La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha detectat 13.130 casos de violència de gènere a través del programa de cribratge de detecció contra la violència de gènere que es va implantar de forma pilot a diversos departaments el 2013 i es va generalitzar a tots el 2015.
Les dades es donen a conèixer amb motiu del Dia Internacional de l´Eliminació de la Violència contra la Dona, que es commemora cada 25 de novembre.
“La violència masclista no té cabuda a la nostra societat; és una xacra que hem de combatre des de totes les esferes. A l'entorn sanitari, comptem amb una eina que s'ha revelat molt efectiva: el cribratge de detecció contra la violència de gènere. Des de la seua posada en marxa, més de 530.000 dones han participat a les entrevistes que es fan als centres d'atenció primària i urgències hospitalàries, amb un 2,5 % de casos positius”, ha detallat el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez.
Des de començament d'any, els registres provisionals indiquen que s'han realitzat un total de 48.335 cribratges i s'han emplenat 4.150 informes mèdics de presumpta violència de gènere a la Comunitat Valenciana. Per províncies, són 25.970 cribratges a Alacant, 18.413 a València i els 3.952 restants a la província de Castelló.
Estes cribratges han permès aflorar 1.194 casos de violència de gènere (522 a Alacant, 537 a València i 135 a Castelló). Es tracta de xifres similars a les d'abans de la pandèmia el 2019, quan es van registrar un total de 1.422 casos positius de violència de gènere.
Per tipus de maltractament, des de començament d'any, hi ha hagut 1.145 casos de violència psicològica, 591 agressions físiques i 187 de violència sexual (la suma supera els 1.194 casos perquè hi ha ocasions en què una mateixa pacient és víctima de diversos tipus de violència ).
La Comunitat Valenciana compta amb un Protocol dAtenció a la Violència de Gènere i diverses guies d'actuació per orientar els i les professionals del sistema sanitari a l'hora de detectar activament els casos sospitosos, intervenir-hi i fer-los seguiment (protocol d'atenció sanitària a víctimes de violència de gènere als serveis d'urgència o el protocol) atenció a les agressions sexuals, entre d'altres).
“La dona espera en una sala separada perquè puga estar tranquil·la i, en menys de 30 minuts, passa per triatge. Si cal explorar-la, l'acompanyem fins a la consulta i, a més de la valoració física, entra al Sistema d'Informació Violència de Gènere/Domèstica. En esta aplicació hi ha un qüestionari de valoració de risc. Si la puntuació és alta, cridem les forces de seguretat, si ja no estan amb la dona, i es gestionen els recursos necessaris, per exemple, un Centre Dona 24 hores. A més, sempre fem una interconsulta amb Treball Social per al seguiment dels casos”, ha explicat Elena Martínez Morcillo, metgessa adjunta al Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe.
En este sentit, com avança Martínez Morcillo, el circuit sanitari es complementa i coordina amb altres agents intervinents i serveis especialitzats (no només Treball Social o els Centres Dona 24 hores, sinó també l'Oficina d'Assistència a la Víctima del Delicte, els jutjats de violència de gènere i les Forces i Cossos de Seguretat, entre d'altres).
A més, un eix fonamental en l'abordatge de la violència contra les dones és la formació i la sensibilització del personal sanitari. En este sentit, mitjançant l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut (EVES), adscrita a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, s'imparteix formació especialitzada, i ja hi han participat més de 17.000 professionals.
“Als cursos es detallen, entre altres continguts, els signes davant els quals cal estar alerta: nerviosisme, com es comporta la parella de la possible víctima, lesions físiques, indicadors ginecoobstètrics…”, ha indicat Martínez Morcillo.
