Notícies d'Alacant i província

dimarts, 16 abril 2024

El sector pesquer de la Comunitat s'enfronta a un futur incert, segons un estudi de la UA

Coordinat per la professora Adelaida Lillo, l'informe conclou que l'actual situació pot implicar dificultats serioses per a la supervivència de la flota d'arrossegament

Amb la major part de la flota pesquera de la Comunitat Valenciana concentrada a Alacant, este sector s'enfronta actualment a “un present i un futur incert”, segons constata Adelaida Lillo Bañuls, professora del Departament d'Anàlisi Econòmica Aplicada de la Universitat d'Alacant i coordinadora de l'informe Estudi socioeconòmic del sector pesquer de la Comunitat Valenciana (disponible a la web), que ha dut a terme el Institut d´Economia Internacional (IEI) de la Universitat d'Alacant amb el finançament de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana.

A més, l'equip autor de l'informe està format pels investigadors Begonya Fuster García (IEI), Fernando Merino de Lucas (IEI), Jorge Mora Salinas y Samuel Ortiz Pérez,

Per fer este informe, els investigadors s'han posat en contacte amb les 21 confraries de la Comunitat Valenciana per conèixer de primera mà les preocupacions i les dificultats a què s'enfronten. El sector pesquer de la Comunitat Valenciana ocupa el cinquè lloc al rànquing nacional, representa el 6,02% de la flota espanyola (segons dades del 2022) i les seues embarcacions tenen una mitjana d'eslora superior a la mitjana espanyola, només superada per la flota càntabra i basca.

Els ports més rellevants per volum de pesca són Torrevieja, Castelló de la Plana i Santa Pola, que acumulen el 43,4% de les tones capturades a la Comunitat Valenciana. Tota esta activitat, tal com s'assenyala a l'estudi, està en clara regressió, entre altres causes per l'inici de l'aplicació, el 2020, del Pla demersal per a la pesca a la Mediterrània Occidental, proposat per la UE, que ha suposat una reducció de les captures i, per tant, dels ingressos.

“Ha afectat principalment la flota d'arrossegament, que representa el 39,3% de la flota pesquera valenciana. Per províncies, el sector pesquer alacantí ha estat el més afectat, amb un 45% de la flota dedicada a esta modalitat de pesca, que suposa el 63% de la facturació pesquera de la Comunitat Valenciana”, matisa Adelaida Lillo.

Atenent a l' Pla demersal, exigit per la UE, la flota d'arrossegament de la Mediterrània (salmonet, lluç, gamba vermella i blanca) ha hagut de reduir els dies de pesca anuals un 10% el 2020, un 7% el 2021, un 6% el 2022 i un 7 % el 2023, fet que ha implicat una reducció de l'esforç pesquer del 30%.

Per al 2024, la UE ha establert una reducció addicional del 9,5%, vorejant-se el límit màxim fixat en el Pla plurianual (40%). “Esta situació suposa una amenaça per a la rendibilitat i supervivència del sector pesquer de la Comunitat Valenciana, ja que en esta modalitat pesquera només podran eixir a pescar 125 jornades quan fa 5 anys eren 240”, afirma la professora Lillo.

Però este no és l'únic problema a què s'enfronta el sector pesquer valencià, l'informe recull altres dificultats afegides, com són la falta de relleu generacional i les dificultats per trobar capital humà per treballar al sector. "El problema dels dies d'atur obligatori per a la flota d'arrossegament ha generat molta incertesa entre el personal amb l'esgotament dels períodes d'atur per als treballadors sense cap compensació laboral per esta circumstància", assenyala la investigadora.

A tot això, s'hi afegeixen, d'una banda, les dificultats per aconseguir les titulacions nàutic pesqueres exigides als treballadors i, de l'altra, l'elevat grau de concentració de la demanda en la comercialització de productes pesquers a primera venda a les llotges. “Una gran part de les compres es fa per part de grans majoristes (entorn d'un 72% del volum de captures), seguit de grans distribuïdors, Mercadona, Carrefour, etc… (entorn del 12,2%). Això suposa un oligopsoni que redueix el preu d'esta venda i, per tant, la rendibilitat del sector sense signifiqui avantatges per als consumidors i sí marges més grans per als grans compradors”, assegura Lillo.

Altres problemes importants a què s'enfronta la flota de la Comunitat Valenciana és que ha experimentat una notable reducció, tant en nombre de vaixells com en capacitat de celler i potència; la transició energètica cap a la descarbonització de la flota; la competència per les importacions de peix fresc d'altres països, de menor qualitat i frescor i amb menys control; l'excessiva càrrega burocràtica i les dificultats per sol·licitar ajuts o subvencions; la reducció en els darrers anys de la demanda de peix, la competència amb la pesca esportiva o recreativa que detreu importants quantitats de peix, moltes vegades comercialitzada de forma submergida; la prohibició de la pesca de la tonyina, peix que ha proliferat a la Mediterrània i és un gran depredador; i la preocupació per la sostenibilitat dels recursos marins i, concretament, el futur dels caladors.

Per tot això, els autors de l'informe consideren que cal la investigació biològica marina, "però també un seguiment econòmic del sector per aconseguir, la sostenibilitat dels recursos marins conjuntament amb la sostenibilitat econòmica del sector". Lestudi assenyala la necessitat de coordinació entre les confraries i les institucions públiques pesqueres, en este cas, amb la Conselleria dAgricultura, Ramaderia i Pesca i també amb els centres de recerca i universitats.

"La pesca no és només un sector econòmic, forma part del nostre paisatge costaner, de la nostra tradició alimentària i gastronòmica, de lʻeconomia blava de la Comunitat", afirma Adelaida Lillo.