Notícies d'Alacant i província

divendres, 29 març 2024

El ple de la Diputació aprova el Bo Consum nadalenc que injectarà 9 milions als municipis

Unanimitat de la corporació per impulsar esta segona edició que cobrirà les accions que es desenvolupen entre l'1 de novembre i el 31 de desembre.

El ple de la Diputació d'Alacant ha aprovat este matí per unanimitat el bo consum nadalenc, que tornarà a posar a disposició de tots els ajuntaments de la província nou milions d'euros amb l'objectiu de donar suport al sector del comerç i la indústria i reduir el cost de la cistella de la compra per al consumidor.

Tal com ha explicat el diputat de Desenvolupament Econòmic, Sebastián Cañadas, “l'èxit de la primera edició del programa, del qual ja se n'ha executat el 96%, ha portat este equip de govern a reeditar esta convocatòria de subvencions”.

Per això, el ple extraordinari celebrat hui ha aprovat la modificació pressupostària necessària per dotar-lo amb fons extraordinaris, així com les bases de la convocatòria, per la qual es cobriran totes les accions que es posin en marxa entre l'1 de novembre i el 31 de desembre del 2022.

A més, segons ha detallat Cañadas i amb l'objectiu de façalitar el desenvolupament de la campanya, els ajuntaments podran sol·licitar la bestreta del 100% de la subvenció i tindran de termini fins al 28 de febrer del 2023 per justificar les ajudes.

Tant el Grup Socialista com el Grup Compromís han donat suport al Bo Consum nadalenc i han valorat positivament l'èxit de la primera edició. Tot i això, han manifestat els seus dubtes sobri la possibilitat que els ajuntaments “puguen tramitar-ho en esta ocasió en temps i forma” a causa de les dates establertes per a la seua execució, per la qual cosa han proposat posposar-ho per després de les festes nadalenques.

“La campanya del bo consum ha estat molt positiva i la recolzarem, però hi ha seriosos dubtes que la majoria dels ajuntaments la puguen executar ara per molts recursos que hi posin”, ha alertat el portaveu socialista Toni Francés. Per la seua banda, Gerard Fullana, de Compromís, ho ha considerat “una tasca titànica”.

Davant d'estes apreciacions, el diputat de Desenvolupament Econòmic ha reconegut que tant els ajuntaments com la mateixa Diputació “hauran de fer un esforç extra” per posar en marxa estes ajudes, tot i que ha recordat que, atès que per a l'anterior programa es va trigar tres mesos en obtindre el certificat de no duplicitat de la Generalitat, “el termini de temps amb què comptaran ara els ajuntaments per tramitar les subvencions és quasi el mateix”.

Recurs contra Fons Municipal de Cooperació

D'altra banda, el ple extraordinari de la Diputació d'Alacant ha aprovat també la interposició de recurs contenciós administratiu contra l'acord del Govern de la Generalitat de 17 de juny del 2022 pel qual es valida el Pla Sectorial de Finançament Bàsic del Fons de Cooperació Municipal. La decisió ha tingut els vots a favor dels grups de Partit Popular i Ciudadanos i l'oposició de PSPV i Compromís.

El diputat d'Infraestructures i Assistència a Municipis, Javier Gutiérrez, ha argumentat que amb el recurs contra l'obligatorietat d'adhesió al fons autonòmic l'equip de Govern pretén buscar auxili judicial per defensar els interessos de la província d'Alacant i els interessos de la Diputació davant d'una proposta lesiva”.

El responsable provincial ha mantingut que la proposta del Consell "compromet el pressupost provincial, impossibilita dur a terme actuacions emmarcades en les competències pròpies dʻesta institució i condiciona lʻelaboració del pressupost".

Gutiérrez ha detallat que el recurs, basat en els informes dels juristes, pretén evitar una possible vulneració de la Constitució espanyola i el detriment de l'Estatut d'Autonomia, per la qual cosa s'ha sol·licitat “no només l'anul·lació de l'acord del Consell, sinó també la necessària mesura cautelar de suspensió per revertir este afront a l'autonomia provincial per part del Consell del Botànic, punta de l'iceberg del continu i incomprensible atac que està rebent la nostra província”.

El diputat ha demanat “que acabi la humiliació cap a Alacant” i ha assenyalat com a mostra de la situació de menyscabament “el propi finançament d'esta institució provincial, amb un 60% menys de pressupost per habitant que la de València, i la deixadesa de la recuperació per part del Consell de les competències impròpies, que suposen més de 54 milions d'euros, a la qual cosa se suma la proposta en els pròxims pressupostos generals de l'Estat, sent l'última província en inversió de tot el territori estatal”.

En la seua intervenció, Gutiérrez ha recordat, a més, als diputats de PSOE i Compromís que “estan ací en representació dels municipis del seu partit judicial i es deuen a tots i, molt particularment, com estableix el mandat competencial de les diputacions, a els que, pel fet de ser més petits, hem d'igualar recursos en pro de la consecució d'uns serveis moderns i de qualitat per als seus ciutadans”.

El titular d'Infraestructures ha realitzat un recorregut pels antecedents del recurs i ha remarcat que "mai ha qüestionat l'eina del Fons de Cooperació, sinó el contingut, la imposició i el procés d'aprovació", durant el qual “s'han rebutjat totes i cadascuna de les esmenes presentades per este equip de govern, tombades a rodet pel Botànic i que, de la mà del botxí, el Sr. Toni Such, tallarà el cap del finançament dels pobles més xicotets de la província d'Alacant”.

Ha insistit que “en una província on 108 dels 141 municipis tenen menys de 10.000 habitants i, d'ells, 86 té menys de 5.000 censats, només el 20% dels pobles en ixen beneficiats amb el model del Fons de Cooperació i tots ells de més de 10.000 mil habitants”.

Entre les dades presentades, Gutiérrez ha precisat que, excepte Alcoi i Ibi, cap altre municipi dels 32 que conformen de l'Alcoià-El Comtat obtindran del Fons de Cooperació Municipal més finançament que amb el model de repartiment de Diputació implantat a través del Pla Més a prop. Esta comarca rep amb el model de la Diputació 3 milions d'euros, davant dels 1,7 que repartiria el fons.

Com a exemples, ha esmentat la població de Penàguila, que passaria 90.000-25.000 euros anuals, o Gorga i Millena, de 75.000 a 23.000. "Els dos municipis més grans rebrien el doble, però els 26 més petits fins a 8 vegades menys", ha incidit i ha alertat que per a algunes poblacions els ingressos de l'àrea d'Infraestructures "representen el 20% del pressupost i, segurament, el 100 % de la seua inversió anual o, el que és més gràfic, la ruïna absoluta si no ho rep”.

La mateixa situació es repeteix a la Marina Alta on, dels seus 36 municipis, els 28 més petits rebrien, en alguns casos fins a 8 vegades menys amb el Fons de Cooperació. En conjunt, a Pla Més a prop de la Diputació destina a esta comarca més de 3,5 milions d'euros repartits, davant d'uns 2 milions del fons.

Com a tancament de la seua intervenció, Gutiérrez ha demanat a tots els diputats que “votin com a alacantins, per sobri de consignes i sectarismes, per acabar amb el greuge cap a una província maltractada en el finançament en esta pròpia institució i maltractada des del Consell, que no té ulls més que per a València oblidant-se que ací existim”.