El XXIII Festival de Cinema de Sant Joan d'Alacant concedirà el Ficus d'Or Honorífic al director alacantí Domingo Rodes. El certamen, previst entre el 29 d'abril i el 6 de maig, ja ha adoptat un dels premis més esperats amb què cada any es distingeix la tasca de persones vinculades al món del cinema.
En este cas, el realitzador, considerat una personalitat capital a la indústria alacantina, rebrà durant els actes del vint-i-tresè Festival de Cinema de Sant Joan d'Alacant este reconeixement a les seues més de quatre dècades de trajectòria multiformat.
Domingo Rodes va iniciar la seua carrera el 1980 codirigint el documental Vestigis de la contestania, un debut que li va guanyar el primer guardó de la seua carrera, a la I Biennal de Cinema i Vídeo sobri Patrimoni Cultural organitzada pel Ministeri de Cultura.
El 1982 s'estrenaria en el gènere de ficció amb el curtmetratge Al fondo a la derecha, una altra codirecció que li va valer una Menció Especial del Jurat al Festival d'Alcalá de Henares. Este mateix any començaria a treballar com realitzador al Departament d'Imatge de la Diputació d'Alacant, una feina que ha compaginat amb els seus projectes personals fins hui.
El 1996 va fer el salt al llargmetratge de ficció amb què probablement és la seua obra més coneguda: Tabarka, rodada a l'illa homònima i protagonitzada pels actors Ginés García Millán i Neus Asensi. Una pel·lícula que va participar en festivals internacionals com els de Montreal, l'Havana o San Diego ia més va rebre una Menció Especial del Jurat al Festival de Cinema del Mar (Cartagena) i al Premi Carles Mira del Festival de Peníscola. Posteriorment faria l'ambiciosa sèrie documental Castells en l'oratge, distribuïda internacionalment. El seu següent film de ficció seria El concursazo, llargmetratge per a Radiotelevisió Valenciana i TV3 reconeguda als Premis Tirant en la categoria de pel·lícules per a televisió.
Àmplia trajectòria
La seua trajectòria comprèn més de 100 obris en què recull la cultura iell paisatge de la província. Especial atenció mereix el seu treball per a la Diputació d'Alacant, des del qual ha reivindicat diversos personatges il·lustres i ha donat a conèixer els racons més desconeguts de la regió.
Destaquen els monogràfics Gabriel Miró, poeta de la llum (1990), Sempere (1991, també seleccionat per al Festival Internacional de Mont-real), Paco Torreblanca, l'art efímer (2010) Jorge Juan, el savi espanyol (2013), Chapí, la essència de la sarsuela (2014), Alcoi, Moros i Cristians: l'origen (2019) – pel qual va rebre el Premi Sant Jordi – i El regne de la sal. 7000 anys d'història de Hallstatt (2013), receptor d'una Menció d'Honor del Jurat del TAC International Film Festival (EUA) i el guardó a Millor Pel·lícula Arqueològica a l'Arkhaios Cultural Heritage and Archaeaology Film Festival (EUA).
Fora del set de rodatge, Rodes va aportar el seu gra de sorra en l'evolució del sector liderant l'Associació de Directors de Cine Valencians des del 2004 al 2006 i va exercir com a jurat del Festival de Cinema de Sant Joan d'Alacant fins al 2011. Un certamen que a la seua XXIII edició ha decidit rendir-li homenatge amb la concessió del Ficus d'Or.
