Tot per la plaça

El Article d'Opinió de Plans de la Rosa Cifuentes ens explica com la situació econòmica, l'escassa contractació per part de l'empresa privada, o la temporalitat amb què esta ho fa, empenyen cada vegada més a que les persones es preparin una oposició

862
plaça Diario de Alicante
Plans de la Rosa Cifuentes

En la meva titulació, l'eixida natural no era opositar -tret que es fes per treballar en una televisió pública, que amb prou feines convoca ja una plaça d'este tipus-. Per això, ja fa quasi una dècada, quan vaig començar els meus estudis universitaris, no m'imaginava com estic hui dia, quasi quatre anys després d'haver-me llicenciat: asseguda quasi més de 10 hores diàries davant dels apunts o l'ordinador, preparant activitats o metodologia docent. Perquè sí, jo m'imaginava treballant, del que és meu o no el meu –perquè a saber hui dia què és allò de cadascú–. Després d'uns quants tombes, vaig descobrir com m'agradava l'ensenyament –sí, una mica de penediment per no haver-lo vist més clar abans, quan només em cridava l'atenció-. Així que, em vaig plantar a fer el màster de docència fa un curs i ara em trobo preparant-me per a la primera convocatòria d'oposició.

plaça Diario de Alicante
Plans de la Rosa Cifuentes

Sí, dic primera perquè en vindran moltes més. En el cas de l'ensenyament -com en altres especialitats-, és molt complicat tenir plaça, fins i tot traient-ne la màxima nota. Primer perquè necessites punts d'experiència per assolir esta plaça, experiència a què accedeixes després d'haver tret molt bona nota a les diferents proves i haver aconseguit ser cridada per fer substitucions. estes proves consisteixen en un examen teoricopràctic i en una posterior defensa si passes la primera prova. Després, comences la interinitat, tornes a presentar-te al següent examen, amb l'esperança de tornar a obtenir molt bona nota i que esta vegada els teus punts extra serveixin d'alguna cosa. Per si no n'hi hagués prou, hi ha també els punts de la meritòria: cursos, la majoria en línia, d'escàs contingut i baixa aprofundiment, però de elevat preu de què els sindicats saben aprofitar-se a l'oferir--per després dir-te que lluiten per eliminar-los, ia tu et dóna el riure a l'sentir-ho-.

Però no només a l'ensenyament, altres sectors com els sanitaris o els relacionats amb les forces de seguretat, es nodreixen de personal a través de diverses proves: legislatives, físiques, ortogràfiques… En molts casos, el procés es repeteix convocatòria després de convocatòria, i elles no sempre són anuals. I, de nou, algú sap Treure profit d'això. Les acadèmies eleven els preus, et s'ofereixen diferents temaris d'escassa variació respecte a anys anteriors, però que has de tornar a pagar, o no et donen el tema corresponent si falles un dia. Per sort, jo he donat amb una acadèmia que no és així. Però viu envoltada d'opositors als que constantment intenten enganyar.

Però encara que no s'allargui el procés o encara que et trobis en l'inici d'ell, la salut mental és un dels pilars per mantenir-se a la cursa per la meta: una plaça. Els dies de desànim abunden, aquells en què penses que no fas prou. Després arriben aquells en què ets conscient que faças el que faças mai no és suficient, perquè mai aconseguiràs saber-ho tot, haver-ho estudiat tot a la perfecció, saber fer tots els casos pràctics, tenir bones idees… Mai res no és suficient. Ni les hores que faças, els dies que canvies plans amb amics o simplement de descans per l'estudi, ni els cafès per mantenir-te despert una mica més, ni tots els exercicis extra que demanis fer per practicar més. És una cosa que cal aprendre. Encara que calgui ser el millor per aconseguir la plaça, no cal perdre de vista que en este camí tenim família, amics, parella que estan amb nosaltres. Que seguim tenint les nostres passions, gustos i les nostres necessitats de desconnectar.

Em quedo amb el consell que em va donar una amiga i que comparteixo amb tots els opositors: "Que entre tot el que has de deixar aparcat, no abandonis coses en què després de passar la prova et penedeixis d'haver aparcat, aproves o no".

Sigues tu millor tu, però no t'oblidis que este "millor", ho és també gràcies a les coses bones que ja portaves amb tu. I no només gràcies als apunts.

PD: Gràcies a tots els que dia a dia ens aguanteu i doneu suport. Ser opositora també m'ha fet posar en valor moltes coses.