El Consell de Ministres, a petició del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha inclòs hui en un Reial decret llei la pròrroga de diverses de les mesures temporals establertes per fer front a la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, la vigència del qual acabava el pròxim 31 de desembre, reforçant així la protecció de les famílies i de les empreses. Igualment, la norma inclou disposicions per al foment de les renovables i la competitivitat de la indústria –inclòs l'autoconsum–, així com actuacions per fer front als efectes de la sequera.
En vista de la persistència de les tensions inflacionistes i de la incertesa que continua afectant els mercats internacionals, ara també per la guerra a Gaza, l'Executiu ha decidit perllongar, durant sis mesos amb caràcter general, la prohibició de tallar els subministraments bàsics de llum, aigua i gas als consumidors vulnerables; els descomptes reforçats del bo social i les tres categories de beneficiaris; una fiscalitat reduïda per a gas i electricitat; tots els vigents càrrecs de l'electricitat; les ajudes per a les tarifes regulades de gas (TUR) o la exempció del 80% dels peatges elèctrics a la indústria electrointensiva, entre d'altres mesures.
estes disposicions de protecció es finançaran amb càrrec al superàvit registrat al sistema elèctric durant 2022 –i el que es puga registrar el 2023– així com amb partides específiques recollides en els pròxims pressupostos generals de l'Estat. Igualment, amb l'objectiu de potenciar la generació d'energia renovable i la indústria associada a la transició ecològica, ha estès de manera voluntària fins a huit anys el termini de tramitació de nous projectes de renovables; ha incorporat criteris qualitatius a les subhastes de renovables que reconeguen el valor afegit social i ambiental de la indústria europea; ha continuat impulsant l'autoconsum; i ha introduït lemmagatzematge denergia entre els usos de laigua, adaptant a esta finalitat les concessions de les centrals hidroelèctriques de bombament.
D'altra banda, amb relació a la sequera, particularment notable a les conques del sud i l'est -com la del Guadalquivir o les internes de Catalunya-, i amb la intenció d'evitar problemes de subministrament d'aigua, s'adopten noves mesures urgents d'índole tributària i administrativa, que permeten pal·liar l'impacte de la falta d'aigua i repartir el recurs de forma solidària i equitativa entre tots els sectors afectats.
Pròrroga de l'escut social
Entre les disposicions que es mantindran fins al 30 de juny de 2024 figuren la prohibició d'interrompre per impagament els subministraments bàsics d'electricitat, aigua i gas natural als consumidors vulnerables, així com els descomptes del bo social elèctric del 65% per als consumidors vulnerables, del 80% per als consumidors vulnerables severs i del 40% per a les llars treballadores amb baixos ingressos.
També es mantenen els límits aplicats al creixement de la Tarifa d'últim recurs de gas (TUR), que impedeixen un increment de cost de la matèria primera per sobri del 15%, limitant la pujada trimestral aproximadament al 5%, així com l'existència de la TUR veïnal, al que es poden acollir les comunitats de propietaris amb calefacció central de gas natural. El preu màxim que podrà assolir el butà seguirà establert en 19,55 euros per bombona.
Beneficiant tots els consumidors, els càrrecs de l'electricitat es mantindran al mateix nivell que ara durant tot 2024, és a dir, al voltant d'un 55% per sota del nivell que tenien el 2021, abans de l'esclat del conflicte a Ucraïna.
D'altra banda, s'estén sis mesos més reducció del 80% dels peatges de la indústria electrointensiva, així com la flexibilització per modificar la potència elèctrica contractada i els contractes de subministrament de gas.
Fiscalitat energètica reduïda
En matèria de fiscalitat energètica, es fixen tipus impositius reduïts sobri els subministraments d'electricitat, gas natural, combustibles de biomassa emprats per a la calefacció –com pèl·lets o briquetes–, així com per als subministraments de calor.
En el cas de l'electricitat, l'impost sobri el valor afegit (IVA) se situarà en el 10% durant tot el 2024; l'Impost Especial de l'Electricitat (IEE) estarà al 2,5% durant el primer trimestre de l'any i al 3,8% durant el segon; i l'impost sobri el valor de la producció de l'energia elèctrica (IVPEE) tindrà un tipus del 3,5% fins al març, passant a tindre un 5,25% fins al juny.
En el cas dels subministraments de gas natural, l'IVA se situarà al 10% durant els primers tres mesos del 2024, mentre que es mantindrà en este mateix nivell per als combustibles de biomassa durant sis mesos. Els subministraments de calor seguiran esta mateixa pauta, depenent del seu origen fòssil o renovable.
Més suport a la indústria renovable
La UE ha donat senyals clars perquè els estats membres incrementin el suport a la indústria europea de renovables, clau per garantir l'estabilitat i la seguretat de subministrament, per assolir els objectius climàtics i per reforçar el seu rellevant impacte en l'ocupació i el teixit empresarial, en un moment en què està reduint la seua quota al mercat global.
Concretament, el recent Paquet Europeu sobri l'Energia Eòlica en planteja una millora del disseny de les subhastes de renovables perquè, a més dels criteris econòmics, incloguin criteris qualitatius que ponderin els elevats estàndards mediambientals i socials dels productes europeus, que reconeguen el valor afegit de la producció europea.
