El sindicat CSIF demana un “reforç urgent” de plantilla a l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS). La central sindical assenyala que la escassetat de personal, sumada a l'acumulació de tasques i als nombrosos canvis informàtics i de procediments, provoca retards en tramitacions. En esta línia apunta que arriben a trigar un any a fer-se efectives les incapacitats permanents per sentència.
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) afirma que “el retard en la tramitació d'incapacitat permanent després de resolució judicial s'allarga fins a un any des que hi ha sentència ferma“. Este fet significa, a la pràctica, que els qui la sol·liciten actualment, l'INSS se la rebutja i recorren davant dels jutjats, tarden anys a percebre-la, a pesar de que el tribunal els doni la raó.
El sindicat subratlla que "la precarietat s'agreuja de manera contínua a l'INSS". La falta de personal augmenta a causa de la falta de cobertura de jubilacions i trasllats i del retard en la convocatòria de les necessàries ofertes d'ocupació. Esta circumstància “minva una plantilla que cada dia afronta més tasques a causa dels nombrosos canvis en criteris o requisits de prestacions ia la falta d'una informació efectiva en molts casos sobri la tramitació".
CSIF reclama al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions un “reforç urgent” de plantilla a les dependències de l'Institut Nacional de la Seguretat Social a València. El sindicat recalca que la falta de personal “ocasiona demores contínues que a més de la incapacitat permanent afecten altres tràmits, com la determinació de contingències".
El sindicat, en esta línia, alerta dels set mesos en la tramitació d'expedients de reclamacions prèvies de jubilació, lus quatre en les reclamacions de protecció familiar amb fill a càrrec o l'any de la falta de mesures de seguretat per incapacitat permanent.
La central sindical és urgent incrementar la plantilla i adverteix que l'escassetat d'efectius no genera únicament retards greus en la tramitació, sinó que comporta el consegüent malestar en els usuaris. Això últim “deriva cada cop més en queixes i protestes davant d'un personal que no pot desenvolupar la seua tasca en les condicions adequades per la precarietat que pateix”.
