Càritas Comunitat Valenciana ha alertat este matí dels greus efectes de la crisi resultat de la pandèmia sobri la població al nostre territori, en la presentació de l'Informe FOESSA sobri Exclusió i Desenvolupament Social a la Comunitat Valenciana 2022.
Este informe, que forma part d'un ampli procés a l'àmbit estatal desenvolupat per 30 investigadors de deu universitats i entitats de recerca, apunta, entre altres realitats, que «el tsunami que ha suposat esta crisi s'ha portat al davant un bon nombre de llars que gaudien d‟una posició privilegiada d‟integració plena.
Si el 2018 més de la meitat de les famílies valencianes es trobaven en esta situació, ara són només el 37% les llars que no es veuen afectades per cap situació d'exclusió, i s'han incrementat en un 14,4% respecte al 2018».
Així ho ha explicat Daniel Rodríguez de Blas, sociòleg de l'equip d'Estudis de Càritas Espanyola i coordinador dels informes territorials, que ha estat acompanyat a la roda de premsa per Ignacio Grande Ballesteros, director de Càritas Diocesana de València i president de Càritas Comunitat Valenciana ; Juan Manuel Aragonés Beltrán, director de Càritas Diocesana de Segorbe-Castelló i Víctor Manuel Mellado Pomares, director de Càritas Diocesana Orihuela-Alacant.
D'este Informe se'n desprèn, a més, que a la Comunitat Valenciana, si bé l'exclusió no s'ha eixamplat, sí que s'ha aguditzat notablement, incrementant-se els casos més severs que ara afecten prop de 94 000 persones més que el 2018.
En este sentit, esta crisi ha erosionat la resistència de les famílies i moltes de les que estaven bé ara tenen algun element preocupant i algunes de les que ja estaven en situació d'exclusió han vist com les seues dificultats s'han multiplicat.
Desigualtat i noves bretxes
L'Informe FOESSA de la Comunitat Valenciana constata, a més, que la desigualtat ha crescut tant en un any de crisi actual com durant tota la crisi de l´any 2008. S'han separat les realitats dels que han mantingut la seua feina de manera ininterrompuda durant este període de crisi i els que han patit la desocupació sense protecció social, o la feina reduïda en jornada o en remuneració.
«Si dividim la nostra societat en un edifici de cinc plantes, sent la primera planta els que tenen menys ingressos i la cinquena planta els veïns amb més ingressos, els veïns que més renda han perdut han estat els del primer, els més pobris, i els únics veïns que no van perdre renda durant la pandèmia, sinó que la van ampliar, van ser els veïns més rics, els del cinquè. La desigualtat en termes de renda ha augmentat més del 23%, xifra superior a l'increment que va tindre durant la crisi del 2008», segons ha indicat Daniel Rodríguez.
Però, més allà dels ingressos i de les capacitats materials de les famílies, hi ha altres dimensions socials de la desigualtat amb un impacte especial en estes temps, com són les oportunitats educatives o tecnològiques. S'han sumat noves bretxes, com és la digital, que afecta una de cada tres llars a la Comunitat Valenciana, duplicant la seua incidència (2 de cada 3) per a les llars que estan en exclusió severa.
La caiguda de les rendes del quintil inferior, aquells que viuen al primer pis de l'edifici esmentat, reprodueix i explica l'evolució de la pobrisa severa que ha crescut un 35% (730 000 persones) i la privació material severa s'ha duplicat, a un període de temps molt curt.
Bretxes d'exclusió
A l'àmbit de la Comunitat Valenciana hi ha dos bretxes que segueixen actives i que es fan més profundes, com són el gènere i la nacionalitat d'origen, i una tercera que adquireix cada cop més força: l'edat. Així:
· esta crisi està feminitzant encara més l'espai de l'exclusió, ja que esta bretxa s'ha multiplicat, des del 2018, per tres fins a afectar el 27,5% de les llars la persona sustentadora principal de les quals és una dona davant del 18% on esta figura és un home;
· quasi la meitat de les llars encapçalades per una persona d'origen estranger es troben en situació d'exclusió, això és quasi tres vegades més que a les llars encapçalades per algú de nacionalitat espanyola;
· un de cada tres joves entre 19 i 29 anys, i este és un perfil nou respecte als informes anteriors, està afectat per processos complexos d'exclusió social, fet que els impedeix fer projectes de vida per fer la transició a la vida adulta.
