El centenari de Pedro Zaragoza és una oportunitat única per posar en relleu el nostre passat i per reivindicar la figura històrica dels veïns que van contribuir a fer que Benidorm siga l'innegable referent turístic i urbanístic que és hui. Els actes a desenvolupar per l'Ajuntament seran una excel·lent ocasió per recordar el nostre passat i per donar a conèixer als més joves els moments més significatius de la nostra història més recent.
2022 serà un any especial per diverses efemèrides. No només coincideixen els darrers actes de la celebració de l'any Pere Maria Orts i Bosch, amb la seua “característica llibertat de criteri, que feien una personalitat molt singular, de difícil adscripció a categories convencionals” segons el catedràtic Rafael Alemnay, amb els primers esdeveniments del centenari de Pedro Saragossa, sinó que al maig ha estat el centenari del naixement de José Manuel Reverte Coma, a l'octubre serà el 150è aniversari del naixement de Manuel Orts Cano i al novembre el 50è aniversari de la mort del marí Julio Guillén Tato, veí primer del carrer Santa Faz núm. 56 i més tard de l'Almafrá (on es va realitzar el seu sepeli).
Manuel Orts Cano va néixer el 26 d'octubre del 1872, per la qual cosa este any es compleix el 150è aniversari del seu naixement. Orts va ser alcalde de Benidorm a inicis del s. XX i president de la Diputació Provincial entre 1914 i 1915, a més de senador, diputat a Corts i advocat. Tot i això, Orts no només va tindre rellevància política, i m'explico: el 12 de gener de 1919 va ser Orts qui va rebre el famós pintor valencià Joacín Sorolla i el destacat pintor alacantí Emilio Varela a Benidorm, que els va acompanyar en un passeig per la vila, qui els va convidar a dinar i qui els va portar fins al trenet camí de Dénia per prosseguir amb el seu viatge per terres alacantines. Pere Maria Orts i Bosch ja va estudiar la seua figura, com consta al llegat dipositat per Pere Maria Orts a la Biblioteca Valenciana.
No descobriré ara la figura de Julio Guillén Tato, un dels pioners de l'aeronàutica naval, acadèmic de la RAH i de la RAE i fill adoptiu de Benidorm des del novembre del 1959, però sí que vull recordar algunes de les seues paraules sobri Benidorm , recollides amb encert pel professor Paco Amillo i recordades per Quico Zaragoza Ivars fa uns anys: “Al poble clar i recollit que va cantar Gabriel Miró, amb cases bolcant-se als penya-segats de color llimona cases amb lones de falutx i cortines de xarsia que bussa al blau del mar fenici, tallant platges de meravella des del Racó de Loix a la Caleta, amb escenografia de llum i paisatges grecs i fins al luxe d'un illot davant…”. Guillén Tato no només va orientar Pere Maria Orts en les seues investigacions, sinó que va ajudar Pedro Zaragoza en els primers anys d'este com a Alcalde per a benefici de Benidorm i els seus veïns i es va encarregar de la direcció de la pavimentació del Carreró dels Gats i del disseny dels uniformes de la guàrdia municipal per esmentar-ne dos exemples.
Finalment vull recordar José Manuel Reverte Coma, alcalde entre 1971 i 1973 i expert antropòleg forense. Nascut el 22 de maig de 1922 a Lisboa (el seu pare treballava a la capital portuguesa com a gerent d'assegurances), va ser l'impulsor de l'IES Vasco Núñez de Balboa, de la biblioteca municipal Gregorio Marañón (en el seu discurs de presa de possessió va afirmar que “ em preocupa la inexistència a Benidorm de centres de cultura, museus i biblioteques públiques”) i del servei de bombers municipal, entre d'altres iniciatives. Durant el seu mandat ia instàncies de Pedro Zaragoza, llavors director general d'Empreses i Activitats Turístiques, Reverte va sol·licitar la declaració de zona de risc catastròfic per a Benidorm després de la inundació d'octubre de 1971.
Tres noms que han passat a la història de Benidorm amb lletres majúscules i que convé recordar, tindre presents este 2022 tan especial per a tots els veïns de Benidorm.
Rubén Martínez
Professor de Dret Administratiu a la Universitat d'Alacant
Portaveu del Grup Municipal del PSPV-PSOE de Benidorm
