petits celebren el Halloween amb carbasses demanant llaminadures, un altre sector jove organitza per a esta nit trobades festives, per a les quals este any, a molts llocs s'estan extremant precaucions per possible descontrol d'alguns botellons.

A més, per altra banda, els cementiris llueixen estes dies com mai amb la màxima afluència anual que obliga a reforçar els horaris d'autobusos i controlar accessos per la gran afluència de gent.

També destaquen com a adaptació i evolució des de fa uns anys gremis com el de fleques i pastisseries on sumen als dolços més típics d'estes dates a la Comunitat Valenciana les noves importacions. De fet, estes dies els ossets de Sant, els panellets, o els bunyols conviuen amb galetes en forma de carbassa i altres motius 'halloweenians.'

Aparador d'un forn

L'origen de Halloween i els rituals

la festa de Halloween té un origen pagà que es remunta a Irlanda i un antic festival cèltic anomenat Samhain, que significa la 'fi de l'estiu' i que es duia a terme quan acabava la temporada de collites. La celebració transcorria entre festes, fogueres i ritus i servia de inauguració de l'any nou cèltic durant el solstici de tardor.

La tradició es va extrapolar als Estats Units a través dels immigrants irlandesos que van arribar a les costes nord-americanes durant la Gran Fam del segle XIX. Amb l'oratge, la festa s'ha convertit en una mena de carnaval secular d'especial rellevància als països anglosaxons.

No obstant això, en els darrers anys, se celebra a altres parts d'Europa com a Espanya, on de vegades arriba a barrejar amb altres llegendes folklòrics regionals.

També per a molts, la vigília de Halloween, la nit dels difunts és com Sant Joan, una nit màgica donada als rituals. Aquells per convocar al amor, purificar els espais i els esperits i trucar a la fortuna, són alguns dels més habituals.

Així diuen que la lluna de la nit dels morts pot generar energia positiva. De nou, l'aigua, el reflex de la lluna a l'aigua i la llum en forma d'espelmes, tornen a ser elements claus, encara que cadascú amb les cerimònies corresponents.

Espelmes 'per les animetes'

A l'altra banda, per a la tradició cristiana 'Tots Sants' és una solemnitat cristiana que té lloc el 1 de novembre per a les esglésies catòliques de ritu llatí, i el primer diumenge de Pentecosta en l' Església ortodoxa i les catòliques de ritu bizantí. A més, a pesar de el nom, no se celebra únicament en honor a aquells personatges que han estat beatificats o canonitzats sinó en honor a tots els que se n'han anat, encara que no s'ha de confondre amb el dia dels difunts.

Per això, aquella nit, també hi ha moltes persones que encenen una espelma, normalment blanca, i resen per les animetes desitjant un descans en pau i rendint així homenatge.

CatalanSpanish