El síndic de Greuges, Ángel Luna, acompanyat de l'adjunta primera, Concha Bru, i de l'adjunt segon, Carlos Castillo, ha presentat este matí el seu Informe anual 2022 a Les Corts Valencianes, en què assenyala que, «després de la pandèmia queden notables seqüeles que compliquen les relacions entre la ciutadania i les administracions encarregades d'atendre els seus drets».
«L'Administració és un territori hostil per al ciutadà», afirma Luna, «qui argumenta que això és així, en primer lloc, perquè no contesta les seues demandes; perquè li exigeix massa requisits; perquè l'interessat no entén els procediments administratius i, a més, per la falta d'empatia amb què se l'atén en molts casos».
El defensor destaca que moltes de les queixes que es reben a la institució «vénen motivades per la desídia en la tramitació dels expedients, deixant passar l'oratge i reclamant després esmenes que s'haurien d'haver advertit des del primer moment».
«Per a les persones en situació de vulnerabilitat el pas del temps sense rebre ajuda pot resultar demolidor», i fa «una crida d'auxili a responsables polítics, funcionaris i treballadors públics per promoure una cultura administrativa de veritable servei públic».
Mantindre la cita prèvia obligatòria infringeix drets de la ciutadania
Una dada significativa que revela les dificultats a què al·ludeix el Síndic de Greuges és la manteniment de la cita prèvia. A l'hora de tancar este Informe anual 2022, encara hi ha administracions que persisteixen en l'exigència d'este requisit.
«Una pràctica contra la qual esta institució ha rebut nombroses queixes. Per a més trastorn, en molts casos la cita prèvia només es pot sol·licitar de manera electrònica, cosa que ha donat lloc a l'aparició d'una picaresca de bloqueig i venda de cites amb evident perjudici per als que inevitablement les necessiten».
«Mantindre la cita prèvia, passades les restriccions de la pandèmia, infringeix drets reconeguts a la ciutadania per la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques o per la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic, que obliga a respectar els principis de proximitat i eficàcia».
El silenci administratiu condueix al descrèdit de les institucions
Així mateix, i també en relació amb el funcionament de les administracions, la falta de resposta al ciutadà és el primer problema que mostren les queixes tramitades en esta institució.
En la majoria de les ocasions, les queixes que arriben al defensor plantegen el silenci de l'Administració davant de les peticions dels ciutadans, siga quin siga el seu problema (dependència, educació, ocupació, habitatge, etc), «el que és d'inici és una vulneració d'un dret fonamental. Anen al Síndic perquè no saben a què atindre-se. En quasi tots els casos, la falta de resposta amaga la vulneració d'un dret material o la insatisfacció d'una prestació. Però la simple falta de resposta ja instal·la el ciutadà en la perplexitat, en la confusió i en el desassossec. Al cap de mesos, o anys, no sap res de la petició. Ni tan sols si s?està tramitant».
«Este comportament no és acceptable. És una vulneració de la llei i una falta de respecte als que han anat a trucar a les portes del públic».
«Este menyspreu a la ciutadania porta com a conseqüència al descrèdit de les institucions» declara Lluna. Les resolucions del Síndic estan plenes de recordatoris de l‟article 41 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, però també de l‟article 9 del nostre Estatut d‟Autonomia, que consagren el dret a una bona administració. Pel que fa a este dret fonamental s'articula gran part de l'actuació del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.
L´Administració ha d´actuar sota el principi de personalitat jurídica única i no eludir responsabilitats
A més a més, cal advertir sobri la tendència a eludir responsabilitats que s'observa en nombrosos àmbits administratius. Per al Síndic «és freqüent rebre informes assenyalant un altre departament, o una altra unitat dins del mateix departament, quan cal una explicació respecte d'una deficiència denunciada».
El cas més paradigmàtic ha estat el relacionat amb la tramitació del Bo Social Tèrmic corresponent a l'any 2020, que va donar lloc a un important nombre de queixes en l'exercici de 2022. Després de diferents informes de diverses conselleries, rebutjant la seua competència en el tema, esta institució va haver de dirigir-se a la Presidència del Consell perquè es determinés clarament quin era el departament responsable de la tramitació de lajuda que reclamaven els afectats.