Elements diferencials de l'exclusió
Tot i les xifres positives que s'estan registrant en els últims mesos en matèria d'ocupació, la crisi continua deixant greus conseqüències que es reflecteixen en la quantitat, la distribució i la qualitat de l'ocupació disponible. Esta crisi ha aprofundit dos tendències que, tanmateix, ja existien abans de la COVID-19:
· s'ha produït un empitjorament de les condicions de treball que genera més treballadors pobris i menys realitzats personalment i socialment;
· durant esta crisi la precarietat laboral s'ha duplicat i arriba a més de 280 llars (000%) que depenen econòmicament d'una persona que pateix inestabilitat laboral greu (això significa que en el darrer any ha tingut tres o més mesos de desocupació, tres o més contractes diferents, en tres o més empreses diferents);
· les barreres per accedir a la feina s'han fet grans per a una part de les persones aturades: durant la crisi, la situació que el sustentador es trobi a l'atur de llarga durada ha arribat a 65 000 famílies i la desocupació total familiar quasi s'ha duplicat. En este sentit, hui hi ha més de 185 nuclis familiars on totes les persones actives estan a l'atur i a pesar de l'augment de la protecció social no s'ha aconseguit compensar esta situació, per la qual cosa 000 famílies no tenen algun tipus d'ingrés periòdic, que permeti una mínima estabilitat.
A més de la feina, les dimensions de la salut i l'habitatge són els altres grans motors de l'exclusió a la Comunitat Valenciana i totes dos han crescut des del 2018, afectant hui dia el 21% i 19% de la població respectivament. Així:
· més de 260 mil llars (12,9%) pateixen falta d'accés a medicaments o tractaments per problemes econòmics;
· a l'àmbit de l'habitatge, la dificultat en el pagament d'este continua sent la casuística que més es repeteix. La combinació entre alts preus i baixos o inestables ingressos fan que una mica més de 225 famílies, un cop realitzat el pagament del lloguer o la hipoteca, queden en situació de pobrisa.
Propostes per a la millora
La radiografia sobri la pobrisa i l'exclusió social del nostre territori realitzada pel Informe de la Fundació FOESSA ha realitzat un decàleg de propostes per realitzar les millores necessàries al sistema de protecció social, que consisteixen en:
1. mantindre de manera estable per al futur les mesures provisionals preses en el cas de la salut, l'habitatge o la protecció social amb les adaptacions necessàries a períodes d'estabilitat econòmica;
2. millorar la cobertura de l'Ingrés Mínim Vital, ja que suposa un avenç social notable per corregir el desequilibri de la protecció social (segons dades del Ministeri, fins al setembre de l'any passat, s'havien aprovat prop de 40 000 sol·licituds de l'Ingrés Mínim Vital, que inclouen aproximadament unes 96, això suposa al voltant de dos persones beneficiàries per cada deu persones en situació de pobrisa severa a la Comunitat Valenciana);
3. reimpulsar el model d'estat de benestar en conjunt, amb una orientació clara cap a l'accés als drets com a canal per a la inclusió social i el “rescat” dels sectors més exclosos;
4. és urgent implementar mesures que redueixin la hiperflexibilitat, en les feines que més afecten els sectors exclosos, feines no qualificades, temporals i precàries, que afecten sobritot els sectors anomenats “essencials” de la neteja, les cures, l'hostaleria i les labors agrícoles entre d'altres;
5. s'haurien de complementar, així mateix, els salaris escassos amb altres mesures redistributives, com si fossin estímuls a l'ocupació;
6. garantir un sistema de salut públic de qualitat i un canvi destratègia en làmbit de latenció a persones en situació de dependència i amb necessitat de cures per garantir la igualtat i evitar lexclusió social;
7. posar en marxa polítiques davant de l'exclusió residencial, ja que des del 2018 s'ha triplicat el percentatge de llars que resideixen en habitatges insalubres (fins al 8,6% el 2021) i s'ha duplicat les famílies que viuen en situació d'amuntegament (fins al 3% el 2021). S'ha duplicat el nombre de llars, passant de 46 mil a més de 122, que van patir retards, o no van tindre prou diners, per al pagament d'alguna de les despeses relacionades amb l'habitatge, com el pagament del lloguer o la hipoteca.
8. superar la bretxa educativa provocada per l'apagada digital i, de manera general, disposar de polítiques públiques que posin els mitjans necessaris perquè totes les persones puguen superar la bretxa digital.
9. avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI: la magnitud de l'exclusió severa no sols demanda una major intervenció per part dels serveis socials, sinó un continu procés d'adaptació, tant del model de treball social com de la manera dorganització;
10. la idea de desvincular ingressos i accés a drets ha de formar part d'una àmplia reflexió com a societat.
L'Informe FOESSA sobri exclusió i desenvolupament social a la Comunitat Valenciana forma part del projecte de l'Informe FOESSA 2022 que ha obtingut dades primàries a partir d'una enquesta realitzada a més de 7000 llars a tot el territori del nostre país, amb informació de quasi 18 000 persones que ens aporta una anàlisi sobri les conseqüències de la crisi COVID-19 al nostre territori.
