Els artistes de Hogueras dubten poder recuperar a curt termini el personal perdut per la pandèmia, al voltant de 3 de cada 10 professionals especialitzats, segons estimen. Van començar la temporada de Falles i Fogueres rescatant alumnes, en el cas d'Alacant de cursos passats, com el de l'Agència Local de Desenvolupament de l'Ajuntament. Ara assenyalen que hi ha més oportunitats per treballar als tallers. Tot i això, els professionals que han estat víctima de la crisi, “si han trobat una feina estable, esta gent no la recuperes”, explica Joacín Rubio, Mestre Major del Gremi d'Artistes de Fogueres d'Alacant i president de Federació d'Artistes Fallers i de Fogueres de la Comunitat Valenciana.
Els tallers que estan treballant als monuments de Fogueres ho estan fent amb un contracte de 2019 que s'ha allargat fins a les dates presents. “Imagina't la repercussió econòmica que pot haver de un contracte que havia d'haver vençut a la plantà de 2020 es venci a la planta de 2022. La repercussió econòmica als tallers ha estat un impacte brutal. La majoria del sentiment general dels artistes és la necessitat de tancar un cicle i començar amb una activitat normal”.
Joacín Rubio assenyala que hi ha hagut artistes que van poder acabar les fogueres "perquè no els deixaven de pagar o perquè preferien acabar les fogueres per començar falles però els que d'alguna manera les van aturar perquè no podien continuar amb l'activitat, les han reprès". Els qui estan en esta situació han hagut d'invertir per mantindre les creacions i evitar així el seu deteriorament, especialment del suro blanc, l'escuma de poliuretà i la fusta. Els que han començat este any s'han enfrontat a pujades de preus de matèries primeres.
"La pandèmia ha posat a prova els materials. Mai no s'ha fet una foguera per estar tres anys emmagatzemada. És la primera vegada que passa. No ha passat res al segon any però al tercer sí que hem notat que hi ha hagut certs materials, sobritot els polímers, derivats del petroli, primer que s'han disparat de preu i segon que van assecant-se i curant més del normal i produeixen alguna esquerda o algín escrostonat que s'ha anat mantenint als tallers. És una feina que no estem acostumats a fer i ens ha ocasionat estar de vigilants. Per oferir la major seguretat al carrer s'han fet inversions d'estructures i materials per evitar que es deteriorin”.
Joacín Rubio indica que ha estat “un maldecap” en tots els sentits i el sector hauria agraït més suports o fins i tot la celebració de Fogueres fora de dates, com sí que va passar a València. L'ajut de la Diputació als Ajuntaments per engalanar per Nadal els municipis amb les obris d'artistes el 2021 sí va suposar un desfogament, afegeix. Una proposta que va néixer del Gremi davant la delicada situació que travessaven i que va comptar amb una dotació de 371.000 € l'any passat i de 500.000 € el 2022.
En qualsevol cas, alerta de la encara inestabilitat que pateixen per una pandèmia que els ha deixat ferits. “Ja veurem què passa en este exercici perquè ens les tinc totes amb mi que la gent comenci o continuï. Estem en una mena de limbe. No només cal preocupar-se que les comissions tinguen patrocinadors. Hi ha dos preocupacions: l'econòmic de les comissions i l'econòmic dels artistes. Ens hem mantingut ajuts. S'ha hagut de mantindre un taller tres anys. A més, un sector amb poques alternatives”.
