El grup parlamentari Compromís ha registrat en Les Corts una proposició no de llei amb el qual plantegen una bateria de dotze mesures per posar fi a la precarització laboral que pateixen dos col·lectius que en estes últims temps s'han posat en peu de guerra contra la situació de extrema desigualtat que pateixen: les cambreres de pis (comunament anomenades Kellys) i les aparadores de la indústria de l'calçat.
Amb esta iniciativa parlamentària Compromís ha assumit la pràctica totalitat de les propuestes de l'sindicat Comissions Obreres a l'respecte, amb qui s'han mantingut reunions de treball.
Segons explica la diputada de Compromís, Marian Campello, “els darrers informes sobri precarietat laboral a Espanya elaborats pels sindicats de classe apunten a una trista realitat, i és la directa relació entre bretxa salarial i sectors productius més feminitzats i amb salaris més baixos. En este sentit al nostre territori destaquen la situació de les Kellys i les aparadores del calçat”.
Una gran quantitat d'establiments hotelers en el nostre territori intenten fer estratagemes per abaratir els costos de contractació del seu personal de pis. Així, davant la certa estabilitat de les dones que treballen com a fixes o fixes discontínues ens trobem altres amb variants contractuals que van des dels contractes per obra o servei a contractes d'any en any.
Fins i tot la Inspecció de Treball ha trobat nombrosos casos de dones que, treballant per a l'hotel eren comiats per tornar a ingressar a través d'una subcontracta, perdent així els drets salarials garantits pel conveni col·lectiu de l'hostaleria. D'esta manera, acollides a l'conveni de l'hostaleria, el qual fixa el seu salari en aproximadament els 1.300 € bruts mensuals, ens trobem amb altres tipuss de contractes que degraden de lluny esta xifra ja de per si bastant ajustada.
Per la seua banda les aparadores de l'calçat, són treballadores d'un dels sectors econòmics més importants dins de el teixit productiu valencià, que representa un 5,7% de la nostra indústria. Només a la ciutat de Elx, segons estimacions de la pròpia Generalitat, prop d'un 40% de la producció de calçat es realitza de manera irregular. D'altra banda segons la Universitat d'Alacant, el 88% de l'enfranquiment de l'calçat es realitza en l'economia submergida. Darrere de les dades es troben dones treballadores a jornades maratonianes d'unes 10 hores diàries, amb productes tòxics i sense contracte per uns 600 € a l'mes.
Tant en la situació de les Kellys com la de les aparadores s'ha de sumar les nefastes conseqüències per a la salut que les seues condicions laborals els estan comportant.
Segons explica Campello, “les institucions valencianes han d'apostar per l'apoderament dels treballadors i les treballadores davant l'explotació i la precarietat laboral, posant al seu abast eines per trobar fórmules que respectin la coresponsabilitat i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. La competitivitat de leconomia del territori valencià ha danar de la mà dels drets i la dignitat laboral dels seus protagonistes: les persones treballadores. Així mateix, cal apostar per convertir els drets laborals dels nostres treballadors i treballadores en un valor afegit a la marca turística del nostre territori”.
Per aconseguir estes objectius des de Compromís es planteja que tota ajuda o subvenció pública concedida per la Generalitat Valenciana per al foment i dinamització de el sector turístic valencià i de les vacances socials estigua subordinada als principis de dignitat, seguretat i drets laborals així com la inclusió de criteris socials, de dignificació i protecció laboral d'un sector fortament precaritzat com és el de el personal de neteja de pisos. En el cas dels establiments hotelers, els seus requisits d'accés a les subvencions o programes estaria condicionat al fet que el personal que presti servei de neteja en els establiments turístics interessats estigua subjecte a l'conveni col·lectiu de l'hostaleria.
Així mateix Compromís planteja que tota ajuda o subvenció pública concedida per la Generalitat Valenciana per al foment i dinamització del sector del calçat valencià estigua subordinada als principis de dignitat, seguretat i drets laborals així com la inclusió de criteris socials, de dignificació i protecció laboral de un sector fortament precaritzat i feminitzat com és el de les aparadors del calçat. Així com contemplar també entre els requisits d'accés a les subvencions o programes que el personal manufacturer a la indústria del calçat estigua subjecte al Conveni Col·lectiu per a la Indústria del Calçat. De la mateixa manera que es puga acreditar que les etapes de producció i manufactura del calçat realitzades al País Valencià han estat realitzades a l'empara dels drets laborals, de seguretat laboral i dins del conveni col·lectiu establert pel seu sector.
Des de Compromís també es reclama que s'impulsi la constitució d'una taula de mediació per arribar a un acord entre patronal i sindicats pel que fa als convenis col·lectius d'hostaleria de Castelló (aturat des de 2011), el de València (aturat des del 2014) i el de Alacant, així com crear un pla per al foment i la creació de cooperatives de treballadores de l'calçat dotat pressupostàriament en els següents pressupostos de la Generalitat Valenciana.
Amb esta iniciativa parlamentària també s'insta a el Govern d'Espanya a que articuli un Pla Contra l'Explotació Laboral, a que modifiqui la LISOS a través d'un pla específic amb control de compliment de les normes laborals així com augmentar els recursos humans i materials a efectes de fer efectiu el seu compliment ja que reformi l'Estatut dels treballadors per garantir els drets laborals vulnerats mitjançant el mètode de subcontractes de serveis.
