L'Associació Espanyola de Pediatria és partidària de traure les màscares de les aules dels col·legis. L'entitat ha fet una proposta consistent a retirar-la de manera progressiva.
Els pediatres han comparat les infeccions registrades a l'últim curs d'infantil (quan els nens tenen cinc anys i l'ús de la màscara no és obligatori) i en primer de primària (sis anys, quan sí que han de portar-la) i han conclòs que en tots dos nivells han estat similars.
Si tot anés bé a les escoles, la mesura es podria ampliar al tercer trimestre del curs als alumnes d'educació secundària.
Des del punt de vista educatiu, els estudis apunten al fet que l'ús de les mascaretes complica l'ensenyament, un obstacle que segons els professors s'agreuja als xavals amb dificultats d'aprenentatge. Els sindicats docents reclamen cautela a l'hora d'introduir canvis als protocols sanitaris.
L'epidemiòleg i membre de l'Associació Espanyola de Pediatria Quique Bassat afirma que, a més de servir perquè l'activitat escolar vagi recuperant la normalitat, la mesura seria una bona manera dassajar la retirada general de màscares en interiors.
Els xiquets són un grup poc vulnerable a la covid, i si deixar de fer servir la màscara provoqués un augment d'infeccions a les escoles, això no es traduiria de manera automàtica en un augment dels casos greus.
Seria, segueix Bassat, una manera de fer el pas cap a la fi de les mascaretes en interiors menys arriscada que fer-ho de cop amb tot el país, a l'estil del que han fet Dinamarca o el Regne Unit.
Què ha canviat respecte a fa uns mesos perquè els pediatres plantegin esta iniciativa?
“Tenim una variant del virus diferent, que és molt contagiosa i causarà moltíssims casos i, per tant, hi hem de conviure. I això s'emmarca en un canvi de paradigma més ampli, en el qual hem passat d'una situació en què intentàvem comptabilitzar i impedir cada infecció, a una altra en què ens donen una mica igual les infeccions que hi puga haver, sempre que no en tinguen transcendència clínica”, respon Bassat.
Per això s'ha comprovat amb l'enorme onada de contagis del òmicron (major encara en el cas dels xiquets), la malaltia a la població d'edat escolar és en la gran majoria dels casos lleu i causa “poca transcendència clínica”. A això cal afegir-hi l'alta taxa de vacunació general aconseguida al país (81% de la població total, i al voltant del 50% amb dosis de reforç).
Bassat esmenta dos elements que afavoreixen la retirada, que els pediatres contemplen començar a fer a final de febrer. La incidència de la malaltia mostra una tendència consolidada a la baixa i s'acosta la primavera, amb temperatures més elevades. La setmana passada l'ús de la màscara ja va deixar de ser obligatori als espais a l'aire lliure dels centres educatius. I Catalunya ja ha anunciat la seua intenció de traure-les també a les aules este mes.
Calendari per retirar les mascaretes a les aules
El calendari comença el dilluns, 28 de febrer, per a primer i segon de Primària. El següent dilluns, 14 de març, es traurien la màscara a les aules els alumnes de tercer i quart de Primària. Els de cinquè i sisè de Primària, dilluns, 28 de març. I els alumnes de l'ESO anirien a classe sense màscara el 25 d'abril i els de Batxillerat a partir del 9 de maig.
Esta desescalada, començant pels cursos més inferiors als superiors, respon al fet que des de l'AEP s'ha comparat el risc de la transmissió de l'interior de les aules entre el darrer curs que no han hagut de portar les màscares (els xiquets de 5 anys) i el primer que sí que les havien de portar (xiquets de 6 anys), i s'ha vist que les diferències en la transmissió del virus entre un grup i un altre no era significatiu”, apunta Bassat. I afegeix: “Sabem que els nens més petits transmeten pitjor el virus, per això ens sembla raonable començar per estes nivells inferiors”.
D'altra banda, els pediatres valoren que a nivell d'impacte a l'entorn escolar, la tornada a l'escolarització presencial, ininterrompuda des del setembre del 2020 a Espanya, “ha estat un exemple a través del qual s'ha constatat que, seguint unes recomanacions bàsiques, el risc d'infecció pels alumnes i el personal adult de les escoles és mínim”.
Quique Bassat, com a coordinador del Grup de Treball de l'AEP per a la reobertura de l'escolarització, destaca que els efectes beneficiosos de l'escolarització presencial “són clars i importantíssims per a l'aprenentatge, però especialment per a la integració psicosocial i adaptativa dels menors i és fonamental tornar als xiquets una experiència educativa normalitzada i sense disrupcions”.
Segons l'expert, “si volem progressar cap a una eventual 'normalització' de la transmissió, hem d'anar retirant progressivament les mesures de prevenció a l'àmbit escolar, adaptant-nos a la situació epidemiològica de cada comunitat, i sempre que es puga garantir una monitorització estreta de l´impacte d´esta desescalada”.