Per tant, les subhastes per atorgar el Règim Econòmic d'Energies Renovables podran incloure criteris d'adjudicació no econòmics amb una ponderació màxima del 30%, com la contribució a la resiliència, la sostenibilitat ambiental, la innovació, l'impacte socioeconòmic del projecte o altres aspectes que millorin la integració de les renovables al sistema elèctric.
Vuit anys de tramitació per a projectes de renovables
Amb la intenció de potenciar la indústria europea associada a la transició energètica i d'evitar tensions a la cadena de valor que poden encarir els projectes i augmentar les importacions de béns d'equip, l'Executiu ha modificat les fites de la tramitació administrativa que han de complir els nous projectes d'energies renovables que va establir el Reial decret llei 23/2020, Amb esta modificació també es propicia una incorporació ordenada de les noves instal·lacions que augmenti la visibilitat del camí per complir els objectius nacionals de producció d'energia neta fixats per al 2030 i beneficiar més tota l'economia en un context de creixent electrificació.
Per tant, el termini per obtindre lAutorització Administrativa de Construcció del projecte sincrementa sis mesos, fins als 49 mesos. A més, els promotors poden prolongar des dels cinc fins a un màxim de huit anys el termini per obtindre l'autorització administrativa d'explotació; només hauran dindicar el semestre en què preveuen lentrada en servei de la instal· lació, amb caràcter vinculant. El pllaç total màxim de tramitació per als parcs eòlics marins i els bombaments hidroelèctrics passa a ser de nou anys.
Més capacitat de xarxa per a autoconsum
Amb un avenç addicional de la política de foment de l'autoconsum, i afavorint particularment les instal·lacions de gran escala, lligades a l'activitat industrial, el 10% de la capacitat de tots els nusos de la xarxa de transport delectricitat reservada per celebrar concursos d'accés, queda reservat per garantir l'evacuació dels excedents de les instal·lacions d'autoconsum.
Així mateix, es façalitarà l'accés als fons per a autoconsum del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb modificacions puntuals al Reial Decret 477/2021, habilitant les comunitats autònomes -encarregades del repartiment de fons territorialitzats- a reduir la documentació acreditativa del compliment dels criteris d'adjudicació.
Retribució a la cogeneració
Amb l'objectiu d'aportar certesa a les instal·lacions de cogeneració, biomassa i tractament de residus, els costos d'explotació dels quals depenen essencialment del cost del combustible, el Govern ha aprovat els valors de referència per calcular els seus ingressos regulats a partir del pròxim 1 de gener, com el preu de l'electricitat i el gas als mercats majoristes.
La retribució a l'operació que percebran estes instal·lacions durant el primer semestre del 2024 puja a 685 milions per a la cogeneració i el tractament de residus, i 2,23 milions per a la biomassa. estes xifres no impliquen sobricost amb relació a les estimacions de la proposta de metodologia per actualitzar la retribució a l'operació que va iniciar la tramitació al novembre.
Impuls a l'emmagatzematge hidroelèctric d'energia
L'emmagatzematge d'energia és fonamental per a la integració dels grans volums de producció renovable i l'electrificació accelerada de l'economia. En este sentit, el Govern ha integrat l'emmagatzematge entre els usos de l'aigua, ubicant-lo en tercer lloc a l'ordre de preferència establert, darrere de l'abastament a poblacions i l'ús agrari, i davant de la producció d'energia elèctrica i d'altres usos industrials. Igualment, s'adapten les concessions de les centrals hidroelèctriques de bombament perquè es considerin emmagatzematges hidràulics d'energia i se'n propiciï la repotenciació.
Distribució solidària i justa dels recursos hídrics
La norma aprovada també inclou dos tipus de mesures per fer front a la sequera, d'exempció tributària i de tipus administratiu, per corregir o mitigar la situació.
D'una banda, durant el 2024 es concedeixen exempcions sobri el cànon de regulació i la tarifa d'utilització de l'aigua per a les explotacions agràries beneficiàries de les obris hidràuliques en les quanties següents: el 50% de reducció de la quota si s'ha produït una baixada de la dotació d'aigua superior al 40% i inferior al 60%. I del 100% de reducció de la quota si la baixada de la dotació daigua és igual o superior al 60%.
D'altra banda, les confederacions hidrogràfiques podran establir les reduccions de subministrament necessàries per a la distribució justa i racional dels recursos, modificar els criteris de prioritat en les assignacions o suspendre cautelarment l'atorgament de títols que impliqui l'increment del consum. A més a més, es reforça el règim sancionador per a les infraccions relacionades amb estes mesures.
Als usuaris de les obris hidràuliques de la conca Guadalquivir se'ls concedeix una reducció del 50% al cànon de regulació i la tarifa d'utilització de l'aigua. I als regadius de la conca del Segura que usen l'Aqüeducte Tajo-Segura, se'ls eximeix de les aportacions corresponents al cost de les obris i les despeses fixes de la tarifa de conducció de les aigües, entre altres façalitats.
