Només queda fang

El Article d'Opinió d'Eladio Aniorte Aparicio explica com les províncies d'Alacant, Múrcia i Almeria produeixen els millors productes hortofructícoles però l'aigua és fonamental per seguir sent l'horta d'Europa

773

Comença un nou any hidrològic amb moltes més ombres que llums a l'horitzó. El panorama no pot ser més desolador per als regants i pagesos de sud-est espanyol, que hem vist com la inoperància, la desídia política i la falta de gestió hídrica ens ha deixat amb un transvasament ferit de mort, un pla hidrològic nacional ficat en un calaix i han condemnat a sistema agroalimentari més potent d'Espanya, el de sud-est, que rega XNUMX hectàrees i dóna feina a més de huitanta mil persones, a la mercè absoluta de la climatologia per subsistir.

Les províncies d'Alacant, Múrcia i Almeria produeixen els millors productes hortofructícoles de la Península, una gran part dels quals són destinats a l'exportació, representant el 42% de les vendes del sector a Espanya. Un exemple, Alacant cultiva el 40% de la producció de llimona nacional. El Llevant és la primera zona productora de carxofa a nivell nacional i contribueix activament que Espanya siga el segon productor mundial d'esta preada hortalissa. Gràcies a estes i una altra llarga llista de productes ens coneixen com l'horta d'Europa i hem aconseguit que la marca Espanya vagi lligada indissolublement a la producció d'aliments de primera qualitat, a la dieta mediterrània ia una nutrició saludable que cada vegada exigeix ​​amb més vehemència el consumidor europeu i mundial.

I tot això ha estat i és possible gràcies a l'Tajo-Segura, esta obra hídrica que porta visqui 37 anys i que va transformar el llevant econòmica, social i territorialment. Però des del mes de maig l'aqüeducte està inutilitzat per trobar-se els embassaments de capçalera per sota de llindar mínim trasvasable, un llindar que fa quatre anys va elevar de 240 a 400 hectòmetres cúbics les reserves mínimes dels embassaments d'Entrepeñas i Buendía per transvasar, a arran de la Llei de l'Memoràndum impulsada pel Govern manxec. Una llosa que va condemnar a l'llevant de per vida i que ja ha aconseguit inutilitzar l'aqüeducte i castigar al nostre sistema agrari, ja que amb estiguas noves normes d'explotació, per pura estadística, només podrem transvasar aigua tres anys de cada deu.

El que crida l'atenció és que, tot i trobar-se els embassaments per sota dels tres-cents hectòmetres, durant tot l'estiu Castella-la Manxa sí que ha pogut traure aigua per regar els seus camps. Per això, intueixo que nosaltres hem de ser ciutadans de segona per al Govern, que nega el transvasament als ciutadans del Segura, però no impedeix que s'abasteixin dels mateixos embassaments exhausts, els manxecs. Per si això fos poc, sàpiguen vostès que, a més, els regants podrem seguir rebent liquidacions per part de la Confederació del Segura en concepte de cànon d'aigua, encara que no rebem una gota, danys no? Jo a això en dic robar indiscriminadament.

Després sis mesos sense transvasament la situació de l'agricultura al sud-est és dramàtica. L'embassament més important de de l'Segura es troba a el 7% de la seua capacitat. Un escenari alarmant que està generant una situació de psicosi hídrica entre els agricultors i empresaris agrícoles del Baix Segura i que fins fa perillar l'abastament domèstic de forma imminent. Cultius com els cítrics i les hortalisses d'hivern com la carxofa, la coliflor, la patata, el bròquil ... es troben en situació de "stand by" i no s'han perdut ja, gràcies a les pluges del mes de setembre.

Vivim una situació d'abandonament per part de la nostra Conselleria, on la paraula transvasament és tabú; de el Ministeri, que afirma que no hi haurà més transvasaments fins que s'elevin les cotes dels embassaments; i de el president de Govern que, com a Catalunya, no sap, no contesta, ni està, ni se l'espera. Mariano Rajoy no ha fet res per portar aigua. Algunes de les qüestions que estan passant a Catalunya i que hui observem atònits estan passant perquè l'Executiu no s'implica i ni tan sols es dedica a apostar per les polítiques d'Estat. L'aigua és un problema d'Estat i és el Govern el que ha deixat que cada comunitat autònoma s'apropiï dels drets d'este recurs pel sol fet de tenir un riu que passa per la seua regió.

El Pacte Nacional d'el Aigua és inajornable. Necessitem que continuïn les obres hidràuliques, tant d'emmagatzematge que recullin el màxim d'aigua durant els episodis de temporals, com les autopistes de l'aigua que connectin les conques. Si no ho fem així no resoldrem cap problema hídric d'Espanya, ni de l'Segura, ni de l'Ebre, ni de l'Duero perquè l'aigua es seguirà quedant a la cua dels rius, on no és aprofitable i la sequera seguirà assolant a una Espanya amb una agricultura d'avantguarda feta malbé per culpa de no tenir una planificació hidrològica a l'altura d'un país desenvolupat. A hores d'ara només ens queda mirar a el cel i resar perquè plogui i ho faça prompte perquè, a dia d'hui, només ens queda fang per regar.