«A no pocs ajuntaments, sobritot en alguns de grans dimensions, es reprodueix este vici. Requerit l'alcalde perquè el consistori informi sobri un problema, és freqüent rebre la resposta signada per algun funcionari d'un departament que n'assenyala un altre com a encarregat de la competència. El Síndic ha hagut de recordar que l‟Administració ha d‟actuar sota el principi de personalitat jurídica única, i que els seus requeriments van dirigits al‟entitat de què es tracti i no a qualsevol dels seus departaments. No sempre és atès este recordatori».
És urgent reformar l'atenció primària i pal·liar les llistes d'espera
D'altra banda, en relació amb l'exercici dels drets més bàsics a la Comunitat Valenciana, cal destacar la enorme preocupació que produeix la situació de l'assistència sanitària. No és l'àmbit que provoca més queixes davant d'esta institució. Probablement, l?existència d?un Servei d?Assistència i Informació al Pacient (SAIP) filtra el nombre de reclamacions dels usuaris, fent que només arribin les que no han estat resoltes, que no són poques».
En este tema sí que es pot dir amb claredat que «s'arrosseguen seqüeles importants de la pandèmia. Les dificultats en el nostre sistema sanitari no van començar ací, vénen de lluny, però per descomptat, s'han agreujat considerablement».
«L'atenció primària continua acumulant descontents i les seues deficiències repercuteixen sobri els hospitals, les urgències dels quals es col·lapsen per pacients que haurien de ser objecte de tractament als centres de salut. En este sentit, el defensor insta que s'abordi urgentment la reforma de l'atenció primària».
«Als retards a l'atenció primària ia les especialitats s'uneixen les llistes d'espera hospitalàries, situades en paràmetres inacceptables, que provoquen desesperació en els usuaris».
«En esta situació, quan la solució requereix determinació i anys, el mínim exigible a les autoritats sanitàries és un exercici de transparència i realisme. Els ciutadans ja saben que les coses estan malament i el que necessiten és una explicació comprensible, veraç i raonable sobri els passos a fer per resoldre els problemes».
«També requereixen previsions ajustades als recursos disponibles idmanen transparència en la gestió dels serveis per eradicar les sospites de greuges o de tracte injustificat que minen la credibilitat del sistema. Esta idea va portar esta institució a iniciar una queixa d'ofici sobri la publicitat de les llistes d'espera, com es recull al Informe anual 2022 ».
Respostes més contundents en salut mental
Capítol especial mereixen els problemes de salut mental, l'increment dels quals ha estat evident a partir de la pandèmia, sobritot entre els joves. El Síndic va abordar, també en una queixa d'ofici, «la situació especialment greu dels recursos de salut mental al Departament de la Marina Alta, però la situació d'altres departaments és molt satisfactòria».
De moment, l'estructura creada a partir de la figura del Comissionat per al Pla Valencià d'Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives No ha ofert resultats tangibles, més allà del procés de participació ciutadana desenvolupat i alguns anuncis d'accions puntuals en període de materialització. Sembla fora de dubte que estes problemes requereixen una resposta molt més contundent que la brindada fins ara».
«La recomposició del sistema sanitari valencià requerirà un enorme, sostingut i creixent esforç pressupostari. És important que això es tingui en compte si es vol atendre la que, probablement, siga hui la principal preocupació de la ciutadania valenciana».
Persisteixen les deficiències en serveis socials
En matèria de serveis socials, que per les competències que aborda segueix acumulant el nombre més gran de queixes que rep el Síndic, «continuen sent destacables les mateixes deficiències que hem denunciat al llarg dels informes anuals dels últims anys».
«Persisteixen els mateixos problemes a matèria de dependència, discapacitat o renda valenciana d'inclusió, derivats dels models de gestió, dels procediments implantats i de les faltances a les eines informàtiques que es detallaven al Informe anual 2021 y els avanços per solucionar-los han estat insuficients ».
«Cal ressenyar la constant advertència del defensor sobri que se'n fa una errònia aplicació de la llei a l'hora de denegar la prestació de renda valenciana d'inclusió a qui han acceptat curts treballs temporals. Un advertiment que ha seguit sense ser atesos per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, i per això esta institució es va veure obligada a obrir una queixa d'ofici sobri este assumpte».
