La societat de la nieve, el drama basat en la història real dels supervivents de l'accident aeri dels Andes de 1972 rodat per JA Bayona i que optarà a l'Oscar en les categories de Millor Pel·lícula Internacional i Millor Maquillatge i Perruqueria, va ser este dissabte la cinta triomfadora a la 38 edició dels Goya celebrada a la Fira de Valladolid, en aconseguir 12 dels 13 premis als quals optava, entre ells millor pel·lícula, direcció i fotografia. La gala, conduïda per Ana Belén, Javier Ambrossi y Javier Calvo, va tindre un record especial per Concha Velasco, morta el 2 de desembre passat a Madrid als 84 anys. El president de l'Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, va expressar la condemna de la institució a “qualsevol abús o violència que s'exerceixi contra les dones”, com també van fer les dones de la junta directiva de l'Acadèmia per veu de la seua vicepresidenta, Susi Sánchez. "Que la igualtat siga la norma i no l'excepció", va dir.
JA Bayona va ser el clar guanyador de la nit. La seua pel·lícula, La societat de la neu, va aconseguir un total de 12 dels 13 premis a què optava, dos dels quals van ser per al realitzador català (direcció i pel·lícula). El llargmetratge es va quedar a dos del rècord que posseeix Mar adentro de Alejandro Amenábar (14) i un menys dels 13 de Ai Carmela! de Carlos Saura.
20.000 espècies d´abelles, de la debutant Estibaliz Urresola, que partia en el primer lloc del rànquing amb 15 nominacions, es va quedar amb tres (direcció novell, guió original i actriu de repartiment), mentre que Tanca els ulls de Víctor Erice, que optava a 11 premis, en va obtindre un, igual que Saben Aquell de David Trueba, que tenia les mateixes candidatures. un amor de Isabel Coixet, amb set nominacions, se'n va anar de buit.
Gran èxit de Jota
“Crec al cinema espanyol, junts podem aconseguir el que vulguem”, va manifestar un emocionat Baiona en recollir els Goies a Millor Pel·lícula i Millor Director. Es tracta de la cambra que obté darrere de la càmera després de el orfanato (Direcció Novell, el 2007), L'impossible (2012) i Un monstre em ve a veure (2016).
La societat de la nieve suposa el seu cinquè llargmetratge i està basat en el llibre homònim de Pau Vierci sobri el vol 571 de la Força Aèria Uruguaiana que el 1972 es va estavellar al cor dels Andes. "Comparteixo este premi amb l'autor del llibre, amb tota Argentina i Uruguai", va dir el director, que va recordar que la pel·lícula, la primera produïda per Netflix que triomfa als Goya, porta sumats 150 milions d'espectadors a tot el món. "Necessitem un públic fort i una indústria forta que tingui recursos", va assegurar el director, que també va tindre un record especial per a "tota la jove, este gran equip d'actors".
A més del doblet de Goyas per al director, La societat de la neu va aconseguir imposar-se també a les categories de Millor Fotografia (Pedro Luque), Actor Revelació (Maties Recalt), So i Efectes Especials (Pau Costa, Félix Bernés y Laura Pedro), Disseny de Vestuari (Julio Suárez), Maquillatge i Perruqueria (Ana López Puigcerver, Belén López Puigcerver y Montsé Ribé, nominades també a l'Oscar en la mateixa categoria), Millor Muntatge (Andrés Gil y Jaume Martí), So (Jorge Adradnos, Oriol Tarareó y Marc Orts), Direcció d'Art (Alain Bainée), Direcció de Producció (Margarita Huguet) i Música Original (Michael Giacchino).
Tres per a les 'abelles'
20.000 espècies d´abelles, l'òpera prima amb més candidatures en la història dels Goya, un total de 15, al final va aconseguir tres premis. Estíbaliz Urresola va aconseguir els de Millor Direcció Novel i Guió Original amb este drama protagonitzat per una jove trans a la recerca de la seua identitat. La realitzadora basca va dedicar els dos Goyas a tot l'equip de la pel·lícula i va utilitzar part del seu discurs per condemnar la violència sexual contra la dona. “S'ha acabat. No volem més violència ni assetjament, ni al cinema ni enlloc”, va afirmar. Va qualificar la guerra a Gaza com un “genocidi”, per la qual cosa va fer una crida als governs “perquè intervinguin”.
