Tal com asseguren des de CCOO, “les presons s'han convertit en els manicomis del segle XXI”. I és que un 25% de persones que es troben a la presó pateixen una patologia mental que a més creix quan hi ha consum de drogues.

En 2019 el 46% d'ingressos en les infermeries de centres penitenciaris van ser per patologies mentals. A més, preocupa l'augment de l'increment de suïcidis. Les últimes dades oficials, el 2019, notifiquen un total de 43 suïcidis enfront dels 33 del 2018. estes xifres han estat proporcionades per Silvia Fernández, Secretària General de CCOO a IIPP, qui a més ha assegurat que està baixant la població reclusa en presons “ però continuen augmentant els suïcidis”.

Per això, davant d'esta preocupant situació, la secció Estatal de CCOO a Institucions Penitenciàries ha posat èmfasi en la falta d'una política de salut mental a les presons. Tant per a les persones privades de llibertat com per al personal penitenciari que treballa amb elles.

Set Aigües acollirà un nou macro psiquiàtric penitenciari

CCOO ho té clar: “la nova construcció d'este macro psiquiàtric de Siete Aguas (València) suposa un gran malbaratament de diners públics. A més, vulnera flagrantment els drets humans dels pacients amb malaltia mental. És una involució de molts anys al tractament de la salut mental a Espanya”.

D'altra banda, la futura obertura d'este macro psiquiàtric de Set Aigües comportaria, possiblement, el tancament de l'psiquiàtric de Fontcalent. CCOO s'oposa del tot: “Volem deixar molt clar que l'hospital psiquiàtric de Fontcalent ha de seguir. És una condició per a CCOO, per raons òbvies. És necessari, útil i respon a criteris de salut pública”, expliquen. “El que no es pot fer és seguir amb les condicions actuals i sense recursos necessaris. Necessitem que s'inverteixi més en personal, i menys en totxo”, denuncien.

No obstant això, des de la Associació teu Abandonament Em Pot Matar opinen tot el contrari i consideren una bona notícia la creació d'este macro psiquiàtric. “Estem a favor que es faça una presó concreta per tractar un tema concret”, Expliquen.

“Són interns que no són gens previsibles, i en qualsevol moment poden agredir un treballador o un altre intern”, asseguren des de TAMPM. Per això, recolzen la construcció del macro psiquiàtric de Siete Aguas. Tot i que també són conscients que estarà deslocalitzada. “Evidentment, en algun lloc ho havien de fer. Potser no era el més adequat, però estes interns han d'estar tractats i hui dia no hi ha tractament a la presó. Només els donen pastilles”, afirmen.

"Les omplen de pastilles“, expliquen des de l'Associació. “La revisió la passa un psiquiatre, en el millor dels casos”, reconeixen, i és que en alguns centres denuncien que no hi ha cap psiquiatre qque atengui estes problemes de salut mental. “A Villena, una presó de 1.200 interns, va un psiquiatre un dia a la setmana com a màxim, i vés a sis o set interns, depèn de com n'hi vagi de radimane”, comenten. Sis o set, una llista de més de 40 interns per als quals s'ha sol·licitat atenció psiquiàtrica. "Veu estes interns perquè els funcionaris veuen que han tingut algun comportament estrany, o el mateix metge de presó en alguna revisió els ha apuntat al psiquiatre", expliquen, assegurant que no poden veure tots els interns que requereixen esta atenció.

“També hi ha malalts crònics, que si el psiquiatre no els torna a veure pot estar prenent la mateixa medicació tres o quatre anys. I això és química, és verí. És una droga”, asseguren des de TAMPM.

Estes interns, tal com afirmen des de l'Associació, “és millor que estiguen en un lloc concret, amb especialistes concrets”. I recorden el perill que poden suposar, tot i que es “desvirtuï” la imatge d'un pres malalt mental, ja que algunes vegades “pot donar fins i tot pena, però és una persona amb un trastorn greu, capaç de matar-te“, conclouen.