Entre un 15% i un 30% dels pacients infectats pel SARS-CoV-2 acaben patint la síndrome postcovid.
Sobri el quadre clínic i les manifestacions reumatològiques que genera este virus en els pacients que han patit COVID-19, s'ha parlat en el transcurs de la vint-i-cinquena edició del Congrés de la Societat Valenciana de Reumatologia.
La trobada sanitària s'ha desenvolupat durant els dies 17 i 18 de juny a Alcossebre (Castelló) i ha comptat amb la presència de més de 100 sanitaris.
El doctor de l'Hospital del Mar de Barcelona, Josep Blanch, ha destacat sobri esta qüestió que la síndrome postcovid produeix dolor crònic i alteració de tipus cognitiu. Blanch ha incidit que l'aparició d'esta síndrome suposa un “desafiament assistencial, de diagnòstic i terapèutic”. Per això, és important que els professionals mèdics "coneguem esta nova condició clínica" amb l'objectiu de saber detectar els criteris diagnòstics.
Blanch ha explicat que "la major part dels pacients milloren lentament". El doctor ha afegit a més que el tractament d'esta síndrome requereix "un abordatge multidisciplinari amb unitats postcovid", en què intervinguin especialistes com pneumòlegs, neuròlegs, reumatòlegs, cardiòlegs, entre d'altres especialistes mèdics i sanitaris.
En esta primera taula sobri COVID-19 que va inaugurar divendres el congrés, i que va estar moderada pel doctor Antonio José Lozano, també hi ha intervingut el doctor Carmel Tornero de l'Hospital Morales Meseguer de Múrcia, que s'ha centrat a descriure les manifestacions reumatològiques del COVID-19 que no formen part de la síndrome postcovid.
Durant el congrés, el president de la Societat Valenciana de Reumatologia, Francisco Navarro, ha recordat que a les ponències “hem tocat temes d'actualitat després de la pandèmia, entre les quals hi ha diverses síndromes postcovid de diversa índole clínica, relacionades amb la vasculítica i la fibromiàlgia”.
Així mateix, Navarro ha ressaltat la importància de les "noves tècniques de diagnòstic radiològic que hem conegut al congrés, com l'ecoelastrofàfia, o l'aplicació de la IA al diagnòstic d'imatges radiològiques".
artritis reumatoide
A la taula dedicada a l'artritis reumatoide, la doctora Adriana Mabel Prina de l'Hospital General Universitari de Sant Joan d'Alacant ha incidit que l'“artritis difícil de tractar és una situació que té causes diferents i que sovint coexisteixen”.
D'una banda, segons ha concretat Prina, hi ha “la veritable AR resistent, en què per motius pocs coneguts, els pacients no tenen una resposta satisfactòria als FAMES a dosis habituals, però hi ha grup poblacional que és resistent a la remissió a pesar de d'haver assajat amb diferents dianes terapèutiques”.
En altres casos, segons afirma la doctora, "la presència de comorbilitats, com ara infeccions o malaltia pulmonar impedeix l'ús de tractaments o dosis habituals, per la qual cosa la resposta és insuficient, o la immunogenicitat que redueix o impedeix l'eficàcia del biològic".
Finalment, tal com ha assenyalat “hi ha situacions que disminueixen l'efecte dels tractaments o la percepció de la seua millora, com la coexistència de tabaquisme, obesitat, depressió o falta de compliment”. A l'AR difícil de tractar es recomana en primer lloc eliminar en tant que siga possible factors exògens de mala resposta, com el tabaquisme o l'obesitat i assegurar el compliment terapèutic.
Avenços terapèutics en artropatia psoriàsica
Una de les taules del congrés ha girat al voltant de l'artropatia psoriàsica i de les possibles teràpies per tractar esta patologia reumàtica. El doctor Antonio Álvarez ha conduït esta taula de ponències, en què la doctora Cynthia Romera de l'Hospital General Universitari d'Elx ha incidit que “la teràpia anti-interleuquina 23 (antiIL 23) és una realitat en el camp de la reumatologia, amb evidència demostrada tant en psoriasi, com en el camp de l'artritis psoriàsica, amb una marcada eficàcia a la majoria dels dominis de la malaltia, i amb resultats prometedors fins i tot a l'afectació axial, com a l'estudi en fase IV de guselkumab”.
Tot i això, Romera ha puntualitzat que “l'eficàcia de la inhibició de la IL23 va més allà de les espondiloartritis, ja que disposem d'assajos clínics en marxa molt prometedors al camp de la nefritis lúpica, on caldrà esperar a veure si arriba a posicionar-se com una nova alternativa terapèutica”. En esta taula igualment altres doctors han aprofundit en altres teràpies com la teràpia anti-tnf, anti IL17 i anti Jack.
Factors de risc a l'artrosi
Pel que fa a l'artrosi, el doctor de l'Hospital de Palma de Mallorca, Miguel Pericas, ha remarcat que "és coneguda l´alta prevalença de l´artrosi en humans, es coneix de manera objectiva l´existència de factors de risc que predisposen a patir-la". A la ponència que ha ofert Pericas ha exposat alguns factors que “poden activar estes factors de risc com els vidres, immunosenescència, sarcopènia i trastorns de la microbiota intestinal”.
La 25a edició del Congrés de la Societat Valenciana de Reumatologia ha comptat amb el desenvolupament de nou taules, en què s'ha aprofundit en altres qüestions com les teràpies complementàries en reumatologia a través dels nutracèutics, l'osteoporosi, el lupus eritematós sistèmic, així com l'aportació de la infermeria als pacients amb artritis o la fibromiàlgia, entre d'altres.