Estibaliz Urresola segueix els passos de Clara Roquet, Carla Simón, Arantxa Echevarría, Belén Funes y Pilar Palomero en guanyar el Goya a la categoria de Millor Direcció Novell. La pel·lícula també va aconseguir el premi a la Millor Actriu de Repartiment per a Ane Gabarain, que ho va dedicar “a totes les persones trans. Acostar-m'hi m'ha fet millor actriu i millor persona”.
Menció especial mereix Somnis de robots, la cinta de Pau Berger que comptava amb quatre nominacions i que se'n va endur dos: a la Millor Pel·lícula d'Animació i al Millor Guió Adaptat. Berger va parlar de la seua producció, que optarà a l'Oscar, com “una història meravellosa i documentada”” i va recordar que només es pot veure a cinemes. “Llarga vida al cinema als cinemes”, va proclamar.
Tanca els ulls, el novel · la de suspens dirigit per Victor Erice 30 anys després del seu anterior llargmetratge, El sol del codony (1992) va obtindre un dels 11 premis als quals optava, el que es va emportar Jose Coronado com a Millor Actor de Repartiment, aconseguint el segon Goya de la seua carrera després del que ja tenia per No hi haurà pau per als malvats. Va compartir este reconeixement amb tot l'equip de la pel·lícula, que “em continua fent vivint una vida de cinema”, va dir.
David Verdaguer va obtindre el Goya a Millor Actor Protagonista pel seu paper com l'humorista Eugenio a Saben Aquell, la comèdia dirigida per David Trueba, mentre que el de Millor Actriu Protagonista va ser per Malena Alterio pel seu treball en Que ningú dormi, esta pel·lícula “tan especial i inclassificable”, va assegurar.
També van traure plaça al palmarès Janet Novàs com a Millor Actriu Revelació per O Corn;
Rigoberta Bandini cOmo Millor Cançó Original pel tema 'Jo vull un amor', de la pel·lícula T'estic estimant bojament; Mentre sigas tu, ací i ara de Carme Elías' com a Millor Pel·lícula Documental; Encara que és de nit, de Guillermo García López, com a Millor Curtmetratge de Ficció; Ava de Mabel Lozano, com a Millor Curtmetratge Documental; i To Bird o no to Bird com a Millor Curtmetratge d'Animació. El de Millor Pel·lícula Iberoamericana va ser per a la xilena La memòria infinita, mentre que la Millor Pel·lícula Europea per als acadèmics va ser la cinta francesa Anatomia d'una caiguda.
Èxits del cinema espanyol
Igual que van fer diversos dels premiats en recollir el Goya, Fernando Méndez-Leite va expressar la condemna de l'Acadèmia a qualsevol abús o violència que s'exerceixi contra les dones. Defensem la llibertat de pensament i expressió de les nostres pròpies opinions en tots els àmbits. És esta llibertat la substància i la matèria que expliquen i justifiquen la nostra feina”.
El record de Concha Velasco, natural de Valladolid i Goya d'Honor el 2013, va ser present durant la gala celebrada a la ciutat que la va veure néixer. Declaracions d'afecte de guanyadors i nominats es van sumar a les pronunciades pels presentadors, que van completar l'homenatge a una de les artistes més estimades i respectades del cinema espanyol amb una actuació musical en què van interpretar parts de dos de les cançons més populars: ' Una jove yeyé' i 'Mamá vull ser artista', mentre es projectava un vídeo amb imatges d'alguns dels seus treballs. Méndez-Leite va tindre paraules d'afecte en el discurs per a la seua “gran amiga” i també per a Carmen Sevilla i la directora Patricia Ferreira, desaparegudes recentment. “Carmen, Concha i Patricia, sempre amb nosaltres”, va assenyalar.
Va expressar la preocupació dels cineastes espanyols per la situació que viu el sector a Argentina, “la indústria cinematogràfica del qual -va dir- es veu seriosament amenaçada de desfinançament pels projectes legislatius de l'actual govern”. També va citar les guerres a Gaza, Ucraïna i “a tants llocs del món on segueix el patiment i la injustícia. A nosaltres ens passa allò que a la protagonista de Kaurismaki, que quan arribem a casa sentim la ràdio”, va dir amb ironia.
