La Conselleria de Sanitat i Salut Pública incorporarà el pròxim any 995 places més que se sumaran a les 6.000 plaça estructurals creades este 2022, de les quals 5.166 ja s'han incorporat a la primera fase, i les 842 restants s'estan ultimant la seua contractació. Així ho ha anunciat el conseller de Sanitat i Salut Pública, Miguel Mínguez, davant la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts on també ha presentat els comptes del seu departament per al 2023, que pugen a 8.258 milions d'euros, un increment del 5,36% i de quasi 420 milions respecte a les d'este any.
“És un pressupost que augmenta un 50% i 2.765 milions d'euros respecte del 2015. Destinarem 22,5 milions al dia a polítiques de prevenció i atenció, 7,5 milions diaris més que fa set any. Una clara aposta del Govern valencià per continuar enfortint el sistema sanitari públic” ha assegurat.
estes noves places per al 2023 reforçaran nous serveis com la futura unitat de referència d'atenció a lesionats medul·lars crònics que s'obrigarà a l'hospital de La Pedrera a Dénia; nous hospitals de dia de diabetis i unitats de peu diabètic; els nous equips de diagnòstic i tractament de darrera generació del pla INVEAT; el reforç de personal associat al Pla de Salut Mental, com, per exemple, els professionals dels nous hospitals de dia infantojuvenils; o la posada en marxa de nous centres sanitaris o serveis.
De la mateixa manera, el 77% del pressupost es destinarà a pagar els salaris als professionals sanitaris ia finançar la despesa corrent amb què la sanitat pública valenciana desenvolupa la seua activitat, més de 6.400 milions. Així, aleshores, el titular de Sanitat ha destacat que es destinaran 3.688 milions d'euros seran per a despesa en personal, 1.243 milions d'euros més que el 2015, per "consolidar els processos d'estabilització i l'increment de plantilla en curs". Els fons destinats al personal sanitari resident s'incrementen quasi 36 milions per augmentar en 303 professionals el personal en formació, tant els metges com les infermeres i altres categories.
Reducció de llistes d'espera
D'altra banda, el conseller de Sanitat ha destacat que l'objectiu principal del vostre departament és acabar amb les llargues llistes d'espera i per això, es modificarà el decret 97/1996 perquè els pacients que hajan de ser operats de les patologies “més prevalents” puguen operar-se des del “primer dia” a la sanitat privada si l'espera supera els dos mesos.
S'augmentarà així la col·laboració amb el sector privat amb un increment de la partida de reintegrament de les despeses derivades de la prestació d'assistència quirúrgica de 15-22 milions. "Són mesures excepcionals que s´estendran durant el període necessari fins que es normalitzi la llista d´espera" ha assenyalat. També s'ampliaran els fons d'autoconcert per a activitat quirúrgica i proves diagnòstiques fora de l'horari ordinari de 16 a 25 milions d'euros.
Per al Pla d'atenció primària es destinaran 112 milions d'euros per, per exemple, dotar de nous equipaments de diagnòstic i tractament els centres de salut i millorar-ne així la capacitat resolutiva. En este sentit, Sanitat està tancant la licitació de més de 2.300 equips mèdics: entre ells més de 500 dermatoscopis, 332 equips per fer electrocardiogrames, més de 200 ecògrafs, més de 70 desfibril·ladors o 340 equips de cirurgia menor, amb què resoldre problemes per als que no cal entrar al quiròfan. Tot plegat amb una inversió de més de 14 milions d'euros.
També s'invertiran 12 milions d'euros en un sistema de gestió de la informació i de cridada a pacients en sales d'espera perquè l'activitat als centres de salut siga més fluida i s'alleugereixi la càrrega burocràtica. O es destinaran 57 milions per crear xarxes entre els diferents hospitals per a la realització de cirurgia robòtica i de radioteràpia intraoperatòria.
520 milions en inversions
Igualment, Mínguez ha assenyalat que en total s'invertiran 520 milions d'euros per millorar les infraestructures sanitàries, un increment del 20% i 85 milions més respecte al 2022. En este sentit ha indicat que actualment hi ha adjudicades obris per valor de 415 milions d'euros, una quantitat 34 vegades superior a 2015 quan n'hi havia 12 milions.
