L'acord de Govern preveu la derogació de la llei per a la millora de la qualitat educativa. La llei Celaá ja està registrada al Congrés per començar la tramitació. Suposa acabar amb els itineraris que separen els xiquets amb 13 anys o que Religió segueixi sent voluntària –sense tocar els acords amb el Vaticà– però sense assignatura alternativa (matèria mirall) i que no serveixi per fer mitjana a les notes, cosa que condiciona l'accés a la universitat o obtindre una beca.
Presumiblement va a suposar que, sense rèdit acadèmic, baixin les matriculacions en esta matèria el professor paga l'Estat, però designa l'Església. Durant els governs socialistes Religió era una optativa, en comptes d'Ètica, que s'avaluava però que no computava per a la mitjana.
Tot i que el pacte d'estes partits proposa que els centres no puguen segregar per sexes, el Tribunal Constitucional va dictaminar el 2018 que esta pràctica “no causa discriminació”. Plantegen també “informar les famílies que les aportacions són voluntàries”.
Els partits es comprometen així mateix que els llibres, el menjador i el material siguen gratuïts per a tots els nens desafavorits a primària i ESO, però no se citen batxillerat ni formació professional superior. En este cas, com amb els universitaris, es pretén millorar les beques.
A més, es vol dissenyar un pla especial contra el fracàs escolar i l'abandonament primerenc de les aules -el diners s'ha multiplicat per quatre este curs-, ja que Espanya té la pitjor dada de tota la Unió Europea: 17,9% enfront de l' 10,6% de mitjana a la UE. Incideixen en la carrera dels docents, l'estatut fa anys que no aprovar-se, i en acabar amb la temporalitat dels interins -que van créixer fins al 30% amb la crisi-, però la convocatòria d'oposicions és assumpte dels governs regionals, que estan fent un esforç estes anys.
El pla més ambiciós és estendre l'educació infantil gratuïta de zero a tres anys, molt recomanada per la Unesco. Però no xifra la despesa que seria molt alt. No obstant això, sí que detalla una pujada de la despesa en educació fins al 5% de l'PIB de mica en mica fins 2025. En 2016 va invertir un 4,2%, lluny de l'4,9% (màxim històric) que va aconseguir el 2009 també amb els socialistes.
Els partits es comprometen a alleugerir l'acreditació de nous títols, un procés que s'eternitza un mínim d'any i mig; al fet que les universitats deixin d'estar infrafinançades -un fet que reconeixen tots els partits- ja que les beques es rebin a el principi de curs i no quasi a la fi. Aconseguir-suposa una reforma enorme que implica a l'Agència Tributària.
A la partida per a beques i ajudes a l'estudi el 2018, que este any va arribar als 1.575 milions d'euros, a l'acord fracassat de Pressupostos 2019 es van sumar 536 milions. Esta vegada no s'especifica. Advoquen també perquè es baixin les taxes de matrícula, però les autonomies no faran el pas mentre no rebin més fons.
