El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a presó permanent revisable imposada a un home que va assassinar a ganivetades els seus pares i el seu germà el 13 de setembre del 2018 a Alacant.
L'Audiència Provincial d'Alacant, després del veredicte de condemna del jurat, el va condemnar a la pena de 22 ANYS, SIS MESOS I UN DIA DE PRESÓ i accessòria d'inhabilitació absoluta durant l'oratge de condemna per la mort del germà, a la pena de 21 ANYS DE PRESÓ i accessòria d'inhabilitació absoluta durant l'oratge de condemna per la mort del seu pare ia la pena de PRESÓ PERMANENT REVISABLE i accessòria de inhabilitació absoluta durant l'oratge de condemna per la mort de sa mare. L'anterior sentència va ser recorreguda en apel·lació davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de València.
En los hechos probados consta que primero acabó con la vida de su hermano (de 42 años) asestándole múltiples cuchilladas en distintas partes de su cuerpo con intención de acabar con su vida, provocando su muerte a causa de las graves heridas sufridas. Ante el ataque la víctima se encerró en su cuarto, pero el asesino desmontó la cerradura y acabó accediendo acabando con su vida apuñalándole varias veces en el corazón, apreciándose, también, ensañamiento.
Acto seguido, esperó a su padre de 71 años de edad, propinándole múltiples cuchilladas que causaron graves lesiones y provocaron su muerte.
Más tarde esperó la llegada de su madre de 69 años de edad y cuando ésta llegó a la vivienda le propinó múltiples cuchilladas que provocaron graves lesiones que causaron su muerte.
El tribunal formado por Manuel Marchena (Presidente), y los Magistrados Juan Ramón Berdugo, Pablo Llarena, Vicente Magro (actuando como ponente de la sentencia) y Ángel Luis Hurtado ha desestimado el recurso de casación interpuesto por el condenado contra la sentencia recurrida.
Destaca el Tribunal Supremo que “se trata de un acto de una crueldad absoluta en el que concurren circunstancias especiales que avalan la perversidad del acto de matar el recurrente a su hermano, a su padre y a su madre en un contexto de control de su conciencia y voluntad a la hora de ejecutar los crímenes.”
Se añade que pese al alegato de inimputabilidad del recurrente el TS sostiene que el jurado rechazó esta circunstancia en base a la prueba practicada, entendiendo que comete los hechos con plena conciencia y voluntad de lo que hacía, lo que fue validado por el TSJ y ahora por el TS.
Se recoge en la sentencia del TS que en la inspección ocular, hay fotografías que reflejan el intento de limpieza de la escena del crimen, comió, ya que encontraron sangre en la nevera, dobló la ropa, como ejemplo de sangre fría y que tiene la previsión de esperar que llegaran su padre y madre para matarlos uno a uno. Respecto de la muerte de la madre (pregunta decimoctava) manifiesta el Jurado que "podemos apreciar que tiene lucidez, ya que tiene la capacidad de tener previsión de esperar a su madre, para darle muerte, tras haber cometido los dos asesinatos anteriores.”
Añade el TS que respecto del ensañamiento como mata a su hermano del informe forense se desprende que “el hermano recibió, en un abordaje rádemane, 36 cuchilladas, de ellas 5 en región craneal, 10 en región torácico abdominal, 12 en extremidades y 9 en región posterior, además de mostrar diversas lesiones erosivas no penetrantes” “Existen 36 puñaladas, recibidas todas ellas en vida, siendo solo mortales las dos últimas, e innecesarias para lograr ese propósito, aunque inferidas con vocación de alargar el sufrimiento las 34 primeras”.“El dol destacat en l'atac al seu germà és matar la víctima, però fent-la patir fins al final amb dolors innecessaris, i així es va descriure en un atac al mateix desaforat al punt de desmuntar l'accés a l'habitació per acabar amb la seua vida en haver-se introduït el seu germà al dormitori per intentar evitar que el matés, però lluny d'això l'informe policial evidencia que va desmuntar el pany per accedir-hi i matar-lo.”
