En els últims dies ha suscitat un gran enrenou la notícia que donaven diferents mitjans, sobri la recent compra per part dels líders de Podem, Pablo Iglesias i Irene Montero, D'un luxós xalet amb piscina valorat en 600.000 euros.
També és cert que no han robat als Espanyols pel que, a priori, és una qüestió que forma part de la privacitat i la decisió personal d'una persona, però, en esta ocasió, per què està adquirint tanta rellevància com per consultar a les seues bases sobri esta decisió? A cas l'honradesa i la credibilitat d'una persona es mesuren per la seua situació econòmica?
És molt difícil qüestionar i emetre judicis de valor sobri les persones des de la dicotomia blanc-negre, la coherència o la moralitat donada la complexitat de mecanismes mentals, emocionals i socials propis de l'ésser humà, on sempre és més encertat definir-pels seus actes. Podem ha tendit a donar suport el seu discurs en estes termes, fent bandera de la puresa moral i ètica dels seus dirigeixntes, en contra dels privilegis i ostentacions, on el secretari general, Pablo Iglesias, feia gala de les seues camises d'Alcampo com a mostra de les seues autèntiques conviccions sobri la classe treballadora o la seua forma d'entendre la vida, però ara que han actuat com la casta, segons ells deien, És ètic fer el contrari al que un predica? És honest actuar en contra dels valors que promulgas ?
Sincerament, no entenc què volen obtindre fent una consulta a la militància llevat que siga recuperar la seua credibilitat que indubtablement ha quedat trastocada i reforçar la seua permanència en el partit. Al meu entendre, si un ha pres una decisió sent conscient que és contrària als fonaments del seu partit, i veient la polèmica que ha generat fins i tot dins de les seues files, no li pregunta a les bases, sinó que dimiteix del seu càrrec perquè ja no representa allò pel que deia lluitar. Què està passant? ¿Pau i Irene són casta? ¿No saben què són? O traslladen a la militància esta pregunta per emmascarar el que realment són?
La consulta o plebiscit a la militància és una eina de participació directa on es haurien de consultar qüestions estratègiques amb objectius polítics, Que fan referència a la vida col·lectiva ia decisions rellevants per a l'organització, no s'utilitza, indiscriminadament sota el paraigua de la participació, per a qüestions personals que res tenen a veure amb la responsabilitat o credibilitat que hajan d'assumir els afiliats.