Els propietaris de locals d'oci fa mesos que reclamen no només ajudes econòmiques, sinó l'autorització per poder reobrir els seus negocis, la persiana dels quals van tancar després de la declaració de la pandèmia.
Torna “la vesprada” encara que sense pista de ball i amb toc de queda
Després de mesos de lluita i amb l'aigua al coll, una de les seues reivindicacions ha estat escoltada després de dures negociacions i este cap de setmana passat ja van poder obrir en horari diürn, recuperant així el conegut “tardeig”, encara que de forma diferent: sense poder fer ús de la pista de ball i amb hora límit fins a les 00:00 de la nit.
Això és fruit de les negociacions amb el Consell, que va resoldre el 9 de desembre passat i que permet que els pubs obrin les portes de 12.00 a 00.00 hores, mentre que els locals amb llicència de discoteca o sales de concert ho podran fer de 17.00 a 00.00 hores. També poden acollir activitats culturals, encara que no podran disposar de la pista de ball.
Per ser escoltats van crear l'Assemblea de l'Acampada de l'Oci Nocturn
Recordem que este sector és un dels grans fuetejats per la pandèmia, ja que amb la declaració de l'Estat d'Alarma van haver de tancar i no han pogut obrir fins este cap de setmana a la Comunitat Valenciana. Per fer-ne arribar les exigències van formar l'Assemblea de l'Acampada de l'Oci Nocturn de la Comunitat Valenciana. A més, a Alacant, ALROA (Associació de Locals de Restauració i Oci a Alacant) segueix lluitant diàriament per aconseguir que arribi este salvavides econòmic per part del Consell per evitar el tancament de més locals.
Només han obert 1 de cada 3 i ho fan “a pèrdos”
Ara, amb el permís de Conselleria, a prop de 500 empreses han de la Comunitat Valenciana han decidit obrir amb les restriccions que marca el Decret. Encara que són 1 de cada 3, l'Assemblea de l'Acampada de l'Oci Nocturn ha fet un balanç positiu després del primer cap de setmana de la reobertura, després d'una enquesta realitzada a 200 propietaris de pubs, discoteques i sales de concert.
A Alacant suposen un 33%, on més del 40% dels locals considera que l'obertura ha estat positiva, encara que “obrin a pèrdos”, tal com lamenta Lalo Díez, propietari de 3 locals al centre de la capital, portaveu de l´Assemblea i vicepresident d´ALROA.
“No ens ixen els números, però alguns estem contents que ens permetin obrir. Jo estic content d'obrir, entre perdre més i perdre menys, prefereixo perdre menys. He perdut diners en obrir, però tenim una porta oberta per anar ajustant les despeses i costos ia mitjà llarg termini equilibrar el compte de resultats al màxim possible”, explica el portaveu.
Bé és cert que alguns locals van prendre la decisió d'obrir abans canviant la llicència a cafeteria, però, en el cas dels ubicats al centre Alacant, a més de les circumstàncies sanitàries un altre handicap en dificultava l'obertura i la reconversió.
Les zones de més afluència de gent en lleure nocturn amb el carrer Castanys i adjacents i el casc antic, ambdos declarades zones de protecció acústica. Esta categoria provocava que si sol·licitaven la llicència de cafeteria perdrien la de pub i este ha estat el fre principal a l'hora d'obrir.
De fet, MOLTS dels locals de l'àrea més pròxima al barri de Santa Cruz no han obert o ja han tancat la persiana definitivament. En canvi, al carrer Castanyers i voltants, de la quinzena de negocis de l'oci nocturn, només romanen sense obrir 3 o 4, i no perquè no ho vagen a fer, sinó perquè la reobertura comporta un procés de logística important.
La reobertura implica un endeutament més gran
Tal com assenyala Díez, “obrir un local no es fa en unes hores”. I és que els propietaris han de fer bigueries ara per poder aixecar les persianes. Els suposa una inversió important en begudes i altres productes, han d'omplir les càmeres, netejar el local i adequar-lo a les restriccions d'aforament i distància de seguretat. A més, han de rescatar personal dels ERTE sense ni tan sols poder fer una previsió. I, per descomptat, han d'assumir més despeses com ara de gestoria o de publicitat.
Hem obert a pèrdos, fins i tot ens endeutem més, però esperem que prompte arribi el flotador en forma d'ajuda econòmica per no afonar-nos a l'oceà.
Lalo Díez, portaveu de l'Assemblea i vicepresident d'ALROA
Tot i que el panorama és aterridor, Díez assegura que no perden l?esperança, encara que segueixin esperant les ajudes directes del Consell. No obstant això, com històricament ieste pròxim finde és històricament el més potent a l'època de tardor-hivern, ja que, en circumstàncies normals, s'organitzen la gran majoria de totes les dinars i sopars d'empreses i és l'avantsala del Nadal, esperen més afluència de gent, encara que, òbviament, dins del que permeten les restriccions sanitàries. Per esta raó, suposa que obriran més locals, encara que altres esperaran a obrir fins que ho puguen fer en condicions normals.
A més, des d'ALROA han organitzat un cicle d'actuacions en directe per amenitzar el cap de setmana i animar la gent a acudir-hi, sempre de forma responsable i segura.
Com ha estat la resposta de la gent?
“El 95% que ix a divertir-se és gent responsable, estudiants o pares de família que volen desconnectar un dia. En definitiva, gent que treballa o estudia tota la setmana i ix el fi a divertir-se”, indica Díez.
Nosaltres també estem molt pendents que compleixin les mesures contra el cóvid19, però, de vegades, per oblit o badada es poden aixecar i oblidar-se les màscares. I SE HO RECORDEM.
Demanen campanyes de conscienciació per part de l'Ajuntament
Tal com suggereix Díez, és important que a més de la presència policial hi haja campanyes de conscienciació sobri l'ús de màscara, rentat de mans i distància personal, per tal que la gent siga responsable. Tot i això, recorda que "Nosaltres hem estat tancat 4 mesos i la corba de contagis s'ha multiplicat exponencialment". A més, insisteix que “als centres comercials, per exemple, no hi ha cap tipus de control ni de compliment exhaustiu de les mesures de protecció contra el COVID19”.
Per acabar, insisteix que els propietaris de l'oci nocturn obrin “de manera responsable” i garantint que els seus clients compleixin les mesures preventives.