Va destacar el bon moment que travessa el cinema espanyol, amb premis a festivals internacionals i “un relleu generacional sorprenent” amb la incorporació “casa vegada més nombrosa de les nostres companyes a responsabilitats tradicionalment reservades als homes”. Ha recordat que les joves directores espanyoles han guanyat este any la Conquilla d'Or, la Biznaga de Màlaga, l'Espiga de Valladolid, els Gaudi i el premi de la Quinzena de Cannes. I també que “Jota Bayona i el seu equip de maquillatge i Pau Berger ens han portat una altra vegada al llindar dels Oscars. Al 50è aniversari de l'estrena de L'esperit del rusc, Víctor Erice ha tornat a rodar una pel·lícula emocionant. I l'altre dia Garci, el nostre primer Oscar, ha fet 80 anys. 80 anys de cine, com diu ell”, va recordar.
Méndez-Leite va reconèixer que “al cinema treballem persones molt diferents entre si, però que a l'hora de la veritat ens fusionem en un sol motor creatiu. Tenim cadascun la nostra ideologia, els nostres punts de vista sobri el que passa a la pel·lícula. Uns caiem bé i altres no. Però pactem, arribem a acords diàriament en benefici del resultat final”.
Va sol·licitar el suport de les administracions a la indústria del cinema, “que manté els principis de diversitat i sostenibilitat i de respecte pels drets de tots” i va fer una crida especial als espectadors. “Les pel·lícules les fem per a vosaltres i ja ens agradaria que tornéssiu massivament a les sales, que és on es veuen com déu mana”, va dir.
Mariné, Goya d'Honor
El Goya d'Honor ha estat en esta edició pel veterà director de fotografia català Juan Mariné. Un guardó que li va ser entregat a la mà fa unes setmanes a la seu de l'Acadèmia a causa de la seua edat avançada, però que este dissabte va rebre l'homenatge dels seus companys i amics. En representació de tots ells va pronunciar un breu discurs José Sacristán, que precisament va rebre el mateix reconeixement fa dos anys. “En nom de la família del cinema espanyol agraïm les teves més de 140 pel·lícules i els 90 anys dedicació a este ofici. Els que hem tingut la sort de treballar amb tu sabem el gran professional que ets”, va dir l?actor, que va donar pas a la projecció d?un vídeo amb algunes de les feines de Mariné.
El glamur de Sigourney Weaver
L'actriu i la productora nord-americana Teixidor Sigourney va desplegar tot el seu glamour per la catifa vermella poc abans de recollir, de mans de JA Bayona, el Goya Internacional. d'extraordinaris artistes i cineastes”, van ser les primeres paraules.
Vestida amb un elegant vestit verd, l'actriu, tres vegades nominada a l'Oscar i guanyadora del BAFTA i del Globus d'Or, va expressar emocionada, després d'una càlida ovació dels assistents posats drets, la gratitud per rebre el Goya i la gran admiració que sent pel cinema espanyol. “No és cap sorpresa. Quan penso en cinema espanyol penso en excel·lència, no en gèneres, originalitat, no fórmules. Humanitat i cor, no cinisme. Explorant el que significa ser humà i viure en este món… abanderant les dones, les mares, fins i tot les monges… amb un oncle boig! Com la Viridiana de Buñuel. Ho feu tot. Així que ser honrada per vosaltres vol dir molt per a mi”. I va afegir: “M'ha tocat treballar ací, al vostre país, amb els vostres meravellosos actors i directors i, sobritot, amb els vostres equips, que sempre m'han fet sentir tan benvinguda”.
L'actriu nord-americana, que ha donat vida a personatges tan emblemàtics com la Tinent Ripley a Estranger o Dian Fossey a Goril·les en la boira, va manifestar que el secret del seu treball és “buscar grans històries en tots els gèneres, retrocedir i avançar en l'oratge, endinsar-me en altres mons, no voler repetir-me mai, sempre a la recerca d'històries sobri i per a dones que ens recordin que poderoses que som de maneres molt sorprenents. M'he esforçat per no deixar que Hollywood defineixi o limiti les meves eleccions”.
En el comiat, va esmentar el seu amic Bill Murray, “que sempre em diu que la meva actuació és molt millor doblegada a l'espanyol, així que la persona que em doblega hauria d'estar ací a dalt també. M'ha doblegat en més de 30 pel·lícules i es diu María Luisa Solá. Maria, espero que estiguas veient això, t'ho agraeixo des del fons del meu cor””.