D'ells, 443 milions es destinaran a la construcció, reforma i dotació de centres sanitaris, als quals se sumen 13,5 més de les aportacions als consorcis i als ajuntaments per a la millora d'infraestructures sanitàries. Estes més de 400 milions d'euros s'hi destinaran: 105 milions a atenció primària (un augment del 18,7% i 16,5 milions); 307,38 milions a atenció especialitzada (un increment del 22,8% i 57 milions); i 30,8 milions a Salut Mental, i Media i Llarga Estada (un increment del 8,07% i 2,3 milions).
Per províncies, a Alacant, el Consell farà “un esforç inversor” als programes d'assistència sanitària i de salut mental i hospitals de mitjana i llarga estada de més de 173 milions d'euros, un 39,1% del total, per sobri del pes poblacional de la província. Es destinaran a l'ampliació de l'hospital de Orihuela (29,3 milions) ol?ampliació de l?hospital de la Marina Baixa (23 milions), així com a reforma de l?hospital La Pedrera per a la posada en marxa de la unitat de lesió medul·lar (2,5 milions).
A la província de Castelló s'invertiran més de 61 milions d'euros, el 13,8% del total, un percentatge que també supera el pes poblacional per realitzar actuacions com les obris d'ampliació i millora de les urgències a l'hospital General de Castelló (11,7 milions), l'ampliació de les ucis i de les consultes externes a l'hospital de la Plana (9 milions), i actuacions als centres de salut de Vinaròs o Vila Real IV, entre d'altres.
Per a la província de València es farà una inversió de 208 milions d'euros, el 47,1% del total per a l'ampliació de l'hospital Clínic (45 milions), el nou hospital d'Ontinyent (35,5 milions), l'Espai Sanitari Ernest Lluch Campanar (21 milions), o actuacions de millora als hospitals Peset , Arnau de Vilanova, Malvarrosa, Requena, Llíria, Sagunt o La Ribera.
salut Mental
A més, el 2023 es realitzarà una inversió de 40 milions per al desenvolupament del Pla d'Acció de Salut Mental, ja que "la pandèmia i la irrupció de la COVID han situat la salut mental en un lloc prioritari per a l´agenda del sistema valencià". Este pla incorporarà mesures com la posada en marxa de nous hospitals de dia infanto-juvenils, i més equips d'intervenció comunitària especialment per a la població infantil i adolescent, unitats d'acollida en crisi i reforços en àrees que acumulen més patologia greu. També un hospital de dia per a població adulta orientat a persones amb trastorns de lalimentació o de la personalitat.
A més, quant a Salut Pública, el pressupost augmenta un 10% fins als 84 milions d'euros. Entre altres aspectes, es destinaran 8,2 milions d'euros a estendre la cobertura de vacunació, de manera que es continuarà amb la vacunació del papil·loma a nens, i es començarà a vacunar d'herpes zòster persones de 65 i 80 anys. A més a més, es millorarà el sistema vacunal d'informació que ja és referent a Espanya.
Salut de les dones
D'altra banda, Mínguez ha destacat que s'incorporaran als pressupostos nous serveis per millorar l'atenció a la salut de les dones al llarg de totes les etapes de la vida. A totes les dones s'estendrà el Test Prenatal No Invasiu (TPNI), unes 37.000 cada any; es construirà la primera casa de parts a lHospital de la Plana; s'augmentarà l'edat del cribratge de càncer de mama fins als 74 anys; o s'estendrà de forma sistemàtica el cribratge de càncer de coll d'úter a les dones entre 25 i 65 anys.
També es farà una compra de sis mamògrafs digitals més i la implementació de projectes d'intel·ligència artificial de suport al diagnòstic. Amb això es posarà en marxa una càtedra de gènere i salut amb la Facultat de Medicina de la Universitat de València amb l'objectiu d'analitzar les diferències de salut i les característiques de les malalties per gènere. Un conjunt d?iniciatives que arriben als 12,5 milions d?euros.
44,2 milions en ajudes a copagaments a farmàcia
D'altra banda, en prestació farmacèutica es destinaran 44,2 milions d'euros per a l'eliminació dels copagaments a la població vulnerablee. En este sentit, es mantenen les ajudes a pensionistes amb rendes baixes, persones amb diversitat funcional, menors, aturats o famílies monoparentals. Un milió de persones se n'han beneficiat fins a meitat d'any.