Incideix el TS que “va matar els seus familiars al lloc on més protegits es troben que és a la llar, i que en este cas concret on el recurrent va matar els seus tres familiars més directes es va convertir en el “lloc més insegur”.
Pel que fa a l'existència de l'alevosia en la forma de perpetrar els crims assenyala el TS que:
“Esta modalitat de traïdoria «domèstica» està basada en la relació de confiança provinent de la convivència, generadora per a la víctima de la seua despreocupació total respecte d'un eventual atac. Relaxació dels recursos defenseus com a conseqüència de la imprevisibilitat d'un atac protagonitzat per la persona amb qui la víctima conviu dia a dia.
Del relat de fets provats se n'agafa un escenari d'assegurament de els tres crims i de total indefenseó en la forma executiva mitjançant l'ús d'un ganivet, a més de la crueltat pròpia d'acabar amb la vida de persones que en condicions normals són els primers que l'ésser humà hauria de protegir i tutelar, com són pares i germans, a els qui, tanmateix, i lluny d'esta regla de la naturalesa, el recurrent no només no va protegir, sinó que va fer el possible per acabar amb la seua vida de la manera i la manera més despietada possible.
Així mateix, es desprèn que cap de les víctimes es va poder defensar de cap manera, cosa que evidencia la patent indefenseó patida i l'atac sorprenent i amb assegurament amb ús d'arma mortal i sense que les víctimes pogueren fer res per evitar-ho.
Es conclou puntualitzant que:
“Veiem, aleshores, que es descriu amb precisió la concurrència tant de la traïdoria com de l'acarnissament en la conducta perpetrada pel recurrent en un escenari sagnant com l'existent en matar els seus tres familiars més directes a casa seua, en una actuació ocorreguda que és digna del més elevat retret penal com el dut a terme a la sentència després del reconeixement i admissió dels fets provats pel jurat, i la convalidació de les conclusions assolides ia forma duta a terme per a això realitzades pel TSJ”.
afegint el TS que:
“En este sentit, l'acció desplegada pel recurrent constitueix, aleshores, un autèntic acte antinatura d'acabar amb la vida dels tres membres més pròxims de la família, com són el pare, la mare i el germà, als quals, lluny de fer els execrables actes que va dur a terme, havia de tutelar i protegir. Però, ben al contrari, els mata a sang freda i de la forma despietada que es descriu en els fets provats. Ja hem rebutjat en el primer motiu l‟existència de l‟al·legada inimputabilitat que se sosté, potser derivat de l‟estranyesa que en este tipus de casos puga existir de la capacitat de maldat d‟un ésser humà de dur a terme conductes com les descrites en els fets provats, però sent conscients que la impossibilitat d'entendre com la ment humana pot arribar a ser capaç d'acabar amb la vida dels seus éssers més estimats no pot comportar sense més ni més una inimputabilitat com a justificació d'esta conducta. S'ha rebutjat de manera motivada en les dos sentències esta circumstància i hi ha prova de les raons del seu rebuig.
I això, perquè tot el desenvolupament de l'escenari descrit també es pot contemplar des de la mera “maldat” que existeix en alguns éssers humans que els porta a cometre actes tan cruels com els de posar fi a la vida de les persones del seu propi nucli familiar. I sense que per esta circumstància es puga arribar a entendre que este tipus d'actes només es pot concebre des de l'afectació mental, ja que la crueltat descriptiva dels fets es descriu des de la lucidesa i la voluntat amb què s'actua des d'un prisma de pura maldat, i no des d'una afectació de la salut mental que no existia i que no ha de relacionar-se sempre i en qualsevol cas amb fets il·lícits. El triple crim es va perpetrar per pura maldat de l'autor i amb coneixement del que duia a terme. Era imputable i ho va fer sabent del que estava fent. Va anar esperant les seues víctimes/familiars fins a acabar amb la vida de tots”.
