Notícies d'Alacant i província

divendres, 29 març 2024

Nova polèmica a Nutriscore: mateix producte, diferents qualificacions segons supermercats

Experts en nutrició denuncien mala praxi per part del famós mesurador nutricional amb què s'enganya els consumidors

Cada vegada són més les polèmiques que envolten l'autodenominat “semàfor nutricional” de Nutriscore. Els experts assenyalen que les qualificacions de molts productes estan adulterades i denuncien casos en què l'única cosa que canvia en la venda de dos productes idèntics és el supermercat comercialitzador. Tot s'hi val en un sistema que, encara que pretén destacar els aliments saludables, s'ha convertit és una autèntica mentira per als consumidors.

Nutriscore neix amb l'objectiu de façalitar la compra dels consumidors, permetent conèixer fàcil i ràpidament el rang de qualitat nutricional de cada producte amb un senzill “semàfor” de cinc colors associats a lletres. Però la realitat és molt diferent.

Països com Itàlia o Romania (des d'este maig) ja han prohibit que este semàfor implantat a gran part d'Europa figuri a l'etiquetatge dels productes comercialitzats. El motiu? La doble vara de mesurar que han detectat a les seues qualificacions; ja que moltes vegades perjudica els productes locals davant dels titans internacionals de la indústria de l'alimentació.

Però esta discriminació és només la punta de l'iceberg. La polèmica contra Nutriscore s'ha empitjorat a Espanya després que diversos experts denunciessin a través de les xarxes socials de la firma de referència a l'ecommerce de fit-food saludable, FITstore.es, quatre nous casos greus en què el mesurador demostra ser injust i hauria de ser banejat. Les xarxes no estan trigant a viralitzar i els consumidors expressen el seu enuig davant la manipulació per un sistema mesurador que sembla només acontentar uns quants.

El punt de venda importa per a Nutriscore

Pot tindre una qualificació millor un producte amb pitjors valors nutricionals que un altre amb millors qualitats? La resposta lògica seria no, però els experts han destapat casos on Nutriscore valora diverses cremes de cacauets en funció de qui ho ven i no de les seues característiques. Hi ha 2 tipus de cacauet: els de Nutriscore C d'Alcampo i els de Nutriscore A de Carrefour. Tot i això, els Nutriscore C tenen la meitat d'hidrats, un 25% menys de sucre i un 17% més de proteïna que el comercialitzat a Carrefour. Si bé és cert que els valors nutricionals poden variar en funció de l'origen de la primera matèria, qualifica el mateix producte de manera diferent segons qui el vengui.

Enganyar amb maltitol

L'estudi presentat per FITstore.es també incideix en com Nutriscore és fàcilment alterable únicament canviant el sucre per maltitol per disparar les seues qualificacions d'insuficients o mediocres a excel·lents. Per això van presentar multitud d'exemples, com les barretes de cereals de Carrefour anunciades com a 0 sucres i amb qualificació d'A que utilitzen un percentatge més alt de maltitol que les seues homòlogues elaborades amb sucre, la valoració de les quals cau a C.

Este cas també es produeix amb les cremes d'untar i galetes d'Avena Dukan, que utilitzen maltitol i reben un A, a pesar de que els seus valors nutricionals són pràcticament idèntiques a les de Carrefour, valorades amb D.

El problema és que el consum de maltitol no és una alternativa saludable al sucre. Segons un estudi publicat a la Revista Gastroenterology, l'absorció del maltitol arriba a ser quasi completa que la diferència entre la seua aportació calòrica i la del sucre és mínima; de manera que els riscos cardiovasculars i l'impacte sobri el nivell de glucosa en sang que acompanya el sucre es reprodueix al maltitol.

“Nutriscore està basat en un algorisme extremadament simplista molt fàcilment manipulable i amb moltes llums i ombres. El que hauria de guiar els consumidors per fer una elecció més interessant s'ha convertit en una eina de màrqueting. La seua ineficient fórmula considera molt poques variables per poder qualificar un producte com a saludable o no.” explica Luis Cañada, fundador de FITstore.es. Un altre exemple revelat pels experts és el de Dukanella, un producte que, tot i estar compost en un 50% per un edulcorant com el maltitol, rep A de qualificació.

Les ametlles fregides són millors que les torrades?

Les crítiques també condueixen que els experts es preguntin com és possible que dos productes aparentment iguals, amb els mateixos ingredients, puguen ser qualificats de forma totalment contrària i el que pitjor qualificació rep molt més interessant que l'excel·lent. Paral·lelament, els mètodes de preparació sembla que tampoc incideixen en millor valoració, sent un mateix producte fregit (amb l'oli que siga) més ben valorat que un enfornat.

Blanquejar productes poc saludables de les grans marques

Cal recordar com fa poques setmanes eixia la llum la tàctica del famós mesurador per “blanquejar” productes amb excés de sucres utilitzant una doble vara de mesurar en qualificar-los com a productes saludables. El post on es detalla esta informació, que no va trigar a alarmar centenars d'usuaris, exemplifica esta mala praxi en la qualificació de Nesquik, que a pesar de estar compost en un 75% de sucre, obté la segona millor valoració: B.

Tal com detallen des de FITstore.es, i deixant a part allò saludable o no que puga ser un producte, la “trampa” que utilitza Nestle per aconseguir esta qualificació és que el mesurament es realitza sobri 13,5 grams del producte aplicat sobri 200ml de llet. És a dir, no es valora el Nesquik, sinó el consum en unes condicions determinades que poden distar molt del consum més habitual d'un producte que a sobri està orientat a l'alimentació dels xiquets. Això xoca directament amb l'etiquetatge d'altres països com Xile, on el sistema de segells nacional adverteix que és un producte amb excés de calories i sucres.