«Sovint el Síndic té la sensació que la normativa s'incompleix, però no es modifica. Per exemple: l'incompliment flagrant de la Llei de la Generalitat 9/2016, de Procediments d'Emergència Ciutadà ha estat denunciat per esta institució als informes anuals ia seu parlamentària, però se segueix mantenint com un brindis al sol».
«Un altre incompliment recurrent és la obligació d'incloure a la resolució del Programa del Pla Individual d'Atenció (PIA) els efectes retroactius que puguen correspondre a la persona dependent, quan este dictamen s'emeti transcorregut el termini de sis mesos des de la sol·licitud de dependència».
«En lloc de fer-ho, la Conselleria inicia un nou procediment per reconèixer al ciutadà els seus drets econòmics retroactius. Estes nous expedients acaben acumulant més retards i donant lloc a moltes queixes».
«A més, moltes vegades, la persona dependent«que es resolguin els anomenats efectes retroactius. La pregunta immediata és: si la Conselleria considera necessari un nou expedient, per què no es modifica la norma reglamentària en comptes d'incomplir-la? El Síndic, a través de les seues resolucions, fa anys que reclama, infructuosament, la seua aplicació».
Ajuts econòmics directes per a habitatge
D'altra banda, esta institució ha d'informar de tancament de la investigació d'ofici sobri el Reglament del Registre d'habitatges de la Comunitat Valenciana i el procediment d'adjudicació d'habitatges, iniciada el 2021.
Si bé és cert que la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va acceptar totes les recomanacions efectuades per esta institució, fins ara només s'ha aprovat una reforma legal que permetria per concedir ajudes econòmiques directes a aquelles unitats de convivència vulnerables a què no se'ls pot oferir un habitatge. És un avenç important que salva el que la Conselleria entenia un escull legal per oferir estes ajudes directes».
De tota manera, encara que esta modificació legal elimina les traves al·legades fins ara, la Conselleria haurà de determinar el procediment per concretar les ajudes reals. Tampoc no s'han adoptat altres mesures que permetin valorar si l'acceptació de la resta de les recomanacions del Síndic es compleix. El defensor farà un seguiment del grau de compliment dels compromisos adquirits per la Conselleria dHabitatge, sobritot pel que fa a eliminar que siga obligatori lús dels mitjans electrònics per a la sol· licitud dajudes.
Desídia col·lectiva davant la falta de transparència que enforteix la democràcia
Finalment, el Síndic no pot oblidar que una de les seues funcions, tal com reconeixen els anomenats Principis de Venècia del Consell d'Europa, té com a objectiu l'enfortiment de la democràcia.
És important ressenyar que, segons les xifres d'este Informe Anual 2022, sembla que les queixes de Transparència i participació ciutadana han baixat respecte a l'any anterior, però no és així. L'explicació rau que moltes s'han comptabilitzat amb les de procediment administratiu (abans Règim Jurídic) ja que són transversals.
Esta institució continua rebent cada any centenars de queixes presentades per estes motius. molts alcaldes segueixen pensant que les dades i els informes que maneja l'ajuntament són seus i que poden graduar al seu gust l'accés a estes per part d'altres membres de la corporació».
Si això és greu, no ho és menys la falta de reacció de les Corts Valencianes davant la denúncia d'estes fets que fem any rere any. Al Informe anual 2021, el Síndic va arribar «(…) a plantejar a les Corts Valencianes la necessitat de modificar l'article 128 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, a fi de regular específicament l'accés directe de tots els regidors als documents ia la informació continguda als sistemes informàtics de gestió electrònica dels expedients municipals (…)».
Tot i això, no s'ha fet res sobri això. A ningú no sembla interessar-li corregir esta greu anomalia. “Ni el Consell, ni els grups parlamentaris, que tenen iniciativa legislativa, han estimat oportú iniciar una reforma legal que permeti als grups de regidors a l'oposició accedir, sense traves, a tota la documentació obrant al consistori. Tampoc la recentment aprovada Llei de la Generalitat 1/2022, de Transparència i Bon Govern, ha tingut bé abordar este problema que a tots afecta”, indica Luna.
Al defensor «li resulta molt difícil entendre esta desídia col·lectiva davant de l'amenaça que suposa, per al funcionament correcte de les institucions democràtiques, l'obscurantisme amb què es manegen els assumptes públics».
