La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha establert en una sentència que una Creu que contingui una relació nominal de morts d'un sol dels bàndols de la Guerra Civil espanyola “suposa exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".
La sentència avala amb este argument la retirada d'una Creu situada a una plaça pública de Callosa del Segura (Alacant), davant de l'Església, a aplicació de la Llei de Memòria Històrica.
La sentència de l'alt tribunal desestima el recurs per la Plataforma Ciutadana en defensa de la Creu davant de l'acord de l'Ajuntament de la localitat, de 26 de gener del 2017, que va rebutjar una proposta del portaveu municipal del PP per conservar el monument.
Per a l'alt tribunal, que coincideix amb allò resolt en anteriors instàncies per un Jutjat d'Elx i pel Tribunal Superior de Justícia valencià, en este cas “estem davant d'un símbol religiós -creu- que conté elements que impedeixen reconèixer-li un valor neutral com a mer símbol artístic o artístic-religiós. Per contra, la seua presència en un espai públic permet apreciar un acte d'exaltació quan contribueix a realçar el mèrit d'aquella contesa civil amb la inclusió del llistat de morts d'un sol bàndol, cosa que, implícitament, també comporta la reprovació del bàndol contrari a la percepció social".
La sentència assenyala que el cas estudiat difereix dels resolts a Galícia i Navarra referits a una Creu i un Monòlit, respectivament, ja que en estes havien estat eliminats tots els elements d'exaltació de la Guerra Civil i de la dictadura. no hi ha la contradicció que defensen els recurrents.
Tampoc no comparteix amb la Plataforma recurrent que l'assumpte s'assembli al resolt per sentència del mateix Suprem el 2014, en contra del que postula la Plataforma recurrent, ja que en aquell cas, relatiu a la Creu del Queixal de Orihuela, el que estava en qüestió era si la persistència de tal símbol religiós comprometia l'aconfessionalitat de l'Estat i la seua neutralitat, cosa que va ser negada per l'alt tribunal.
El TS ressalta que, com han declarat les sentències del Suprem sobri l'exhumació de les restes de Francisco Franco, amb actuacions com la relativa a la Creu de Callosa de Segura “no es pretén més que retirar del primer pla tot allò que signifiqui, representi o simbolitzi l'enfrontament civil. Este propòsit no és incompatible amb la llibertat religiosa ni suposa negar o desconèixer les creences de ningú".
El Suprem assenyala com a essencial la dada, inclosa en els fets provats, que a la base de la Creu o plint s'havia mantingut una relació de persones mortes que impedeixen considerar que fos neutral, a pesar de haver estat retirada una placa referida a José Antonio Primo de Rivera i herois falangistes.
