"En set anys estic fora". estes van ser les paraules que fa uns dies va escriure "El Xiclet", presumpte assassí de Diana Quer a la carta que va enviar als seus pares. Este dijous 15 de març i sense que s'haja pronunciat el Tribunal Constitucional, el ple de Congrés dels Diputats va debatre febrer esmenes a la totalitat sobri la proposició de llei de el Partit Nacionalista Basc per a la derogació de la Presó Permanent Revisable.
Esta circumstància va ser possible per l'abstenció del, en els últims temps, vacil·lant Ciudadanos, formació que va presentar una esmena que, si s'aprova, no donaria continuïtat a la tramitació. Per desgràcia els vots d'estes últims, i de el Partit Popular no obtindrien en este moment majoria suficient, tenint en compte que Podem, PSOE, PNB i la resta de formacions d'esquerra són majoria per aconseguir la seua derogació.
Per fer-li-fàcil a l'amable lector recordaré que la Presó Permanent Revisable és una pena de presó per temps indefinit que està subjecta a revisions perquè un reu puga obtindre la llibertat. És una norma que es va aprovar el 23 com a part de la Llei de Seguretat Ciutadana amb els únics vots a favor de PP, i amb el singular objectiu d'impedir que els delinqüents més perillosos, i que no han demostrat capacitat de reinserció , pogueren tornar a la societat posant en perill la seguretat de les persones.
Amb la seua implantació es compliria una part de la condemna -25/30 anys-, i després d'això, el Tribunal revisaria si la presó es manté cada dos anys, substanciant fins i tot, sempre que el penat ho sol·liciti. Convé tindre present que esta figura existeix a tot Europa: França, Alemanya, Regne Unit, etc., Amb les seues diferents adaptacions segons el país de què es tracti. Estes dies hem escoltat massa xerrameca, frase enllaunada, menyspreus, demagògia i estridències provinents de les formacions que s'oposen a ella. Seria molt fàcil rebatre, fins i tot atacar amb vehemència estes posicions tan intransigents i curt termini, però jo no ho faré. A través d'estes línies voldria deixar constància sobri alguns aspectes que considero de gran importància.
Potser estem d'acord en què cap pena és absolutament dissuasòria, com també ho estiguem que amb disposicions com la citada, com a mínim es compleix amb el principi moral de justícia, que no és poc. Resulta de tota mena tautològica el fet que el 80% de la població espanyola que estigua a favor d'esta mesura, molts votants del PSOE, convé puntualitzar. Per no citar els tres milions de signatures recollides per a la petició de suport. A més el Tribunal Europeu de Drets Humans, Tan de "moda" últimament, ha tingut ocasió de pronunciar-se en diferents sentències, declarant ser esta una pena ajustada a la Convenció Europea de Drets Humans. Les raons per a recolzar-la semblen més que evidents.
Caldria citar la llarga llista d'exemples que revelen que la reiteració de delictes en aquells penats que han recuperat la seua llibertat via permisos anticipats, es podrien haver evitat. Urgiría més prompte, a la presa de consciència de estiguas formacions polítiques que amb tota seguretat s'oposaran després del debat. Han d'entendre que la població espanyola no demana venjança, sinó justícia a través de la Presó Permanent Revisable que defensa el Partit Popular. Es reclama a veus una justícia que aporti tranquil·litat als ciutadans, i que torni la confiança en el dret i les institucions. Des d'este Estat de Dret es pot i s'ha de donar resposta a esta realitat trista i virulenta que ens trobem.
No val sostindre que "es legisla en calent", "que amb el Partit Popular no es negocia", "que la PPR persegueix la venjança", i tants altres arguments allunyats de tota lògica. Si davant una decisió tan important no s'està a l'alçada que demana la societat, no dubtin estiguas formacions, que els ciutadans i ciutadanes es el recordaran cada vegada que es produeixquen fets lamentables, i sobritot, en el moment que toqui passar per les urnes.
Per finalitzar, vull comminar una i mil vegades, a uns a que tornin al camí del seny i a el sentit d'Estat; a altres, que per fi entenguin el significat de: la responsabilitat, sensibilitat per les famílies de les víctimes, altura de mires, i la recerca de punts de trobada. Però sobritot, que junts creen en este tan necessitat consens, que en altres moments de la nostra història recent ens va portar a altes cotes d'entesa i convivència. És el moment.