Música i humor
Sota la direcció de Tinet Rubira y Àngel Custodi (Gestmusic Banijay Iberia), la producció executiva de Valérie Delpierre, Carlo D' Ursi y Rafael Portela, La realització de Juan Carlos Carrasco (TVE), i amb guió de Paloma Rando y Pilar de Francesc, la gala va ser amenitzada amb les actuacions de Amaia y David Bisbal, que van interpretar a duo el tema popularitzat per Rafael ´La meva gran nit´; Estopa, amb 'Vull ser lliure'; i Maria José Llergo, Índia Martínez y jove Pastori, que van versionar el 'S'ha acabat', de María Jiménez. Sílvia Pérez Cruz y Salvador Sobral van posar veu i música a l''In Memorian' amb el tema 'Procuro oblidarte', de Manuel Alejandro, en record de tots els membres de la gran família del cinema morts el passat any.
Tampoc van faltar els esbossos i diàlegs protagonitzats per Ambrossi i Calvo. L'actor de color Malcom Trevino-Sitte va demanar “més diversitat racial al cinema espanyol, i sense perdó”, mentre que la petita Sofia Otero, de 10 anys i guanyadora de l'Ós de Plata de l'últim Festival de Berlín pel seu paper a 20.000 espècies d´abelles, va posar la nota emocionant de la nit en lliurar entre llàgrimes al costat de Aitana Sánchez-Gijón el Goya a Millor Actriu de Repartiment a Ane Gabarain.
Al tram final de la gala es va rendir homenatge a la pel·lícula Tot sobri la meva mare amb motiu del 25è aniversari de la seua estrena, amb la presència a l'escenari del seu director, Pedro Almodóvar, i de quatre de les actrius protagonistes: Penélope Cruz, Cecilia Roth, Antònia Sant Joan y Marisa Parets. Va ser l'epíleg per a una 38a edició dels Goya en què Granada recull el testimoni de Valladolid. "Estimar el cinema espanyol és una de les formes més boniques d'estimar el nostre país, perquè parla de la nostra cultura, de la nostra gent i dels nostres idiomes", va proclamar Javier Calvo. Una frase que va completar Ana Belén: “Enamorar-se del cinema és enamorar-se de la vida”.
Palmarès 38 Premis Goya
-Millor pel·lícula: La societat de la nieve
-Millor direcció: Juan Antonio Bayona, per La societat de la nieve
-Millor actor protagonista: David Verdaguer, per Saben aquell
-Millor actriu protagonista: Malena Alterio, per Que ningú dormi
-Millor pel·lícula europea: la pel·lícula francesa Anatomia d'una caiguda
-Millor pel·lícula iberoamericana: La memòria infinita, de Maite Alberdi (Xile)
-Millor actor de repartiment: Jose Coronado, per Tancar els ulls
-Millor actriu de repartiment: Ane Gabarain, per 20.000 espècies d´abelles
-Millor pel·lícula d'animació: Robot Dreams, de Pablo Berger
-Millor pel·lícula documental: Mentre sigas tu, ací i ara de Carme Elias, de Claudia Pinto
-Millor guió adaptat: Pablo Berger, per Somnis de robots
-Millor guió original: Estibaliz Urresola, per 20.000 espècies d´abelles
-Millor direcció d'art: Alain Bainée, per La societat de la nieve
-Millor muntatge: Andrés Gil i Jaume Martí, per La societat de la nieve
-Millor direcció de fotografia: Pedro Luque, per La societat de la nieve
-Millor curtmetratge d'animació: To bird or not to bird, de Martín Romero
-Millor curtmetratge documental: Ava, de Mabel Lozano
-Millor curtmetratge de ficció: Tot i que és de nit, de Guillermo García López
-Millor música original: Michael Giacchino, per La societat de la nieve
-Millor cançó original: 'Jo només vull amor', de Rigoberta Bandini, per T'estic estimant bojament
-Millor direcció novell: Estibaliz Urresola, per 20.000 espècies d´abelles
-Millor actor revelació: Matías Recalt, per La societat de la nieve
-Millor actriu revelació: Janet Novás, per O com
-Millor direcció de producció: Margarita Huguet, per La societat de la nieve
-Millors efectes especials: Pau Costa, Félix Bergés i Laura Pedro, per La societat de la nieve
-Millor so: Jorge Adrados, Oriol Tarragó i Marc Orts, per La societat de la nieve
-Millor maquillatge i perruqueria: Ana i Belén López-Puigcerver i Montse Ribé, per La societat de la nieve
-Millor disseny de vestuari: Julio Suárez, per La societat de la nieve
-Goia d'Honor: Juan Mariné
-Goia Internacional: Sigourney Weaver
